Valiente, el pirata: versos que solquen els mars de la fantasia

 Anem acabant la setmana solcant mars i oceans amb un vaixell bucaner, acompanyant a un pirata valent que porta els cabells amb la permanent, vivint les seus pacífiques aventures, entre ones i versos, solcant el mar de la poesia.

Valiente, el pirata

(Aurelio González Ovies)

Es un pirata corriente,
de pantalones vaqueros.
A veces lleva pendiente
y se deja el pelo suelto.

O se hace la permanente
y le pide al peluquero
que le enrosque bien dos tibias
en los rizos delanteros.

Le bautizaron Valiente,
porque nada más lo vieron
le notaron en la frente
la llanura de un océano.

Es bueno y es inocente...,
él querría meter miedo,

conquistar un continente,
vivir en un cocotero.

Ir a la isla de enfrente,
pasar el domingo entero
saboreando percebes
y canapés de cangrejo.

Es un poco diferente,
por qué no reconocerlo,
con sus ojos siempre ausentes,
como almendras, medio abiertos.

La il·lustració és de Michael McCabe.

Cançó infantil "Els pirates"... solcant amb la veu el mar de la poesia

Pirates, endavant, solquem el mar cantant, ni tingueu por... (il·lustració de Sonja Wimmer)

Huí va de pirates i vaixells, de cançons infantils per començar a gaudir d'aquestes vacances d'estiu. Arrieu la bandera, que ja estan ací!

Els pirates

(El pot petit)

En un mar ple de taurons

naveguen els pirates Rodamons.

Dins una ampolla surant

hi ha el mapa que seguiran.

Si el tresor volen trobar 

entre tots s'han d'ajudar, 

canviant el rumb en busca d'or, 

tots a l'illa del tresor...

I un màstil amb una bandera

i a dins una gran calavera.

Els pirates amb un mocador al cap,

els pirates amb un ull tapat,

els pirates amb un lloro al seu braç,

els pirates sempre preparats.

Desembarquen un matí

quan el sol ja va sortint,

mirant el mapa amb atenció

entre nervis i emoció.

Un pirata despistat

entre arbustos s'ha quedat,

ai! quins nervis, quin patir!

Sense ell no es pot seguir.

Un màstil amb una bandera

i a dins una gran calavera.

Els pirates amb un mocador al cap,

els pirates amb un ull tapat,

els pirates amb un lloro al seu braç,

els pirates sempre preparats.

I de lluny senten un crit,

ja han trobat al seu amic!

Es reuneixen tots plegats,

amb les pales carregats.

Ja han trobat el seu tresor

no ha estat pas qüestió de sort,

han seguit, no s'han rendit

i així ho han aconseguit.

Un màstil amb una bandera...

Una de piratas, de Joan Manuel Serrat

Hi ha molts poemes i cançons que tenen als pirates per protagonistes i hui volem afegir un més al blog. És una cançó de Joan Manuel Serrat que ens parla de pirates i corsaris -alguns encara continuen les seues malvades aventures, com bé sabem, sense lloro ni bergantí, però són ells-, de les seues terribles aventures marines, dels seus amors i tresors, de com són i com acaben sent. Pirates que naveguen pel mar de la literatura, entre grans ones de poesia.

Una de piratas

(Joan Manuel Serrat)

Todos los piratas tienen

un temible bergantín,

con diez cañones por banda

y medio plano de un botín,

que enterraron a la orilla

de una playa en las Antillas.

Todos los piratas tienen

un lorito que habla en francés,

al que relatan el glosario

de una historia que no es

la que cuentan del corsario.

Ni tampoco lo contrario.

Por un quítame esas pajas te pasan por la quilla.

Pero en el fondo son unos sentimentales,

que se graban en la piel

a la reina del burdel

y se la llevan puesta a recorrer los mares.

Marchando una de piratas...

Larga vida y gloria eterna.

Para hincarles de rodillas

hay que cortarles las piernas.

Todos los piratas tienen

atropellos que aclarar,

deudas pendientes y asuntos

de los que mejor no hablar.

Se beben la vida de un trago

y se ríen con descaro.

Hasta que un día, temblando

en la popa de un velero,

la encuentran, y traicionando

la ley del filibustero,

no reclaman el rescate

y rehuyen el combate.

Cuando los piratas son hombres enamorados

de una piel que huele a jazmines, rompen promesas

con sus hermanos de ayer

y huyen al amanecer

rumbo a un puerto que aún no ha puesto precio a su cabeza.

Marchando una de piratas...

Nadie doblegó su espada

y bastó una mujer hermosa

para cortarles las alas.

No hay historia de piratas

que tenga un final feliz.

Ni ellos ni la censura

lo podían permitir.

Por la espalda, en una esquina,

gente a sueldo los asesina.

Abecedario pirata y otros poemas: llibre de poesia infantil d'Antonio Gómez Yebra

Anem acabant la setmana llegint poesia, així que passem a recomanar-vos un llibre de poesia infantil que estic segura us encantarà, doncs el poemari gira quasi tot al voltant dels pirates -personatges sempre atraients en l'imaginari infantil i d'adults- i els altres poemes són encantadors i humorístics: Abecedario pirata y otros poemas, d'Antonio Gómez Yebra, publicat en Ediciones De La Torre dins de la seua col·lecció de poesia infantil Alba y Mayo.

De l'A a la Z se's presenta un poema vinculat al món de la pirateria, històries en vers, de rima consonant, plenes d'humor. Poemes de pirateria o de grans pirates -reals o de ficció-, de tresors i banderes amb calaveres, de canons i lloros. Superxulos! La segona part del poemari inclou versos diversos sobre temes propers als xiquets, com els personatges de contes i la literatura -¡Pobre Caperucita!, Don Quijote-, la lectura -¡¡No leas!!-, els idiomes -¿Habla usted bien el Inglés?, ¿Cómo se te da el Francés?-, incloent a més endevinalles, etc. 

Les dues parts són ben diferents, però les dos tenen molta força poètica i al recitar els versos en veu alta transmeten una energia que contagia a imaginar i crear noves aventures.

Us fiquem un tastet:

¡¡¡Al abordaje!!!

(Antonio Gómez Yebra)

Al abordaje!,

grita el pirata,

bien apoyado

sobre su pata,

que es de madera,

y de hojalata.

¡Al abordaje,

que son muy chicos,

vamos a darles

en los hocicos,

luego seremos

mucho más ricos!

¡Al abordaje,

con los cuchillos,

con los alfanjes,

con los colmillos,

los dejaremos

en calzoncillos!

¡Al abordaje,

que están dormidos!

¿No oís el eco

de sus ronquidos?

Barbanegra

(Antonio Gómez Yebra)

Soy Barbanegra el pirata,

famoso en el mundo entero;

por el oro y por la plata,

y también por el dinero

surco océanos y mares,

y voy por otros lugares

haciendo lo que yo quiero.

Soy Barbanegra el gigante,

el de la enorme melena,

soy el mejor navegante,

el que salva, el que condena,

y con mechas encendidas

en mis barbas atrevidas

ilumino cada escena.

Soy Barbanegra el actor,

amigo de Satanás,

a todos les doy pavor,

y no me pierdo jamás,

pues sé leer y escribir,

y sumar y dividir,

y llevar bien el compás.

Soy Barbanegra el ligero,

soy Barbanegra el astuto,

no me tengan por un bruto,

pues soy todo un caballero
*
¿Habla usted bien el inglés? 

(Antonio Gómez Yebra)
 
¿Habla usted bien el inglés?
—Del derecho y del revés.
Sé que un ratón es un mouse,
y que lo persigue un cat
que come en la misma house,
y por eso is very fat.
Que alto se dice tall,
que se entra por la door
luego pasas por el hall,
y subes al primer floor.
—¿Habla usted bien el inglés? 

—Yes

Ara us deixem, que anem a obrir el cofre de la poesia i volem escorcollar tots els tresors que té amagats el llibre.

Estaba un viejo pirata, cataplum, catalejo... jugando con los versos

L'estiu, el mar, els vaixells i... els pirates! Aventurers de la mar, lladres per excel·lència que de vegades són víctimes també de robatoris. S'imagineu com serà furtar-li el vaixell a un pirata? Diu el refrany, en castellà, que quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón... doncs aquest lladre de lladres en tindrà un grapat de perdons.

Però millor llegim el poema de Ramón Iván Suárez Caamal i seguim el ritme dels seus versos per a descobrir el que li ha passat a aquest vell pirata:

Estaba un pirata viejo

cataplum, catalejo

mirando su viejo barco

caraplam, caramarco

lo miraba en el espejo

cataplum, catalejo

en un espejo sin marco

caraplam, caramarco.

De tanto que lo miraba

caraplam, carababa

izó aquel buque las velas

caraplam, carabela

cuando buscó ya no estaba

cataplam, catababa

ni el espejo ni la estela

caraplam, carabela.

Il·lustració de Laura Sua Camp.

Quin serà l'equipatge dels pirates? / Cual será el equipaje de los piratas?

Sembla que solcar els mars i oceans amb un vaixell pirata és fàcil, però... té les seues complicacions. Per exemple, què cal ficar al seu equipatge? Qüestió complicada que Ana Alonso ens ressòl en aquest poema (per cert, caldria incloure, també, alguns llibres d'aventures i alguns pergamins amb poemes)

 

Equipaje de un pirata

(Ana Alonso)

Si un pirata se respeta,

nunca falta en su maleta

unataza de latón

para el ron.

También es muy conveniente

llevarse un par de pendientes,

algún pañuelo estampado

y parches en buen estado.

Además, se recomienda

(para evitar los problemas

con hacienda)

no llevar monedas de oro

ni los mapas del tesoro.

Vienen bien los catalejos

para observar a lo lejos 

los barcos del enemigo.

Y también ropa de abrigo

por si estalla una tormenta.

Y caramelos de menta

por si te entra un resfriado.

Y un sombrero colorado 

para las noches de fiesta.

Y una cesta 

cargada de municiones

para grandes ocasiones.

Y por si estalla un motín

después de tanto festín

un chaleco salvavidas

y algo para las heridas.

Pero además, se aconseja

alguna toalla vieja

por si alguien te tira al mar

o te apetece nadar.

Y una caña de pescar

para algún rato perdido,

que siempre es entretenido.

Por último no te olvides

de llevar una baraja

con su caja

y los naipes bien marcados.,

o, sí no, un juego de dados

trucados,

que en los ambientes del hampa

es conveniente hacer trampa.

Con respecto al vestuario,

tan solo lo necesario:

Un pantalón, unas botas,

dos medias que no estén rotas,

dos camisas, dos chalecos,

y una bufanda con flecos.

¡Con semejante equipaje

podrás hacer cualquier viaje!

La il·lustració és de Jennifer Farley.

Pirates sense tresor, poema infantil

Un petit vaixell pirata,

oblidat en vells papers,

solca l'escuma blanca

de les fulles sense text.

Cap on va?

Quants hi son?

On caram s'amaga el text? 

Hi  ha tresor?

Baguls vells?

Què fan si no troben res?

(M.D.I)

La il·lustració és de Pacal Campion.

Promesas del pirata: poesia de Patricia Iglesias

Els poemes de pirates sempre són encantadors, aventurers, arriscats, amb sabor al salobre marí. Per hui us presentem una poesia d'un pirata que, passat per la beguda -vi, no ron-, acaba marejant-se i penedint-se de la seua afició a l'alcohol. Les nefastes conseqüències de la beguda en alta mar...

Promesa del Pirata
(Patricia Iglesias Torres)

El pirata tomó vino.
Mareado entre dos mares
no sabía el camino.
Resbalando con un limón
se estrelló contra el timón.
Sin el parche en el ojo izquierdo
robado por un gorrión
mal herido y morado,
buscaba el bastón dorado.
Y así poder levantarse
como un pirata educado.
Miraba a las golondrinas.
Pedía un hada madrina,
para implorarle un deseo:
tres mandarinas, tres mandarinas.
La sed de esa mañana,
le jugó una mala pasada.
Sólo vino y las olas
provocó la gran mareada.
Mandarinas pedía a gritos
aunque sea a los pajaritos,
pero nadie acudía
ni siquiera con un gajito.
Este loco bucanero
decía: mandarinas o agua quiero.
Más ni el hada ni la lluvia
le mandaban aguatero.
Solo le quedó el limón
que jugo dio al ladrón,
chiquitito y aplastado
parecía un botón.
Y aunque un poco delirante
prometió muy elegante
nunca más tomar alcohol.
Aunque sea denigrante:
“tomaré solo limón”.

Versos piratas, piratas en verso: llibre de poesia

De pirates i versos en sabem un grapat, però segur que no coneixeu el versos d'aquest llibre: Versos piratas, piratas en verso, d'Ana Alonso i amb il·lustracions de Jordi Vila Declòs, de l'editorial Anaya Infantil y Juvenil.

El llibre és un manual del perfecte pirata, en vers, per a que els poemes solquen pel mar com els seus vaixells. Que fer per a ser un autèntic pirata, com vestir-se, portar la barba, tenir animals de companyia, vaixells, armes... Versos amb molta ironia, jugant amb les paraules i l'humor, emprant tècniques poètiques diferents, el que converteix la seua lectura en un autèntic plaer pirateril.

Podeu llegir alguns versos punxant ací, per tal de que se n'adoneu del que estem parlant. És un molt bon regal per aquests Nadals. Us el recomanem.

I així comença el llibre...

Como hacerse pirata
(Ana Alonso)

Para ser un buen pirata
hacen falta los siguientes
ingredientes:
lo primero, una bandera
bucanera
con huesos y calavera.
Lo segundo, un mapa grande
del mundo
con los nombres principales
de los mares tropicales
y las islas de corales.

Lo tercero, un velero;
porque una lancha a motor
para la piratería
resulta mucho peor.

Lo cuarto,
un catalejo
de piel de lagarto.

Lo quinto, una espada al cinto.

Lo sexto, un libro de texto
que explique en claro lenguaje
cómo hacer un abordaje.

Lo séptimo,
una botella de ron
(que no le falte el tapón).

Lo octavo, un parche en el ojo
y un pañuelo de lunares
rojo.

Lo noveno, un cofre lleno
de oro.

Y lo décimo, un buen loro
que pueda aprender hablar,
y que te sepa imitar.

Si reúnes estas cosas
llevarás a cabo hazañas
famosas;

¡o al menos disfrutarás
de la sal y de la brisa,
y de muchas cosas más!

Diez piratas... i un lloro solcant els llibres de poesia infantil

La pirateria i tot el seus components. d'aventures i herois aguerrits que solquen el mar a la recerca de tresors sempre. és un tema que atrapa als lectors infantils i juvenils.

També els pirates han inspirat als poetes des de temps molt antics (La canción del pirata, d'Esponceda; El corsario, de Lord Byron; Pirata, Rafael Alberti; etc.). Ara podem llegir l'últim llibre de Gloria Sánchez, Diez piratas, editat per Alfaguara Infantil i Juvenil i il·lustrat per Montse Gisbert (Unes il·lustracions molt boniques i suggeridores, per cert)

Poesia amb molt de ritme i plena d'humor, amb divetits jocs de paraules. Els protagonistes, 10 pirates surten en busca d'un tresor i pel camí, poc a poc, van desapareixent fins que tan sols resta al vaixell el lloro. Però... on han anat a parar els pirates?

Un llibre de poesia infantil ben divertit per a xiquets lectors i per anar narrant als més menuts.

Pirata i poeta: solcant la poesia entre els llibres

Y entre líneas un pirata

(Zandra Montañez Carreño, Bogotà-1957)

Hace años, muchos años
y sobre el viejo anaquel,
se encontraba el libro aquel
con muchos cuentos de antaño.

Con una señal marcada,
la página del pirata,
que con casaca escarlata
emprendió dura emboscada.

Quería ver a su amada,
la bruja Marina Puerto
que lo dejó medio tuerto
por ir cortejando a un hada.

Se fue la bruja Marina
con el pirata Merlín
de uno a otro confín,
de la antártica a la China.

Con tibias y calavera
izó bandera el pirata,
porque nadie le arrebata,
una bruja parrandera.

Por el margen se lanzó
hasta un punto seguido
en busca de aquel bandido,
que su bruja le quitó.

Fue tal su desilusión
y su furia tan siniestra
que no pudo hacer la siesta
ni tocar su bandoneón.

Sacó iracundo su espada,
se trepo por los renglones
y vocales a empujones
lanzó contra la portada.

La eñe se le enfrentó
y le dijo: ¡¡bandolero!!
con varias letras te espero
abajo en otro renglón.

Y el pirata barba roja,
el más bravío y valiente,
en el párrafo siguiente
saltaba a la pata coja.

Las consonantes armadas
con varios puntos y comas,
se escondieron tras las lomas
en un cuentico de hadas.

De una página a otra
armó tremendo revuelo
y rompió los espejuelos
de la arañita Carlota.

Asusto a los tres cerditos
al brincar desde el bajel
con ese grito tan cruel:
¡¡¡Qué los aplasto gorditos!!!

Esa pobre viejecita
sin nadita que comer
le dijo: -vamos a ver
¿Capitán qué necesita?-

- Busco a mi bruja Marina
para surcar siete mares,
le he traído estos collares
y una colonia argentina.

- ¿Pero de dónde has llegado?-
preguntó el gato con botas.
Hay que ver lo que alborotas,
que hasta me siento ofuscado.

- He venido de un poema,
de un inmenso galeón
donde toco el bandoneón
y no hay niño que me tema.

Y en una estrofa sin par,
he surcado el mundo entero
en mi temible velero
con buen viento y buena mar.

Todo el libro avasallado
pues nadie sabía nada
de la bruja condenada
que un tal Merlín se ha llevado.

Barba Roja se marchó
con dos puntos y una tilde
y con el hada Cleotilde
que una vez él cortejó.

Con su casaca escarlata
y sus botas de charol,
se embarcó nuestro pirata
hacia un poema de amor.

La il·lustració és d'Alan Clarke.

Amor en la biblioteca, poema d'amor en català de Liliana Cinetto

Hui us volem regalar un preciós poema d'amor per a tots els lectors i lectores d'aquest bloc. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la Biblioteca. Són uns versos amb els que hem gaudit jugant en les sessions d'animació lectora en la Biblioteca de Cocentaina, però que, a més, ens encanta. Tant és així que es varem ficar en contacte amb Liliana Cinetto i li varem demanar permís per a traduïr-lo al català. Així que, amb el permís de Liliana Cinetto i d'Ediciones Atlántida -Buenos Aires, Argentina-, ens hem atrevit a traduir el poema (i li agraïm a Vicent Santamaria la revisió d'aquesta traducció). Un versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Atlàntic, d'una a l'altra banda, amb dos llengües que ens agermanen amb la poesia.

Amor en la biblioteca està inclós al seu llibre 20 poesías de amor y un cuento desesperado (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).

Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

sen un vaixell de paper.

La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.

Una capseta plena de poesia

Estem vivint en un món on la imatge és fonamental, on quasi tot ho consumim per la vista, on de vegades l'envoltori és més important que el contingut. Cal en el consum de lectura infantil el continent i contingut estiga equilibrat: una bona presentació i un millor contingut. Al llibres infantils les imatges, les il·lustracions són fonamentals. Però, a més a més, la maquetació i la forma de presentar el contingut també és important, sobretot quan volem fer un regal... i els llibres i la poesia sempre són un bon regal: un regal d'aniversari, de Nadal, un regal per a l'escola, per a la classe.

L'editorial Imaginarium acaba d'editar un mini cofre ple de poesia, Poesía. L'estupenda presentació que dona pas a la lectura és fantàstica. Al seu interior hi trobem 6 llibrets menuts, cadascun d'ells és d'un autor i un il·lustrador diferent. És com un xicotet tresor poètic, molt atractiu estèticament i amb molt bona qualitat literària. Els llibrets són:

-Abc animal, de Bruno Barrachina i Maria Carrasco, il·lustrat per Ricard Robres. Un abecedari poètic per a prelectors.

T
La tortuga

va al trabajo.

¡Menos mal que

es cuesta abajo!

-La mona Simona, de Carmen Gil, il·lustrat per Xa López Domínguez. Els primers pasos en la poesia.

Ayer la mona Simona

con un lazo de cretona,

salió la mar de compuesta,

vestida para ir de fiesta.

...

-Margarita, de Rubén Darío, il·lustrat per Elena Odraizola. Un clàssic de lectura imprescindible.

Margarita, está linda la mar,

y el viento

lleva esencia sutil de azahar;

yo siento

en el alma una alondra cantar:

tu acento.

Margarita, te voy a contar

un cuento.

...

-Cyrano de Begerac, adaptat per Fernando Lalana, il·lustrat per Sebastià Serra. Una adaptació molt humorística i divertida.

Se llamaba Cyrano, el caballero, y era francés.

Como la torre Eiffel, el champán, el pastís,

la guillotina, el queso brie o el metro de París.

Alguien puede pensar que era infeliz

Cyrano, por tener tal nariz. ¡Pues al revés!

...

-La pobre viejecita, conte en vers de Rafael Pombo, il·lustrat per Daniel Sesé. Ironia poètica de principi a final.

Erase una viejecita

sin nadita que comer

sino carnes, frutas, dulces,

tortas, huevos, pan y pez.

Bebía caldo, chocolate,

leche, vino, té y café,

y la pobre no encontraba

qué comer, ni que beber.

......

-La canción del pirata, de José de Espronceda, il·lustrat per Lluís Cadafalch. Un clàssic que cal llegir.

Con diez cañones por banda,

viento en popa, a toda vela,

no corta el mar, sino vuela

un velero bergantín.

Bajel pirata que llaman,

por su bravura, El Temido,

en todo mar conocido

del uno al otro confín.

Cal regalar-se'l o regalar-lo. Molt bó i divertit.