Hui us volem recomanar l'últim llibre de
Pedro Mañas,
Trastario. Nanas para lavadoras, editat per
Factoría K de Libros i amb unes xulíssimes il·lustracions de Betania Zacarias. Ens encanten els poemaris de Pedro Mañas i la seua curiositat per donar-li vida versificada a allò que sembla estar sempre inanimat. Ja al seu primer llibre de poesia infantil,
Ciudad laberinto, va poemar diferents elements urbans i així, vers a vers, la ciutat anava cobrant vida.
Ara, en
Trastario, són els objectes casolans els que es versifiquen, trastos que es transformen amb els poemes, que juguen a imaginar
El primer poema ens dona pas a tot el contingut que trobarem en la resta dels 30 poemes del llibre, pregonant-se com feien els antics pregoners:
Al rico trasto
¡Al rico trato de hierro,
al rico y lindo aparato!
Que ensucia menos que un perro,
que acompaña más que un gato,
que no ha de llevar cencerro,
que basta pasarle un trapo.
¡Al rico trato de hierro,
que es limpio, bonito y barato!
No duerme, pero se apaga.
No canta, pero rechina.
No suelta pelo y no traga
más que luz o gasolina.
Los loros son sucios, señora:
¡adopte una lavadora!
Los peces son caros, señor:
¡adopte un aspirador!
Que todos los niños y niñas
adopten lavavajillas,
planchas, neveras o estufas...
¡Al rico amigo de hierro
que se enchufa y desenchufa!
Anem trobant-se amb rentadores que es tornen blanetes de tant treballar, cançons de bressol per a un despertador -quina paradoxa!-, rellotges que s'enamoren d'aixetes trencades, somnis de torradores...
Qué sueña una tostadora
(Pedro Mañas)
Una tostadora sueña
ogros de electricidad,
chispazos de mantequilla,
monstruos de migas de pan.
Una tostadora sueña
que la echan a volar,
que muerde rodajas de nube
y lanza tostadas al mar.
Una tostadora sueña,
y no deja de soñar,
con ser mayor, de pequeña.
De mayor, con escapar.
I així van enfilant-se els poemes, cosint-se i teixint-se...
Poema tejido
Lamáquinadecoserdelaabuelita
estácomounacabra.
Dicequeesunaimprentaysoloteje
bufandasdepalabras.
Fins aplegar al final, en que al propi poeta se li acaba la corda:
Al poeta se le acaba la cuerda
Antes de irte, recuerda
que el trasto más grande eres tú.
Y a mí se me acaba la cuerda,
y a mí se me acaba la cuer,
y a mí se me acaba la cu.
Ja veieu que és tot un joc de llenguatge i de creativitat, d'imaginació i d'humor, d'inventiva i enginy. Ens encanta tota la temàtica del llibre i la manera tan lúdica de versificar. Les il·lustracions de
Betania Zacarias, discretes i boniques, ajuden encara més a divertir-se amb el poemari. Un llibre molt recomanable tant pel tema com per la manera poètica de presentar-lo.