Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes poètics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes poètics. Mostrar tots els missatges

26.3.19

¡Qué jaleo, Timoteo!: cuento poético / Quin enrenou, Timoteu!: conte poètic


Anem a recomanar-vos un conte poètic per als lectors/es més menudets/es: ¡Qué jaleo, Timoteo!, de Gracia Iglesias i amb il·lustracions de Sara Sánchez, que està editat per Jaguar. El llibre està també editat en català - Quin enrenou, Timoteu!- i gallec -Vaia enleo, Timoteo!-. 

Aquest és el tercer conte poètic que creen aquest tàndem de Gracia Iglesias i Sara Sánchez en la mateixa editorial: Marcelina en la cocina y Felipe tiene gripe, ambdós també molt recomanables.


Timoteu és un porc senglar que té problemetes en la seua neteja personal. Ell es pensa que és molt llest i fi, però fa pudor de gorrí. Fins que un dia la seua amiga Blasa, una cabra molt espavilada, li fa veure cóm és de marrà. Altres amics li ajuden en la seua neteja, mentre... Timoteu va muntant un gran enrenou. A la fi...

Un llibre divertit, ple d'humor i simpatia, que farà les delícies dels primers lectors o dels xiquets i xiquetes amb orelletes ben preparades per a que les rimes vagin passejant-se entre les rialles.




13.3.19

"¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!": fantàstic i divertit conte poètic


Hem parlat moltes vegades al blog de la importància que els poemes tinguen ritme -de vegades molt més important que la rima-. Doncs hui us volem presentar un llibre infantil que està ple de ritme, que a m-es té molt bona marxa... africana. Parlem de ¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!, de Prezemystaw Wechterowicz, amb il·lustracions de Marianna Oklejak, editat per Apila.

Dos gorilas
y don Ramón
golpean su pecho
con este son:
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Dos gorilas 
y don Ramón! 

Dos gorilas
y don Ramón
despiertan a la selva
con esta canción:
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Dos gorilas 
y don Ramón! 

Un potente zumbido 
viaja con el viento.
Un insistente sonido
se apodera de este cento. 

¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Dos gorilas 
y don Ramón! 
...

Sempre amb el so del ¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!! present, podem cantar i ballar seguint els versos, que tenen un gustet ben africà. ¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!! Així comença i així acaba aquest conte poètic que us encantarà i que farà les delícies dels més menudets.



Un llibre fantàstic per a endinsar-se amb el ritme de la poesia. Molt recomanable, incloent les originals il·lustracions de Marianna Oklejak, plenes d'humor i simpatia i molt originals.

12.12.18

3 Contes poètics per a regalar aquest Nadal / Tres cuentos poéticos para regalar estas navidades


Hui volem recomanar-vos tres contes poètics que ens semblen especialment bonics per a regalar als xiquets i xiquetes aquests Nadals.

-Benji Davies. El Grotlin. Editorial Andana (en castellà i català). Un conte força imaginatiu en el que Rubi, una xiqueta molt curiosa, escolta un so sota el seu llit i, tota poregosa, enceta un camí ple d'aventures per esbrinar qui és el responsable d'aquest so. Tota la història va rimada i les seues il·lustracions són molt adients per ambientar el Londres victorià, que és on succeeix la narració. Un llibre molt recomanable per a contar als menuts o per als primer lectors.

Una nit, quan la Rubi pujava a dormir,
una cançoneta no podia para de repetir.

L'havia sentida tocar aquell matí
i el vellet de l'orgue la cantava així:

Sé quan el Grotlin a la casa ha entrat, 
per una escletxa o per un forat...
Perquè la primera cosa que ens imaginem
enganya l'ull, i això és el que veiem.

Tot estava en silenci però ella, estirada,
amb els ulls ben oberts amb els versos pensava.

(...)


-Txabi Arnal / Fabiana Bocci. Al Regne del banquet / En el Reino del Banquete. Editorial La Fragatina (en castellà i català). Amb molta simpatia i golafreria anem descpbrint com hi ha un regne amb un drac de gustos molt refinats, que li agrada per menjar la noblesa local. Clar, això preocupa als habitants. Què poden fer per acabar amb aquest problemeta alimentari? Un llibre amb bon humor i text rimat i, en part, repetitiu. La barreja d'il·lustracions i text faran brollar riallades a grans i menuts.

(...)
Al Regne del Banquet els regnats eren curts,
molt curts.
Ho diré en anglès: only one day.
El temps exacte que, al drac, li havia calgut
per digerir el nou rei.

Quina alegria
"Per a qui?", us deveu preguntar.
Per al poble, que de reis no en volia.
Quina tristesa!
 "Per a qui?", potser insistireu.
Crec que és ben clar: per a l'espantada i saborosa noblesa.
Quina peresa!
"Per a qui?", preguntareu per tercera vegada.
No ho sé, potser per a ningú, però rima amb tristesa.

(...)


 -Przemiystaw Wechterowicz / Marianna Oklejak. ¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!. Editorial Apila. Un conte rimat amb molt de ritme africà, per poder llegir, cantar i ballar els més menudets (si a més ho escenifiquem colpejant-se el pit, seguint les il·lustracions, i ho fem junts adults i menuts encara serà més divertit). Està sols en castellà.

Com podeu comprovar amb el tastet de cadascun dels contes poètics que us recomanem són els tres fantàstics per incloure a la llista de la comanda de regals al Pare Noel o als tres Reis Mags (o per a tenir-los a les biblioteques escolars i les biblioteques públiques). Nosaltres ja ens l'hem anotat per a que ens el porten els Reis Mags a la Biblioteca de Cocentaina.

6.5.18

Hebra de agua: àlbum poètic il·lustrat-brodat, un cant a les mares


Hi ha llibres que pel seu contingut, l'exposició del tema i la seua il·lustració són difícils de classificar, com aquest, Hebra de agua, de Gimena Romero, editat per Thule.

Amb unes precioses il·lustracions bordades, Gimena Romero ens invita a seguir per un riu de meravelloses paraules, un poema que va diluint-se en l'aigua i que està dedicat a totes les mares. Tendre, emotiu, molt poètic... un llibret preciós per regalar-li a les mares o... per autorregalar-se i deixar-se gronxar al compàs dels versos.


Des de la portada al seu interior, de l'originalitat de les il·lustracions tèxtils al díptic vegetal que inclou per proporcionar diferents nivells de lectura a la pàgina on s'inserta... tot en el seu conjunt acaba sent una autèntica joieta. Em superencanta!

Mamá no pide un deseo, pide tres. Pide cuatro.
Mamá baila locamente.
Se hace vapor, se hace nube, se la lleva el viento.
(...)


Podeu trobar més de 100 llibres infantils en les que la mamà és la protagonista punxant en aquest taulell de Pinterest: Mamàs en la literatura infantil / Mares en la literatura infantil. Doneu-li una ullada!

16.4.18

El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins


Però cóm passa de volander el temps! Ja tenim de nou ací la festa de sant Jordi, també Dia del Llibre. Supose que estareu ja preparant-ho tot per a que siga una gran festa lectora. Des d'ací anem a començar per recomanar-vos un llibre que us encantarà: El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins, de Pere Martí i Bertran, amb il·lustracions de Lluís Masachs, recent editat per Barcanova.

Segur que coneixeu un grapat de llibres protagonitzats pel cavaller Sant Jordi, la princesa i el drac (si punxeu ací podreu trobar-ne un bon grapat que hem anat recopilant en un dels taulells que té la biblioteca de Cocentaina a Pinterest), doncs basat en la mateixa llegenda hi ha un grapat de versions, però aquest llibre té d'original que està escrit en rodolins, amb unes precioses il·lustracions que el fan molt adient per als més menudets de la casa.


(...)

Sant Jordi amb espasa i llança,
ben decidit que s'hi atansa.

El drac, mig estabornit,
deixa descobert el pit.

El cavaller no s'ho pensa:
li clava la llança immensa.

El drac deixa anar un gran crit
i es remou molt mal ferit.

Ben clavada fins al cor,
tots veuen que el drac es mor.

Li surt un gran doll de sang,
que deixa mig xop el sant.

(...)

Ella comença a dansar;
diu que s'ha de celebrar.

Abraça el sant, decidida,
i el besa ben entendrida.

Sant Jordi, força vermell,
l'hi torna, n'hi fa un parell.

(...)

I vet aquí, s'ha acabat,
aquest conte ben rimat.

Poemant la llegenda per apropar-la millor als xiquets i xiquetes. Molt recomanable. 

Aprofitem també per recomanar-vos el llibre de Noemí Fernández, il·lustrat per Teo Peiró, La princesa, sant Jordi,i el drac, amics secrets, de l'editorial Salvatella, un conte poètic amb una versió que us agradarà.

13.7.16

Reflexions al voltant de la lectura infantil i de la poesia / Reflexiones alrededor de la lectura infantil i de la poesía: 'La pluma roja'



Per molt que insistim en explicar la importància que té la lectura entre els xiquets i xiquetes, incloent la lectura de poesia, el número de lectors infantil no creix com caldria. És veritat que cada vegada hi ha més lectores i lectors infantils, però trobem que hi ha encara molts d'ells/es que no lligen més que per obligació al col·legi. Ara, quan venen les vacances d'estiu, aquests últims deixen de llegir, fan un atur total. Quan tornen al col·le en setembre estan en blanc.

A tothom ens agraden les vacances per a descansar i no per a continuar fent feina. L'estiu és per a relaxar-se i carregar les pil·les. Si omplim de deures els dies de vacances la retornada serà dura. Un estiu per a jugar, fer excursions, banyar-se, dormir durant més temps, refrescar-se amb els gelats, passejar, etc. Un estiu per fer tot allò que la resta de l'any no ens permet fer per manca de temps. També llegir, clar. Però llegir allò que ens agrada, sense cap imposició. Llegir pel gust de llegir, sense tenir cap criteri més que el seu, sense fer fitxes i resums, sense controlar la velocitat lectora. 

Tal vegada els adults no comprenem que por molt que els digam i ens cansem de repetir que la lectura és molt important per a ells/ells, per al seu rendiment acadèmic, per a créixer i madurar millor, fins que ells no ho comproven, fins que de debò no els entre el cuquet per la lectura, fins que no s'ho passen tan requetebé que després de llegir un llibre en busquen altre per a continuar llegint... fins que realment la lectura no forme part de les seues vides, com un joc més, com una manera de cobrir la seua curiositat, fins eixe moment no seran lectors. La nostra tasca d'adults és apropar-los a la lectura, obrir-los i donar-los a conéixer molts camins lectors.

A l'estiu regalem llibres, acudim a les biblioteques, descobrim junts nous autors, noves lectures. És com un mapa del tresor i cal seguir les pistes per anar fent troballes. Som el que llegim, el que vivim i dia a dia ens hem d'enriquir amb noves vivències, reals o literàries. A més i més bò, millor. Incloem poesia en totes les edats. De vegades com que als adults no els agrada -sobretot perquè no la coneixen i no han jugat amb ella- no la recomanen als menuts. No rebutgem la poesia per la nostra ignorància. Aprofitem per apropar-se a ella amb els llibres i poemes infantils; us encantaran.

Un poc d'açò que estem xerrant-vos és el tema del llibre La pluma roja, de Teresa Novoa, un preciós llibre poètic il·lustrat que ens serveix per adonar-se'n de la importància que un poema pot tenir en la nostra vida, arrelant-se ben a dintre i germinant quan menys ens pensem. Un cant a la imaginació poètica i a les relacions familiars. Està editat per Nostra i per Planeta Agostini. Molt recomanable.

17.4.14

¿Ahora qué va a pasar? Conte poètic amb un grapat d'animals


Estem de vacances així que és un moment genial per gaudir de la lectura i de la poesia. Us volem recomanar un conte-poètic que ens ha agradat molt, molt: ¿Ahora qué va a pasar?, de Nuria Díaz Reguera, amb unes fantàstiques il·lustracions de Raquel Díaz Reguera i que està editat per Lóguez.

El conte ens narra les desventures d'un grapat d'animals de la graja que poc a poc, volent-se ajudar, cauen en un bassal. La por no els deixa pensar i... El ritme, l'onomatopeia, el joc acumulatiu, l'humor...  Com us hem comentat és un llibre fantàstic per a compartir la seua lectura i llegir en veu alta. Un conte que dona molt de joc a la imaginació i a les paraules. A què espereu per llegir-lo?



10.4.14

Crear contes poètics, curts i divertits / Crear cuentos poéticos, cortos y divertidos


Feia temps que no us animàvem a escriure poesia. Hui anem a crear minicontes poètics emprant com a base les fórmules tradicionals d'inici per a contar contes.  Es tracta d'agafar una d'aquestes fórmules d'inici i crear un conte en vers, curtet i esborrajat, com els Falsos contes o contes per riure's amb poesia / Falsos cuentos o cuentos para reir con poesía. S'animeu a crear-ne? Nosaltres se n'hem inventat un quants. Són contes curts que es devoren en un moment. Bon i poètic profit!

Això era i no era
un verd ànec en una pradera
que canta i nedava
i mai es cansava.
Vols que t'ho conte altra vegada?

En temps de maricastanya
filava i filava una aranya.
Ets tu qui l'ajudava?

Hi havia una vegada
una mosca damunt d'una cagada.
Quin fàstig,
va dir la fada!

Temps era temps quan passava
una formiga per damunt d'una fava
i avisa a les amigues,
un grapat de negres formigues.
T'ho conte per a que ho escrigues!

Fa anys i anys,
quan els porquets parlaven
i els asses volaven
una Caputxeta li recitava
un poema d'amor
al llop sense temor.
Diuen que son amics,
serà un falç rumor?

Això era un gegant
que cada dia menjava
un conte que mai s'acabava.
Te'l conte altra vegada?

A mi me contaron una vez
que había un pez
que jugaba al ajedrez.
Te lo cuento otra vez?
-Si! Pardiez!

Esto que os voy a contar
le sucedió a una araña
que no sabía contar
los hilos de su telaraña.
Te lo cuento a ti,
musaraña!

Esto era y no era
el baile de un esqueleto
que nunca paraba quieto,
mientras cantaba de la A a la Z
todo el alfabeto.
Cuento escueto
que me contó su biznieto.

Había una vez una rana
que cuando llovía
siempre reía
feliz
como una perdiz.
¿Por qué te tocas la nariz?

Allá por el año catapún,
vivía una bruja malvada
que como se tapaba poco
siempre se refriaba.
-Atchús! Atchas! Atchis!
Este es un minicuento
de chisgarabís!

Il·lustració de Veronika Mischitz.

10.3.14

Centenari de "Platero y yo": llibres, activitats, vídeos, recursos, apps, etc. / Centenario de "Platero y yo": libros, actividades, videos, recursos, apps, etc.


És normal que celebrem els aniversaris dels escriptors/es, però ja no és tan habitual que celebrem l'aniversari d'un personatge literari. El món de la literatura, d'adults i infantil, està ple de personatges que tothom reconeix, que formen part del bagatge lector personal i col·lectiu.

Doncs hui volem celebrar, amb tots vosaltres, el cent aniversari de Platero, eixe burret dolç i suau que amb el seu trot ha anat passant pàgines i pàgines de molts lectors i lectores, arrosegant un grapat d'emocions i deixant al seu pas un solc profund on han anat brotant nous lectors.

És una bona ocasió per fomentar la lectura de Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez. Apropar-se al seu text poètic és un pas molt important per a fomentar la poesia entre els xiquets i xiquetes.

La Junta d'Andalucia ha creat un portal que segur us interessará consultar, doncs el seu contingut és força didàctic: Año Platero: 1914 - 2014. Trobem molta i acurada informació sobre l'autor i el llibre, però a més tenim recursos, activitats, enllaços. Està genial!

I, a més a més, tenen un apartat, Platero virtual, en que podem anar veient com va escrivint-se un llibre virtual sobre Platero, en les aules; un llibre en que nosaltres també podem escriure.

També s'ha fet una aplicació, ¡Sígueme Platero!. És un joc educatiu, editat per Funbox, que invita als xiquets a acompanyar a Platero en les seues aventures per Moguer. El joc té 15 escenaris, amb un gran ventall de plataformes, trencaclosques, música i so original. L'app està disponible en Google Play -per a dispositius Android- i en iTunes -la seua descàrrega té un preu de 2'69 euros-.


L'Ajuntament de Moguer ha organitzat moltes activitats, que podeu consultar. Entre elles destaca la visualització d'un curtmetratge, que nosaltres podem veure en versió reduida: La mirada de Platero.

Podem llegir el llibre en diferents editorials, però a més hi ha adaptacions del llibre per a xiquets i suposem que aquest any aniran sorgint-ne més.

Platero y yo: adaptacions infantils i juvenils / adaptaciones infantiles i juveniles

-Carlos Reviejo / Ulises Wensell. Platero y Juan Ramón. Editorial SM (amb pictogrames per als més menuts)
-Concha López Narvaez / Ximena Maier. Mi primer Platero. Editorial Anaya Infantil y Juvenil (+ 6 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Ximena Maier. Platero y yo contado por Concha López Narvaez. Editorial Anaya Infantil y Juvenil (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Enrique Sánchez Moreiro. Platero y yo. Editorial Everest (+ 6 anys)
-Estrella Borrego / Subi. La historia de Platero, basado en la obra original de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez. Editorial Lumen (+ 6 anys)
-Rosa Navarro Durán / Francesc Rovira. Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños. Editorial Edebé. També està en català: Platero i jo explicat als infants (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Juan Ramón Alonso. Platero y yo para niños. Editorial Susaeta (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez. Platero y yo. Editorial Juventud (+ 10 anys)
-Juan Ramón Jiménez. Estampas de Playero y yo. Editorial Vicens Vives. Col. Cucaña (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Thomas Docherty. Platero y yo. Editorial Anaya Infantil y Juvenil (+ 11 anys)
-Juan Ramón Jiménez. Platero y yo. Editorial Anaya Infantil y Juvenil. Col. Biblioteca didáctica Anaya (+ 12 anys)

Hi podem escoltar gratuitament el llibre, Platero y yo, en Albalearning (audiollibres).

A You Tube podem visualitzar diferent vídeos sobre Platero y yo, però entre tots hem fet una selecció dels que més ens han agradat -per diferents motius, com podeu comprovar-.

Platero y yo: vídeos 








Platero y yo: endevinalles / adivinanzas, de Carmen Gil

Este animal bullanguero,
cubierto de plumas, canta.
Despierta siempre a Platero
en cuanto el sol se levanta.

Al ver a dama tan bella
brillando en mitad del cielo
con su vestido de estrellas,
el burro se queda lelo.

Fiesta que al burro Platero
no gusta nada de nada,
pues va le gente en febrero
con máscara y disfrazada.

¿Hay alguien que aquí recuerde
cómo se llama esa fruta,
racimo de bolas verdes,
con la que el burro disfruta?

Cuando la ve entre las flores
rebuzna el burro dichoso,
pues le encantan sus colores
y su vuelo tan gracioso.

Platero se va a acostar
y oye muy cerca de allí
en verano su cantar,
su sonoro cricricrí.

Es un animal con cuernos
que a Platero da la lata.
Como es un burro muy tierno,
se le mete entre las patas.

Su sábana blanca asusta
al pobrcillo pollino.
A Platero no le gusta
oírlo aullar por el camino.

Con rayos, con lluvia y frío,
con más truenos de la cuenta
y el borriquilo hecho un lío,
llega a Moguer la_________

Las ve en el prado el borrico:
rosas, blancas, amarillas...
Tienen, si acerca su hocico,
pétalos que hacen cosquillas.

(Carmen Gil)

Per molts anys, Platero!!! Feliç aniversari.

28.12.13

Piu-piu: conte en vers de Dani Torrent


Continuem amb les recomanacions de llibres de poesia infantil, doncs els patges reial van prenent bona nota per a dir-lo-s'ho a Ses Magestats d'Orient. Us volem recomanar, per als més menudets, un llibre que està recent editat: Piu-piu, de l'il·lustrador Dani Torrent, publicat per Cal·ligraf.

Es tracta d'un àlbum il·lustrat poètic, fantàctic per endinsar-se en el món de la poesia i la il·lustració. Ens conta com en el seu primer dia de vida, un pollet acompanyat d'una xiqueta, que no para de xerrar, emprèn una caminada, que el durà a descobrir el món i a cercar un lloc que li sigui propi. Escrit en vers, la narració s'estructura com un diàleg simpàtic entre Clara, la xiqueta, que és molt xerraire, i les contestacions del pollet, que sols diu "piu-piu".

Escrit en vers, amb un llenguatge senzill i ple de ritme, s'estructura com un diàleg entre la nena, i el pollet que invariablement respon piu-piu. Us fiquem un tastet:

-Els com un floc
de cotó groc.
-la Clara diu.
Respon:-Piu-piu.

Els sempre a prop
d'allà on jo sóc.
-la Clara diu.
Respon:-Piu-piu.

-Piu-piu, piu-piu
-diu en to viu-.
-Piu-piu, piu-piu.
Ella somriu.
 ...

La repetició i la musicalitat del text faciliten la participació dels menudets en la lectura compartida. El llibre es llig  en vertical, això permet unes il·lustracions allargades, molt originals i adients per als prelectors -i per a tot tipus de públic- seguint la personalitat artística de Dani Torrent, un excel·lent il·lustrador que ara s'estrena també amb la poesia.

Un llibre molt recomanable, poètica i artísticament, d'aquestos que cal anotar en la carta als Reis Mags per als xiquetes i xiquets i també per a les biblioteques escolars i públiques. Una preciós i simpàtic llibre. A més, segons ens conta Dani Torrent, amb el seu grup han fet una cançoneta infantil amb el text del llibre: Piu-piu.






14.12.13

Dos contes en vers de l'editorial Takatuka / Dos cuentos en verso de la editorial Takatuka



L'editorial Takatuka té dos llibres infantils molt recomanables des d'aquest blog. Els dos llibres són contes narrats en vers, lletra majúscula, temàtica interessant i original i unes il·lustracions precioses. 

El primer d'ells és Mart, l'elefant d'un altre planeta / Marte, el elefante de otro planeta (està en castellà i català), de Fran Pintadera i amb il·lustracions de Javier Gutierrez Maestro. Un conte que ens parla de la pèrdua de memòria i de l'amistat. És que Mart té ficat a la pota una gran cinta rosa que li ajuda a recordar que no s'ha de descuidar d'alguna cosa molt important, però mai se'n recorda el per què la porta, així que va preguntant als seus amics... Un conte que ben bé ens ajudarà a comprendre a les persones que per una infermetat perden la seua memòria i com poder-les ajudar.

Us fiquem un tastet:

Marte el elefante,
no era como el resto.
Por eso tenía
ese extraño gesto.

Aunque era robusto,
y de alma poeta,
su cabeza estaba
en otro planeta.

Cada día al ver
su trompa imponente,
creía toparse
con una serpiente
...


El segon dels llibres és d'Estela Antín i amb il·lustracions de Paco Martínez, Humbert, el centpeus / Humberto, el cienpiés. Amb les mateixes característiques que l'anterior, el llibre ens parla del temps, de com passa de lent o de pressa, de la importància de gaudir de cada moment, però... també de la impuntualitat i la preocupació dels demés. En aquest cas el llibre ens dona peu a reflexionar amb els xiquets sobre un concepte tan relatiu com el temps, fer les coses que ens agraden, gaudir de cada moment i de l'amistat.  Molt original.

Us fiquem també un tastet:

Esta es la historia
de Humberto, el cienpiés,
que siempre llega muy tarde
(o incluso después).

Todo el mundo ignoraba
por qué le ocurría esto,
ya que Humberto no daba
ni siquiera un pretexto.

No se pasa las horas
debajo de la ducha,
aunque canta canciones
por si alguien le escucha.
...

12.6.13

El Wuggly Ump: conte en vers per fer por als xiquets


Hui us volem recomanar un divertit conte, narrat en vers: El Wuggly Ump, d'Edward Gorey, publicat per Libros del Zorro Rojo.

Tiroliro, tirolera,
el Wuggly Ump vive fuera.

Come paraguas, tachuelas
y fango con sanguijuelas.

Una cosa hay segura:
su actitud es oscura.

Wuggly Ump és una espècie de cançó-joc en vers, d'aquelles que jugàvem quan érem menuts i cantàvem fent rotllana, amb melodies senzilles i repetitives i que poc a poc ens feien sentir que l'amenaça estava propera i la por anava creixent fins que... un crit, un salt o un fort soroll, provocava el pànic i l'espantada dels xiquets (resulta curiós la atracció que els menuts tenen a tot allò que es fagi por).  És un llibre capaç d'enamorar horroritzant. Les il·lustracions són extraordinàries, senzilles i atraïents, empatitzant molt amb l'imaginari infantil.

Ens conta la història de dos xiquetes i un xiquets que juguen i canten feliços, innocents, sense adonar-se'n de la proximitat del perill - el monstre Wuggly Ump-.


Tralalarta, tralalerta,
el Wuggly Ump está en la puerta.

Ay que ruidos tan poco tiernos.
¿Por qué ha venido a vernos?


Un bon dia Wuggly Ump, fart de fer la seua dieta, decideix apropar-se a casa dels xiquets i... passa el que per lògica ha de passar.. segur que s'ho imagineu!

Esos ojitos, esa mirada
en cara tan obstinada.

¡Qué garras desagradables!,
¡qué fauces abominables!


Humor negre en vers i molt de ritme. Un llibre molt recomanable tant per als més menudets, que gaudiran escoltant als adults narrar el conte i poden seguir la història amb les il·lustracions, com per als primers lectors.

22.4.13

Falsos cuentos o cuentos para reir con poesía / Falsos contes o contes per riure's amb poesia

Quieres que te cuente el cuento de...? -il. d'autor desconegut-
Continuem recuperant el nostre folklore, hui amb els falsos contes, contes mínims o contes de mai acabar. Són contes molt curtets que tenen una estructura més o menys fixa i que sempre suposen un joc amb l'interlocutor -xiquets i xiquetes-. Hi ha un grapat d'ells, amb moltíssimes versions. Us recomanem llegir l'article  de Juan Rodríguez Pastor, El engaño, un factor destacado en el folklore, publicat en la Revista de Folklore (1991, n. 124) que parla d'aquests contes i moltes més coses.

Contes que van somriure als xiquets i també desesperar-los un poc. Si en coneixeu més en agradaria que ens ho escriguéreu en els comentaris i així ampliar-ne. Segur que si pregunteu als avis ells en saben, doncs són els gran depositaris del tresor del nostre folklore.

Este era un rey
que tenía tres hijas
las metió en una canasta
y... para cuento basta
*

Un ratoncito
iba a por un arado
y este cuentecito
¡ya se ha acabado!
 *
Este era un gato,
que tenía los pies de trapo
y la barriguita al revés.
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
*
El cuento de María Sarmiento,
que se fue a cagar
y se la llevó el viento.

Cagó tres peloticas:
una pa Juan,
otra pa Pedro,
y otra pal que hable primero
*

-¿Quieres que te cuente
el cuento de la canasta?
-Sí.
-No, que se gasta.
*

Este es el cuento de la banasta
y con esto, basta que basta.
*

¿Te cuento el cuento del haba?
No, que en seguida se acaba.
*

Este era un rey
que tenía tres hijas,
las metió en una banasta
y con esto basta.
*

Esto que era una vez un soldao
mu colorao, mu colorao...
¡Qué bonito hubiera sío mi cuento,
si no se hubiera acabao!
*

Yo era un soldaíno,
me bebí una copa de vino,
y... ¡ah, qué cuento más chiquinino!
*
 
Esto que era una vez
un pajarito que estaba en un peral...
Si no se ha ido, allí estará.
*

Un ratoncito iba por un arado,
y este cuento ya se ha acabado.
*

Esto era una vez un rey que tenía tres hijas... -il. Lola Renn-

¿Quieres que te cuente un cuento
muy largo, muy largo, muy largo?

Un ratón se subió a un árbol,
este cuento ya no es más largo.
*

Esto era una vez una zorra
y se metió en un centenal,
y se metió una paja por er culo,
y dijo: -¡Ua, ua, ua, ua!.
y ya está.
*

Esto que era una vez,
esto que eran dos veces...

¡Qué riquitas me estuvieron
las sopitas de peces!
*
 
Este era un padre
que tenía tres hijos
y los metió en un canuto,
¡Mira qué bruto!
*

Este era un padre
que tenía tres hijas;
las vistió de colorao
y las puso'n er tejao.
*

Cuento de pan y pimiento,
lo ponieron en la torre
y se lo ha llevao el viento.
*

Este es el cuento del candado,
apenas lo comienzo,
ya se ha terminado.
*
 
El cuento del gallo pelao.
Ya está contao.
*

Este cuento se lo llevó el viento
y pasó por un zapatito roto
para mañana contarles otro.
*

Os cuento el cuento de María Sarmiento...? -il. Alberto Montt-

Pos, señor, que éste era un gato,
y tenía los pies de trapo
y la cabecita al revés.
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
*

-Había una vez un burro
que hablaba inglés.
¿Quieres que te lo cuente otra vez? -Sí.

-Pues había una vez un burro que...
*

Esto era un gato
con la barriga de trapo
y la nariz al revés.
¿Quieres que te lo cuente otra vez?

-Yo no te digo ni que sí ni que no,
yo te digo que si quieres que...
*

Era una vez y vez
una cabrita que tenía un chivito
con los ojitos de ver
y el culito de lamer .

¿Quieres que te lo cuente otra vez?

Era una vez y vez...
*

Tú quieres que te cuente
un cuento de pan y pimiento
que nunca se acaba a presto?

-Yo lo que te digo es que si quieres
*

-¿Quieres que te cuente
el cuento de la peladillete?

-Sí (o no).

-No te digo ni que sí ni que no,
sino que si quieres que te cuente...
*

-¿Quieres que te cuente
el cuento de la buena pipa
que nunca se acaba
y ya se acabó?

¿Quieres que te cuente... ?
*

Este era un cura y tenía un coche
que andaba de día y de noche;
iba a la huerta y decía:

-Mujer, ten cuenta.

-María, cuenta tengo.

y como iba diciendo,
éste era un cura...
*

Pues, señor, érase un pastor
que tenía una pata hinchá,
que tan pronto se hinchaba
como se deshinchaba,
pero ahora viene lo mejor:
érase un pastor...

25.1.13

Esa gigantesca pequeña cosa: àlbum poètic il·lustrat, de Beatrice Alemagna


La recomanació de hui és majúscula, doncs estem parlant d'un tema que cal tractar amb majúscula i d'un llibre majúscul en tots els sentits de la paraula. Esa gigantesca pequeña cosa, un àlbum il·lustrat de Beatrice Alemagna, editat per SM.

Un àlbum il·lustrat poètic, narrat d'una manera molt original, com una proposta d'endivinalla, que ens invita a descobrir quina és eixa cosa gegantesca. Està, però no està; passa volant i quasi no se n'adonem, uns la troben en  la nostàlgia i altres es cansen d'esperar-la; és gegant i a la vegada menuda com un pessiguet; alguns volen comparar-la, però no poden, i altres voldrien tenir-la sempre guardada en una capseta; és... la felicitat.

Amb un plantejament visual molt interessant, se'ns planteja la recerca que la humanitat té, tot, grans i menuts, de buscar la felicitat. Cadascú la troba d'una manera diferent, segons el nostre bagatge emocional i les nostres expectatives vitals. Perquè... on s'amaga per a vosaltres la felicitat?

Un àlbum molt recomanable, per adults i per a menuts; interessant per l'educació emocionals dels xiquetes i xiquets. Una altra manera de passejar-se per la poesia. Les il·lustracions de Beatrice Alemagna són extraordinàries. 





21.1.13

La Nana de Sara, cançó de bressol: conte poètic


La Nana de Sara, cançó de bressol, és un llibre Josep Maria Franquet, amb il·lustracions de Jordi Alfonso Gómez que està publicat per Onada Edicions

Anem a la platja, Sara,
que avui fa un matí molt bo;
posa't una gorra al cap
perquè no et molesti el sol.

Ens passejaràs les nines
i la sorra amb carretó
i els peixets i les gavines
cantaran una cançó.

Trobarem una sirena
que et pentinarà amb amor,
amb una pinta de plata
i quatre agulles d'or

...

Més que un conte, parlem d’una cançó de bressol il·lustrada. La nana de Sara és una història carregada de tendresa i de màgia, a ritme de versos, entre una xiqueta, la Sara, i una sirena. La menuda vol convidar a l’èsser mitològic a què l’acompanye a jugar a i a la festa major, però la sirena ha de declinar l’oferta, donat que no pot separar-se del seu nadó.

Un llibre molt adient per a que els menuts s'endinsen al món de la poesia. 

16.12.12

¿Por qué llora la princesa?, llibre de poesia infantil de Jesús Aznar


Acabat de sortir de la impremta -encara fa oloreta de tinta- el llibre de Jesús Aznar i Blanca Bk, ¿Por qué llora la princesa?,  publicat per Eolas ediciones, dins de la seua col·lecció Caraid.

Es tracta d'un conte poètic, molt imaginatiu i simpàtic, en el que una xicoteta princesa no para de plorar. Plora i plora i ningú sap quin remei ficar-li per a que deixe de plorar. Serà el lector/a lectora el que ho aconseguirà? El títol ens recorda el poema de Rubén Darío La princesa está triste, i el de Carmen Gil, Engracia, la princesa sosa, però en realitat res te a veure, malgrat que en els tres són les princesetes les protagonistes i les que perden el seu somriure.

Un llibre molt recomanable per als primers lectors o per a contar-los als menudets. d'aquests que cal afegir a la carta de regals desitjats per a Nadal. Els contes poètics són fantàstics per endinsar-se en el meravellós món de la poesia.

Us fiquem un tastet, del seu començament, per anar obrint boca.

Esta mañana temprano,
la princesa comenzó a llorar.
Los criados, muy preocupados,
al rey fueron a avisar.

-¡Ay, mi niña, mi pobre niñita!
Yo no sé qué le puede pasar.
Seguro que está muy enferma.
El médico la curará...




16.11.12

¿Quién va allá?: jitanjáfora venezolana

 Per aquest divendres us proposem una jitanjáfora. Sempre ens agrada jugar, jugar amb el llenguatge i la poesia, compartir somriures i versos. Proveu a llegir-la entre dos -un adult i un xiquet o dos xiquets- marcant diferents ritmes en cada lectura i passeu-ho requetebé. 

¿Quién va allá?
Mama Anchenche
-¿Qué Chenche?
Chenchetena.
¿Qué tena?
Tenasà.
¿Qué sa?
Santiguà.
-¿Qué guà?
Guamangongo.
¿Qué gongo?
Gongopai.
-¿Qué pay?
Paisìcolo.
-¿Qué sìcolo?
Sicolombembe.
-¿Qué bembe?
Bembetumba?
-Qué tumba?
Tumbamuelle.
-¿Qué muelle?
Muellecaca.
-¿Qué caca?
Cacahuila.
-¿Qué huila?
Huilalai.
-¿Qué lai?
Lailomè.
-¿Qué me?
Que el cuento ya te lo conté.

La il·lustració és de Julie Morstad.