Poemes per sant Joan: celebrem la màgica revetlla amb poesia

Màgica i poètica nit de sant Joan -il. Ilonka Karasz-

Ha aplegat, ja està ací l'estiu i amb ell la nit de sant Joan. Foc i llum per tot arreu, encís i conjurs, ganes de deixar endarre tot allò que no ens ha agradat de l'any i somriures per començar amb esperança i molta energia un nou camí. Màgica nit! Us desitgem a tots i totes una esplèndida revetlla de sant Joan... amb poesia, no s'oblideu!

Celebrem-ho, doncs, amb alguns poemes per sant Joan:

Tres dies abans del sant

va pels pisos la canalla

recollint els trastos vells,

canyes i manats de palla,

i aprofiten la diada,

de que tenen molts veïns,

que desembarassen la casa

de mobles vells i roïns

(Joan Amades)

Encenem el foc, cremem totes les misèries -il.  YORIYUKI, 些細なこと-

Perquè és nit de Sant Joan

hem encès una foguera.

La gent hi dansa a l'entorn,

se sent olor de ginesta

hi ha l'eco d'una cançó

que s'allarga a la verneda.

La flama, sonora, riu

talment un doll d'aigua fresca,

tan alta que no l'apaguen

amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,

amiga, és la nit encesa

de corrandes i desig;

mira com la flama espessa

va prenent el fustot vell

i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cuccut

i el respir de la verneda

i el tou relliscar del riu,

la teva veu i la meva.

(Tomàs Garcés)

Festegem junt aquesta màgica nit -il.Jean Corace-

Els focs de Sant Joan la nit perfumen;

                mes de tots els amors, sols un n'alena.

                                              Salten de mont en mont llengües de flama

                                                                          dient el pacte espiritual que ens lliga.

                                                                                                         (Joan Alcover)

A més, teniu un grapat de refranys de sant Joan, doncs la saviesa popular ompli el nostre folklore de dites i folklore fent referència a esta meravellosa i estiuenca nit.

Bona nit de sant Joan, feliç revetlla amb poesia

Ja ha aplegat, per fi tenim ací la màgica Nit de Sant Joan. Recordeu cremar tot allò que no us agradi, cremar i renàixer de nou amb tota la màgia que porten els bon desitjos per a encetar un nou temps de bonança, amor, alegria, felicitat... Us desitge una molt bona nit plena de bons auguris, foc, música i bon llantar, ball i bany a la mar i, com no, amb poesia.

Bona revetlla de sant Joan!

Cançó final

(Tomàs Garcès)

L’estel fugia i el foc moria:

cendra tots dos ens han deixat.

Dintre l’albada la posta nia.

Només els somnis són veritat.

És endebades que jo sospiri.

Canta l’ocell felicitat

i és un miratge i un deliri

Només els somnis són veritat.

Claror del dia. La mar s’atura:

el pols d’argent tot just li bat.

Entorn, la vida se’ns fa insegura.

Només els somnis són veritat.

Us deixem, a més, amb un grapat de refranys sobre sant Joan i la seua festa.

La il·lustració és de Subi.

Adéu oronetes, que ve la tardor... no s'oblideu de la poesia en el vostre viatge

Malgrat la calor que està fent en aquests dies, la tardor ja està ací, amb tots els canvis que es produeixen en la natura. El més evident és la migració dels ocells. Les oronetes que van anunciar la primavera ara ens diuen adéu, o millor dit, un fins prompte, fins la propera primavera. Bon i poètic viatge tinguen.

Adéu, orenetes.

Torneu l’any que ve.

La branca florida

traurà el cirerer.

Rovell a les teules;

silenci del niu.

Sou fora vosaltres,

és fora l’estiu.

(Tomàs Garcés) 

La il·ustracióés d'Amanda Cass.

Poemes infantils de Nadal: poesia nadalenca

Una selecció de poesia infantil de Nadal, per a gaudir de molta i bona poesia en aquests dies que estem de preparació de les festes nadalenques. De vegades els preparatius són tan bons com la festa en sí. El millor és passar-ho junts, jugar i... uns panellets ensucrats amb poesia.

Hem creat una presentació amb tots els poemes infantils de Nadal que ens ha quedat super-xula, però donava problemes al blog -és el que té de vegades les noves tecnologies...-; així, l'hem llevada d'ací, però la podeu veure i descarregar-se-la tan sols punxant ací. Espero que us agrade!

EL PESSEBRE
(Joana Raspall)

Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.

Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres vénen.

Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.

Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.

Be, be, be!,
l’ovella no sap per què
tot és suro i no pas herba.

Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!



L'ARBRE DE NADAL

(Tomàs Garcés)

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.



RONDALLA DEL BOU
(Marià Manent)
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’ Establia.
I quan minvà una mica el fred
– que l’Infantó ja no plorava –
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.



PASSEN ALES D’ÀNGELS

(Popular)

Passen ales d’àngels
sobre dels teulats
per anunciar-nos
que Jesús és nat.
Passen a volades
tots cap a Betlem.
Darrera nosaltres
també hi anirem.


POEMA DE NADAL
(Guerau de Liost)

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

Tres poemes infantils de Nadal: el camell, l'arbre i un regal especial

El camell despistat 
(Núria Freixa)

Un camell m'ha preguntat

cap on era l'establia.

Portava "mel i mató, panses i

figues, nous i olives".

Jo l'estrella li he indicat,

ella li farà de guia.

També duia molts regals i anava

ple de joguines.

He pogut llegir el meu nom

en una que sobreeixia.

El seu somriure i el meu

s'han volgut fer companyia.

L'arbre de Nadal 
(Tomàs Garcés)
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.


Un regal especial 
(Francesca Aubanell)
El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l'estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il.luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
a la fi potser aribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.

La il·lustració és de Gabriele Antonini.