Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rafael Maya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rafael Maya. Mostrar tots els missatges

5.4.22

La voz del agua: poesia de Rafael Maya

 

 

Shhh! Escoltem la veu de l'aigua. Una veu que té el seu propi llenguatge: el de riu quan baixa amb força des de la muntanya, el de les suaus ones que besen la platja, el del quiet bassal i el de la pluja que colpeja la terra, el de l'aixeta i el de la dutxa, el de la neu quan es fon i el de la font quan brolla... Escolteu? És la poesia de l'aigua...


La voz del agua

(Rafael Maya)


Yo soy el agua azul de la montaña,
nací en un hueco del breñal salvaje
y no llevo ni espumas de coraje
ni al caminante mi cristal engaña.


No me desbordo con rugiente saña
ni a vastos mares enderezo el viaje;
sólo copio los tonos del paisaje
y sólo huertos mi corriente baña.


Y humilde y en silencio, mi destino
es ser buena y cordial; ser agua pura
a través de la hierba del camino.


Correr sin nombre, padecer quebrantos,
y morir una noche en la espesura
como murieron tus mejores cantos. 


La il·lustració és de Sabien Clement.