Molt interessant l'article de Pedro Cerrillo, Tradición y cultura en la canción de cuna hispana. Les cançons de bressol -"nanas"- tenen grans arrels en el nostre folklore i han anat passant-se de mares a filles al llarg del temps. Abans i ara compleixen un objectiu vital per als nadons: arropar-los amb ritme lent i amorós per a obrir-los la porta a la son.
Però no totes les cançons de bressol són iguals, l'espai i el temps marquen aquesta candencia poètica com podem llegir en l'article.
A dormir
(Pura Vázquez)
¡A dormir!
Cesen las canciones...
Por la cresta del monte
llega la noche.
¡A dormir!
Corceles veloces
ligeros se esconden,
agitando los álamos
del bosque.
¡A dormir!
El farolero jorobado
enciende los faroles:
azul, amarillo, verde...
Los ojos de la noche
arrebatan los sueños
de los niños, rompen
las cintas de la sombra,
desparraman la tinta
de sus tinteros
informes.
Clarines de llamada:
¡A dormir!
¡A dormir!
¡A dormir!
(¿Quién tiene
las llaves de la noche?)
La il·lustració és de Pierre Mornet