Duas estrelas: poesia infantil portuguesa

Si indaguem sobre la vida de les estrelles el primer que se n'adonem és que hi ha de dos tipus: les que viuen al cel i les que viuen al fons del mar. No saben quin és el per què, però sembla que són les estrelles de l'univers les que han prestat la seua llum a l'inspiració poètica. I que passa amb les estrelles marines? Doncs hem trobat un poema infantil on les dos es fan amigues i acaben fonent-se en una.

Duas estrelas

(Pedro Farinha)

A estrela que está no céu
Pôs-se um dia a voar
Viu outra estrela nas ondas
Era a estrela do mar

As duas estrelas se olharam
E ficaram encantadas
Juntas nadaram, voaram
Duas estrelas apaixonadas

E ao darem o primeiro beijo
Tornaram-se uma estrela cadente
Se a vires, pede um desejo
Como faz tanta gente

La il·lustració és d'Anna Matteucci.