Menú d'astronauta amb versos

Ens encanta l'espai i estaríem molt contentes de visitar-lo, però després de veure aquest menú gastronòmic setmanal que tenen els astronautes... se'ns empassen les ganes. Llegiu, llegiu el poema i a veure si a vosaltres us agrada ( tot versionant la cançó de la masereta i els dies de la setmana).

Menú d'astronauta

(Miquel Desclot)

El dilluns, cápsules de llegums,

el dimarts, xarop de cards

(i ja en comencem a estar farts),

el dimecres, polsim de nespres,

el dijous, somni de truita de dos ous,

el divendres, pastilles de mongetes tendres,

el dissabte, olor de coca de recapte.

i el diumenge...

                                                                 és el dia que no es menga.

Il·lustració d'Andrew Kolb.

Endevinalles sobre la música i els instruments musicals

Aquest divendres estem molt musicals i, com que tenim ganes de jugar, us proposem que esbrineu la solució d'aquestes endevinalles sobre la música. Què, s'animeu? Apa, llegiu i penseu que ben segur que les encerteu totes (si arrastreu el punter per damunt dels parentesis que hi ha sobre cada endevinalla podeu llegir la solució).

Endevinalles sobre la música i els músics

Personar com cal li cal

un llauner professional

(L'orgue)

*

Esdentegada

com una vella,

fa la sonada,

d'una donzella

(L'harmònica)

*

Amb nom de barca

i ventre d'arca

voga amb cordam

sense velam

(El Llaüt)

*

Té bec i no és ocell.

Refila que primfila,

no és rossinyol

ni passerell

(La Flauta de bec)

*

Tres cares tinc

per fer dring-dring

(El Triangle)

*

Xim-pom!,

xim-pom!,

dos som,

xim-pom!,

xim-pom!,

qui som?

(El bombo i els platerets)

*

Jo prou miro de callar,

tararà tatà tatà,

però no me'n sé sortir,

tararí tatí tatí

(La Trompeta)

*

De ballar bé

i estar tan maca

tinc el paner

com un tomaquet

(La pandereta)

*

Ai, em fa mal aquí!

Ei, com em cou allà!

Oi, quin dolor tan fi!

Ui, quina picor fa!

(El Sac de gemecs)

*

On no arriba ni el canari

a mi em toca d'arribar-hi

(El flautí)

Totes aquestes endevinalles i moltes més podeu llegir-les al llibre Més música, mestre!, de Miquel Desclot i editat per La Galera (cal dir que ja és tot un clàssic dins de la poesia infantil en català); a més de molts poemes sobre els diferents instruments musicals.

I de les endevinalles podem passar als cal·ligrames... Continuem jugant?


La il·lustració d'Aida Alonso Vázquez.

El domador de paraules: llibre de poesia infantil de Miquel Desclot, en l'editorial La Galera

El domador de paraules. Poesies incompletes és l'ultim llibre de poesia infantil de Miquel Desclot, editat per La Galera. Esperàvem des de fa anys un nou llibre de Miquel Desclot i ara surt aquest que és impressionant i molt, molt recomanable.

El llibre és un aplec de cinc llibres, tres dels quals ja estaven editats en altres editorials. Són: Bestiolari de la Clara (1992), Oi, Eloi? (1995) i Més música, mestre (2001). A aquests tres llibres s'hi han afegit ara dos llibres nous: El domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra, que plegats sumen més d'un centenar de poesies. El volum, doncs, amb més de tres-centes pàgines recull el bo i millor de la poesia per a joves de Miquel Desclot. Les il·lustracions de Mercè Galí enrequeixen els versos i ajuden a donar encara més alegria a tot el conjunt.

Miquel Desclot és un dels millors poetes actuals que escriuen poesia per a xiquets, tot en un joc continuu de la paraula i el vers, de la musicalitat i la imaginació, del ritme rimat i, de vegades, esbojarrat. És un mestre de la poesia i un comunicador increïble -com va demostrar quan va venir a Cocentaina en les I Jornades de Poesia Infantil i Juvenil-; preocupat constantment per difondre la poesia entre els xiquets i joves... perquè la poesia és paraula feta música que aplega ben dins de les emocions amb la senzilles de la seua estructura.

Un llibre més d'aquest que no pot faltar a casa, a les biblioteques escolars i les biblioteques públiques. Un llibre especial per a regalar o regalar-se'n. Felicitem a l'editorial La Galera pel seu aniversari -50 anys, quasi res!- i per aquest projecte editorial del que podem gaudir tots, grans i menuts.

Us fiquem un tastet:

La poma

(Miquel Desclot)

Sóc la pera!

-diu la poma-,

mira que caure

abans d'hora!

Si no hagués

fet el préssec,

ara seria

dalt de l'arbre!

I no feta

una pasta

més que de poma,

de pomada!

Joana Raspall i la seua poesia: article de Miquel Desclot

Ja sabeu que estem dins de l'any Joana Raspall. Estan fent-se multitut d'activitats i ja sabeu que pensem: la millor activitat poètica és deixar els seus llibres en les mans dels xiquets i xiquetes.

Per als adults -pares, profes, bibliotecaris, poetes, animadors a la lectura, etc.- us recomanem la lectura de l'interessant article del nostre amic i poeta, Miquel Desclot, que ha publicat en la revista de LIJ Faristol: Joana Raspall: un clàssic de la poesia per a infants. Un article molt recomanable. Doneu-li una ullada i ho comprovareu.

D'aquest article hem copiat el poema Jo sols vull, una poesia feta tota en monosíl·labs. Us encantarà aquest joc de parules i versos.

Jo sols vull

(Joana Raspall)

Tinc un vas que és tot ple d'or

i un sac nou ben ple de blat.

No sé amb quin fi me'ls han dat;

sé quin pes em fan al cor.

Ho duc tot dins de la mà

i no sé què m'haig de fer!

Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.

per a tu tot l'or i el pa.

Jo en tinc prou amb llum de sol,

blau de mar i verd dels pins,

i amb les flors i els cants tan fins

de les aus tot fent el vol.

Jo sols vull un dolç mot teu

i, per nord, el dit de Déu.

La il·lustració és d'Emilia Perussi.

Poema amb gana de sargantana

Sargantana barruda i formigues babaues

(Miquel Desclot / Kim Geyer, il.)

Una sargantana

en una paret

passava més gana

que no un esquelet.

Planta, doncs, al cau,

amb sanefa artística,

un cartellet blau:

GRAN COVA TURÍSTICA.

Totes les formigues

del vell formiguer

hi volen ser amigues

per fer el tafaner.

I un dia hi fan cap

—amb vestit turista

i un barret al cap—

a veure la vista.

Amb la boca oberta,

les està esperant

la llengua d'experta

del rèptil bergant.

Tot el formiguer

visita la panxa

del gran mentider,

que sembla una manxa.

(I la sargantana

tan de soca-rel

ha matat la gana

que ja li ve gana

d'obrir un gran hotel!).

Adverbialitzem i versifiquem: activitat poètica per jugar amb els adverbis / Adverbializamos y versificamos: actividad poetica para jugar con los adverbios

Adverbiem i versifiquem... s'animem? (il·lustracions d'Andrea Zuill)

Hui volem jugar amb les paraules i els versos, així que hem acudit a un especialista amb el joc de la poesia: Miquel Desclot. Descobrir el joc del llenguatge sempre és molt divertit, enginyós i interessant, per a totes les edats, però més encara per als xiquets i xiquetes. El ritme, la musicalitat i el joc són peces clau per descobrir la poesia, com ben bé ens va dir Miquel Desclot en la seua ponència a les Jornades nacionals de Poesia Infantil i Juvenil que vàrem tenir a Cocentaina.

Doncs... juguem, juguen amb els adverbis i la poesia.

De gramática

(Miquel Desclot)

Si navegar es lo que hace el navegante

e ignorar, el ignorante,

si habitar es lo que hace el habitante

y restaurar, el restaurante,

será que vuela el volante,

turba el turbante,

sembla el semblante

y tala el talante.

Si de veras cantar es lo que hace el cantante

y ayudar, el ayudante,

si es cierto que consonar es lo que hace la

consonante

y caminar, el caminante,

enntonces es una verdad exasperante

que, por detrás o por delante,

infa en su corte el infante,

giga en su cueva el gigante,

elefa en su sabana el elfante,

diama en su diadema el diamante,

bienpiensa en su fuero interno el bienpensante,

diosmedia donde puede diospensante,

y alica todo el día la buena gente de

Alicante

Basant-se en aquest poema anem a canviar el verbs i adverbis. Per tal de simplificar abans farem un llistat i així després tan sols hem de substituir. Ens sortirà poemes com aquests:

Si pasear es lo que hace el paseante

y liar, el liante,

si vivir es lo que hace el viviente

y morir, el muriente,

será que persevera el perseverante,

pica el picante,

irrita el irritante

y vianda el viandante.

Podem aprofitar, també per a jugar amb el sentit de les paraules:

Si assonar és el que fa l'assonant

i capejar, el capejant,

si parlar és el que fa el parlant

y trencar, el trencant,

serà que vola el volant,

cura el currant,

llista l'enllistant

i mor morrejant.

O podem crear nous poemes d'estructura diferent, però sempre utilitzant sols els adverbis.

Corrent i passejant

va el caminant.

Pujant i travessant

camins transviant.

Home transhumant.

I, de vegades, pot resultar un embarbussament humorístic:

Convincente y contuntende,

siempre consciente, 

yendo a contracorriente,

llora riente

el contribuyente

clamo rosa mente

S'animeu vosaltres? Apa! Ens encantaria que deixareu les vostres noves creacions a l'apartat de comentaris. 

Receta para el dolor de barriga: versos en joc, de Miquel Desclot

Un joc de paraules i de poesia, de la ploma de Miquel Desclot, per gaudir i jugar amb les paraules aquest dissabte de juliol. Proveu de llegir el poema de forma ràpida... molt divertit.

Receta para el dolor de barriga

(Miquel Desclot)

Cuentan que en aquel tiempo

romerempo yerbabuempo escaramujempo

estaba una chiquilla

romerilla yerbabuenilla escaramujilla

meciendo a su muñeca

romereca yerbabueneca escaramujeca

cuando la oyó llorar

romerar yerbanuenar escaramujar

con vocecita enferma

romererma yerbabuererma escaramujerma.

Y no calló la boca

romeroca yerbabuenoca escaramujoca

hasta que vino el médico

romerédico yerbabuenédico escaramujédico

y la obligó a comerse

romererse yerbabuenerse escaramujerse

un caramelo rosa

romerosa yerbabuenosa escaramujosa

que sanó su barriga

romeriga yerbabueniga escaramujiga

La il·lustració és de Fabian Rivas. 

Monosíl·labs i poesia, juguem amb les paraules: activitats de poesia infantil i juvenil a l'aula

Retallant per crear poemes -il. Lucy Campbell-

Què tal si juguem hui a retallar paraules? Tisores en mà, retallem i ... ens resten els monosíl·labs -paraules d'una síl·laba-. Així, doncs, juguem amb els monosíl·labs i la poesia. Anem-hi! En primer lloc cal, entre tota la classe, dir i anotar a la pissarra paraules monosil·làbiques (ens serà de gran ajuda donar una ullada al diccionari). Cal tenir en compte que els articles, alguns adverbis, pronoms, diftongs i formes verbals són monosíl·labs: tot, res, més, cap, un, sóc, tant, mai, menys, ell, buit, per, pau, com, de, per, pot, vull, reb,... hi ha un grapat.

Tan sols amb la "c" tenim, per exemple: cas, cos, cal, calb, cul, col, cel, carn, cim, cant, casc, car, cap, cec, cinc, cop, com, cut, cull, cuir, cor, cau, crec, clau, clam, clot, clip, crim, creu, cuc, curs, cup...

Amb el monosíl·labs podem crear embarbusaments:

Hi ha un cop sec i cec.

És el toc més fort

que fa xic de pic.

Toc-toc, em moc

amb casc de joc,

joc que moc

prop del foc

amb el cup de cop.

Cap i poc, sent que cap.

També versos encadenats:

AL CEL

(Isabel Barriel)
Al cel, el sol.

Al sol, el foc.

Al foc, la llum.

El cel, el sol, el foc, la llum...

Tot cap dins de l’ull.

Jocs musicals:

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,
que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.
D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.
Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré.

Molts retalls, més poemes -il. Luli Sanchez-

I poemes, con aquest de Miquel Desclot:

Jo
sóc
el
cuc
d’un
ull
que
duc
el
suc
i
el
bruc
al
ruc
del
duc
de
Nuc.

D'Isabel Barriel -recien regalat, gràcies una vegada més Isabel-:

Al cim hi ha un pi,

al pi hi ha un niu,

al niu hi ha un ou,

a l'ou hi ha un cuc,

al cuc hi ha un punt,

al punt hi ha un set,

al set hi ha un nan.

I el nan té un nen.

El nen

del nan

del set

del punt

del cuc

de l'ou

del niu

del pi

del cim

fa no-non. 

O la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart:

Déu
I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull

-ei, si pot ser-:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,

un poc de pes

i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic

i un poc de pac

-o un xic de sou

i un xic de xec.

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

Un xic de bé

i un xic de mal.

Un poc de mel

i un poc de fel.

I un poc de nit

i un xic de por,

i un poc de pit

i un xic de cor

i un poc de crit.

I un xic de llum

i un xic de so:

un poc de llamp

i un xic de tro.

Un poc de goig

i un xic de bes

i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort

i un poc del fluix.

I un poc de rom

i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc

-tres reis, dos nous.

I un poc de groc

i un xic de gris

i un xic de verd.

I un xic de blau.

Un poc de tren

i un poc de nau;

i un xic de rem.

Un xic de vent.

I un poc de neu.

I un poc de rou.

I un poc de veu

-i un poc de vot.

I un poc de cant.

I un xic de vers.

I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.

I un poc de greix.

I un xic de feix.

I un poc de gruix.

I un poc de carn

i un poc de sang;

i un poc de pèl.

I un poc de fang

i un xic de pols.

Un xic de flam

i un poc de gel.

Un poc de sant

i un xic de drac.

Un xic de risc

i un poc de res

-i un poc de rus.

I un tros de camp

i un xic de fruit;

un tros de clos

prop de la llar

amb aus i flors.

I un poc de bosc

amb pins i brins.

I un xic de font.

I un xic de riu

i un poc de rec

i un poc de pont.

I un poc de gorg.

I un poc de mar

i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli

i un poc de cuir

i un poc de pelli

un xic de fil.

Un poc de lluc

i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust

i un xic de rang.

I a més del meu

un poc del seu

i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?

bell? lleig? dret? tort?

gras? prim? llest? llosc?

nou? vell? ferm? flac?

bla? dur? buit? ple?

dolç? tosc? sec? moll?

greu? lleu? curt? llarg?

fosc? clar? xaix? fi?

Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Què tal si sou vosaltres hara el que feu els poemes i ens els envieu?

Miquel Desclot i la poesia per a infants , article de Jaume Aulet

Sentar bases teòriques sobre la nostra pràctica poètica és necessari. Llegir, documentar-se aprendre dels investigadors especialitzats, orientar-se i deixar-se guiar. Cal fer-ho. Us recomanem la lectura de l'article de Jaume Aulet, Miquel Desclot i la poesia per a infants. Aquest article fou guardonat amb el IV Premi Aurora Díaz-Plaja, editat en suport paper per la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofía i Lletres i en Ciències de Catalunya (núm. 123 desembre del 2004) i que ara podem llegir en suport digital gràcies a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Com bé ens diu Aulet, Miquel Desclot ha acabat convertint-se en un autèntic punt de referència pel que fa a la poesia per a infants. I no només per la qualitat de la proposta creativa, sinó també per la seva reflexió sobre el gènere i la tasca de difusió en àmbits diversos. Llegir a Desclot -nom literari de Miquel Creus i Muñoz- sempre és un plaer. Un poeta recomanable per a xiquets i adults. Important també per la seua llavor traductora i per la gran difusió que hi fa de la poesia entres els menuts i joves.

Us recomanem també la lectura de l'article de Miquel Desclot, Leer para ser mejores. Molt, molt interessant. Podem gaudir llegint dos dels poemes infantils de Desclot i compartir la lectura amb els nens del nostre voltant:

Jo tinc un nyu

que menja pa,

sama landú

sama nibà!

Un dia algú

me’l vol comprar,

sama landú

sama nibà!

Serà tan dur

de suportar!

Se me l’endú!

Se me n’hi va.

*

Bici roda

roda bici,

a la moda

d’en Maurici;

cleta roda

roda cleta,

a la moda

de la Teta;

bici roda

roda cleta,

roda roda

bicicleta.

La ilustració és de Patricia Keeler.

Poesia per a infants, si us plau, per Miquel Desclot

Un dels poetes catalans més coneguts i llegits a l'actualitat entre els públic infantil i juvenils és Miquel Desclot.

Us recomanem que llegiu el seu article, Poesia per a infants, si us plau, presentat a les Jornades Poesia i Mestissatge (Barcelona, 2002) que podem llegir a la web de Poció -Poesia i educació-. Us fiquem un paràgraf del seu parlament:

Els poetes ens quedem sovint ingènuament astorats de la creixent manca de lectors per al nostre gènere, però la veritat és que tampoc no fem gaire res per contribuir a l'educació poètica dels que amb els anys podrien esdevenir bons lectors de poesia. I aquesta és una feina que només poden emprendre els poetes, no pas els mestres de bona voluntat o les tietes entusiastes, perquè en definitiva es tracta d'oferir als infants poesia de la mateixa qualitat almenys que la poesia que s'ofereix als adults. I encara gosaria afegir-hi que aquesta és una feina urgent:...

Tres savis calculadors

(Miquel Desclot )

Vet aquí que tres savis d'Alcanar,

van sortir a comptar els peixos de la mar.
Fan anar els dits des de primers d'abril

i al desembre anuncien:Més de mil!

La il·lustració és de Sarah Joncas.