Diàleg estiuenc: poesia per a combatre la calor

 

Encara no ha finalitzat la primavera, però l'estiu s'ha colat per la porta de darrere, sigilosament i amb tot el seu esplendor. Fa una calor insuportable! o és que no se'n recordem de la que feia l'any passat.

Inaugurem, amb aquest poema, de Marc Granell, la temporada poètica estival.

 

Diàleg estiuenc

(Marc Granell)

-Mai no havia fet

calor com enguany!

Dins un forn així,

qui pot resirar?

Si inclús avui es pot

fregir en l'asfalt

un bou senceret

sense oli ni sal!

 

-Mira que ets pallissa,

quin exagerat!

Sempre se t'oblida

la de l'any passat. 

 

La il·lustració és de Maruti Koyamori.

Les vocals en poesia: versos de Marc Granell

 

 

Hui anem a jugar poèticament, o a cantar, o amb dues coses, tot aprofitant aquests simpàtics versos infantils, de Marc Granell, en que cada vocal té una cançó.

Cançó de la A

La a és una casa,

una muntanya

quan l'escrius alta,

i quan s'abaixa,

un caragol

que va deixant

per allà on passa

un reguerol

de tinta i bava

sense esperar 

que faça sol.

*

Cançó de la E

La e no sona

sempre igual.

 

A vagades s'obri

i el so s'envola,

d'altres en gàbia

el té tancat.

*

Cançó de la I

La i és la lletra

que més em mola.

 

Porta un barret

sempre a la moda

i així no es banya

per molt que ploga

ni li fa mal

mai cap ni gola.

 

La i és la lletra

que més em mola.

 

Res no separa,

tot sempre ho uneix

quan va ella sola.

*

Cançó de la O

La o du sempre

la boca oberta

com si de tot

se sorprenguera.

 

Roda que roda,

dubta i confessa

que no sap mai

si plou o neva.

*

Cançó de la U

La u és la lletra

que més por fa

quan bufa el vent

veloç, bramant

com un fantasma

d'aquell d'abans

amb les cadenes

i el llençol  blanc

que feia uuuhhhh!

per espantar.

 

Aquesta rosa és una veu: poema de Marc Granell per al Dia de sant Jordi

Aquesta rosa és una veu,

és una rosa

que va nàixer per ser cant

i clau que obrirà

tots els panys i tots els punys

que encadenaven

a colps d’oblit i de por,

mudes, les goles.

(Marc Granell / Laura Medei, il.)

Poesia: poema multilíngüe, de Marc Granell, per celebrar el Dia de la Poesia

Un any més l'Institució de les Lletres Catalanes celebra el Dia Mundial de la Poesia amb encarregant-li a un autor/a un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial. Aquest any el poeta és el valencià Marc Granell amb el seu poema Poesia.

La poesia

(Marc Granell)

És el foc i és la neu, és la tristesa

i és el crit que desperta l’alegria

i ens fa llum les tenebres que habitàvem

com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria

que obri escletxes de mel en la ferida

fonda i roent que ens cava precipicis

insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig

que crea com cap déu futurs més savis

i funda uns altres mons que es fan possibles

si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Podeu llegir el poema en moltes llengües punxant ací.

La fotografia és d'Agatha Katzensprung.

A l'estiu, tot cuc viu: poesia de Marc Granell

Del refrany a la poesia, de la saviesa popular a l'escrit del poeta; parlem de que "a l'estiu, tot cuc viu", un refrany molt típic de les nostres terres i, basant-se en ell, el poeta Marc Granell ha escrit un divertit poemeta estiuenc. Ens agrada ficar alegria i humor en aquests assolejats dies de juliol.

L'estiu

(Marc Granell)

En estiu

tot cuc viu.

El cuc gran

i el xiquiu.

El cuc bo

i el nociu.

El cuc trist

i el que riu.

Qui ho diu?

Qui açò escriu.

Que en estiu

tot cuc viu.

La il·lustració és de Tad Carpenter.

Nit d'amor a la llum de la lluna: poema de Marc Granell

Nit d'amor 

(Marc Granell / Christilla Germain, il.)

La lluna il·lumina

amb igual claror,

ací o a la Xina,

igual tremolor.

La protesta de dilluns: poesia de Marc Granell

No m'estranya gens ni mica que el "dilluns" estiga molt enfadat. Totes les protestes recauen sobre ell, el primer dia de la setmana, el primer dia de treball o d'escola, el primer per tornar a la feina i les obligacions. Els dilluns pel matí tot són males cares i remugons. No m'estranya que hi proteste, a qui corresponga i...

La protesta de dilluns

(Marc Granell)

Dilluns està ja molt fart

que la gent, només desperta,

l'insulte com si fos l'únic

culpable que hi ha a la terra

de tots els mals que al món passen

perquè s'acaba la festa.

Indignat, escriu i firma

una carta de protesta

que envia a qui correspon.

I qui correspon contesta

dient-li que la setmana

està ja del tot completa

i que el dilluns va nàixer

per sempre dilluns es queda.

La il·lustració és de Gurihiru.

Cant d'ocells en primavera, xixiueig de poesia

És primavera i per tot arreu s'escolta el cant dels ocells. Armonia en l'equinocci, poesia musical per a les nostres orelles.

L'ocellet

(Francesc Pujols)

L’ocellet no vol volar

ja volaria

ja volaria.

L’ocellet no vol volar

ja volaria

si fos clar.

L’ocellet aixeca el vol

canta i vola

canta i vola.

L’ocellet aixeca el vol

canta i vola

que fa sol.

*

El peix i l'oroneta

(Joana Rapall)

El peix voldria volar

cel amunt, com l’oreneta:

-Veig el cel tan gran i clar

que la mar em sembla estreta.

-Tens l’aigua ben transparent...

-Més ho és l’aire que respires.

Jo no veig el sol ixent

i tu cada dia el mires.

-Tu veus nacres irisats,

coralls i perles polides.

Som en dos mons separats;

són diferents nostres vides.

-Tu tens l’ala lliure i neta.

-Tu, l’escata de colors;

peix, no siguis envejós!

-M’agrades tant, oreneta!

-Doncs si treus cada matí

el capet fora de l’ona,

ens mirarem una estona.

També m’agrades a mi!

*

El vol

(Marc Granell)

Alça el vol

el colom

cap al cel

i en no res

és un punt

blanc i lluny

que s’hi perd.

La il·lustració és de Belen Segarra.

La setmana, poesia de Marc Granell

Què mira tota aquesta gent? Com vola el temps! (il·lustració d'Elena Odriozola)

La setmana

(Marc Granell)

Dilluns i dimarts

són durs de passar.

Dimecres, dijous,

ja es passen millor.

Divendres, dissabte,

com un bufit passen.

I diumenge passa

fet un bòlid que és

com si no passara.

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Què estem fent malament per a que la natura no segueixa el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps rebolicat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estem obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trobem fantàstic fer-ho amb la poesia.

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

Poesia i amor en català, castellà, galleg i basc

Hui us volem regalar la lectura de 4 poemes d'amor en català, castellà, galleg i basc. Bon dia per a tothom, per als que estan enamorats i per als que no, per als que estimen amb bogeria i per als passius, per als que han estimat i ara no estimen i per als que estrenen amor per primera vegada, per als desencantat de l'amor i per als que pensen que l'amor és el que mou el món, per als que hui celebren sant Valentí i per als que pensen que el dia de l'amor és qualsevol dia de l'any,...

Estime la mirada

amb què mires,

les mans amb que acarones

la tristesa,

la veu amb que fas nàixer

primaveres

en el cim més hivern

del dolor.

El pas amb què camines

tots els dubtes.

I la flor sempre encesa

dels teus llavis.

(Marc Granell)

Te quiero

(Luis Cernuda)
Te lo he dicho con el viento,
jugueteando como animalillo en la arena
o iracundo como órgano impetuoso;

Te lo he dicho con el sol,
que dora desnudos cuerpos juveniles
y sonríe en todas las cosas inocentes;

Te lo he dicho con las nubes,
frentes melancólicas que sostienen el cielo,
tristezas fugitivas;

Te lo he dicho con las plantas,
leves criaturas transparentes
que se cubren de rubor repentino;

Te lo he dicho con el agua,
vida luminosa que vela un fondo de sombra;
te lo he dicho con el miedo,
te lo he dicho con la alegría,
con el hastío, con las terribles palabras.

Pero así no me basta:
más allá de la vida,
quiero decírtelo con la muerte;
más allá del amor,
quiero decírtelo con el olvido.

Tempus fugit
( Modesto Fraga)

Esta noite
de mornos aires alisios

as parellas ignoran
o deserto
e cóllense das mans

estraño ritual aquel

movementos de area
e ternura
que só abandonan
nos pasos que levan a unha nova caricia

son a envexa da frustración,
dos amantes desamados
da octoxenaria memoria,
do tren que se foi
dos asubíos do albanel,
dos poetas.

 Elkarrizketa 

(Irazema Morin)

Nor zara?
Zure naiz, ni naiz, gu gara
Nola deitu?
Ilusioa, agoniaNire sosegu izena,
1000 forma desberdinetako
De cualquier forma deitu ahal nauzu
Dónde-a bizi zara?
Zuregan,
Eskaintzen zara?
Obra milarenNire ofizio eraikitzailea
haiek guztiakIncomparables
Dónde-ak aurkitu ahal zaitut?
Izan edin bila nazazun
Baina azken finean dimir-tzen du zaren?
Diamante hura irrikatua naiz gizonengandik,
Etenaldirik gabe albo guztietan bilatua
Gizateriagatik, etsipenez oroitu, hasperen egin desiratua
hori naiz bizi den sartzea utz ezan
Ni neure jabea ez dut
Nik bidaiatzen dut guztiak atalek
ETA beti uzten noa nire betiko oinatza pausoa
Sua izan ahal naiz, Eguzkia izan ahal naiz, Ilargia izan ahal naiz
Ere edo beroaHotza
hura naiz bihotza zoratzen duen baina ahaztuta
Biziaren betiereko dantzaria naiz
Ni hura naiz guztiek deitzen duten a?.
Maitasuna

Les il·lustracions són de Minjae Lee.

El cant de la mar / El canto de la mar: poesia de Marc Granell

El cant de la mar

(Marc Granell)

La mar no deixa
mai de cantar
belles cançons
de sol i sal,
balades tristes
de viatges llargs
en trasatlàntics
negres y blancs
que al mig del gel
van a naufragar.
La mar no deixa
mai de cantar.
Obri bé el cor
per a escoltar.
*
El canto de la mar 

(Marc Granell)

La mar no deja
nunca de cantar
bellas canciones
de sol y sal
baladas tristes
de viajes largos
en grandes buques
negros y blancos
que hay entre los hielos,
¡ay!, naufragaron.
La mar no deja
nunca de cantar.
Abre el corazón
y ponte a escuchar.

La il·lustració és de Valentina Contreras.

El niño soldado: un poema per la pau i en defensa de la infància

Quants xiquets i xiquetes, hui per hui, encara estan sent explotats com a peons de guerra, sense cap escrúpol? I nosaltres... què fem per eviatar-ho? Cal protegir la infància arreu del món d'aquestes bestialitats bèl·liques.

El niño soldado
(Marc Granell)

Alí tan sólo tiene
un fusil y dos manos,
pantalón y camisa.
Y no más de diez años.

Al nacer guerra había
y en guerra sigue estando,
en frío y con gran calma
a quien sea matando.

Sabe que si él no lo hace
se lo harán a él bien raudos.
Y no quiere morir.
No sabe más: Ni el cuándo

ni el porqué de la guerra,
ni por qué le ha tocado
justo a él un destino
tan cruel, inhumano.

Un día Alí morirá
de bomba o de un disparo
que le disparará
otro niño soldado.

Un día Alí morirá
y un poco con él cuantos
nunca hemos dicho ni hecho
nada para evitarlo.

La il·lustració és de David Guirao.

La danza de los versos / La dansa dels versos: llibre de poesia infantil de Marc Granell

Recièn tret del forn... l'editorial Diálogo Infantil acaba de publicar el llibre de Marc Granell, La danza de los versos / La dansa dels versos, un autèntic divertiment poètic de la mà del nostre poeta, acompanyat de les il·lustracions de Xian López Domínguez. Un llibre que farà les delícies del menuts i que us volem recomanar.

Doneu-li un tastet i ho comprovareu!

La danza de los versos

(Marc Granell)

Para hacer poemas

necesito un verso
que sea el primero,
que tenga un sentido,
que imponga su ritmo
a los otros versos
que nacerán luego
y así juntos bailen,
sin dar un traspiés,
ya sea un bolero,
ya sea un claqué.

El domador de línies, llibre de poesia de Marc Granell

Un nou llibre de poesia especial per a regalar: El domador de línies, amb poemes de Marc Granell sobre il·lustracions del gran artista valencià Paco Giménez, de Perifèric Edicions. El llibre és un homenatge al 35 anys de professió de l'il·lustrador Paco Giménez. És una original antologia poètica ideada i dissenyada per Manuel Granell, en la que Marc Granell escriu els seus versos inspirats en cadascuna de les il·lustracions. És una de les poques vegades en que els poemes giren al voltant de les il·lustracions i no al revés.

Com bé diu Teresa Durán al pròleg, Paco és un domador de línies. Marc l'acompanya en aquest circ de paper, que va més enllà i s'embolica en els nostres pensaments més íntims, ens fa reflexionar i ens deixa una forta empremta.

És un llibre molt bonic, d'aquest que lliges i repasses una i altra vegada, que agrada a grans i menuts. Un àlbum il·lustrat preciós, fantàstic per a regalar.

Us fiquem un tastet dels poemes:

Tot passa
(Marc Granell)

Alegries i tristeses
són com les ones del mar:
cada vegada que vénen,
cada vegada se'n van.
*
Somnis
(Marc Granell)

Cada nit sóc un altre
diferent del que sóc.
Una nit sóc un indi,
una altra un caçador
i una altra nit encara
un científic mig boig
a qui empaiten uns monstres
amb un malgeni atroç.
La gent, d'això, en diu somnis
i diu que els somnis són
absurdes ocurrències
que tenim en el son.
Però jo tinc igual,
no m'importa el seu nom.
M'agrada cada nit,
per molt que passe por,
viure diferents vides,
ser altre dels que sóc.

Poesia infantil de l'estiu: poemes de l'estiu, les vacances, el mar, la calor...

Ens agrada l'estiu, la calor, els banys en el mar, les passejades pels caminals que porten al bosc, la lectura a la fresca de la nit, la roba de colors, els gelats, les vacances,... i ens agrada, sobretot, la poesia. Fora l'avorriment! Us invitem a llegir aquests poemes sobre l'estiu, gaudir de la seua lectura i de les il·lustracions i compartir-los amb els xiquets. Poemes de Martí i Pol, Isabel Barriel, Olga Xirinacs, Aleix de Ferrater, Carme Ricart, Josep Carner i alguns xicotets poetes.

Més encara, us invitem a que creeu i escriviu un poema sobre qualsevol tema al voltant de l'estiu, en qualsevol llengua, i que ens l'enviu. Pot ser un rodolí, un haiku, un quartet, versos lliures... Podeu deixar-ho en l'apartat de comentaris o fer-ho al correu electrònic (bibliodolores@gmail.com ). Ens encantaria i serà tot un plaer anar recollint els poemetes i publicar-los al blog, compartim entre tots la seua lectura. Sabem que hi ha molt bons escriptors i escriptores que lligen el blog, menuts i grans, així que...

Animeu-se a escriure'ns. Mils gracietes a tots i totes per la vostra col·laboració.

Poesia infantil de l'estiu

View more presentations from Salvia.

Oda als peus, llibre de poesia infantil de Marc Granell

 

En aquesta primavera s'han omplit els camps de pluja i les llibreries de llibres. Plouen llibres de poesia, per adults i menuts, quin d'ells més fantàstic!

Com aquest llibre de poesia infantil, de Marc Granell, que acaba d'editar l'editorial Bromera: Oda als peus i altres poemes. Un títol ben divertit per a una obra poètica igualment divertida. Què us sembla tota una oda als peus? Aquestes extremitats bàsiques per al nostre moviment, però als que quasi sempre amaguem sota cobertes de tot tipus, són els protagonistes d'un llibre amb poemes per a xiquets i xiquetes de totes les edats.

Grans o menuts,

amples o estrets,

grossos o fins,

lletjos o bells,

siguen com siguen

són tots els peus

dignes d'estima

i d'aplaudiment.

Som el que som

gràcies a ells:

ens fan anar

ràpids i drets

per onsevulga

que desitgem

...

 

Parlar de Marc Granell, gran poeta i amic -va col·laborar amb la Biblioteca de Cocentaina, desinteressadament, quan varem necessitar de la seua poesia- , éstà de més, doncs tota la seua obra és força coneguda pels amants de la bona poesia en la nostra llengua. En aquest preciós, imaginatiu i original poemari trobem cançonetes sobre cadascuna de les vocals i poemes d'animals, del temps, del país valencià... i del desllunament:

La lluna es deslluna

quan passa, rodant,

sobre el celobert...

 

Molt de ritme i musicalitat per a gaudir de la poesia. Les il·lustracions, de Manel Granell, arrodoneixen els poemes.

I per anar acompassats, a ritme de la pluja, us invitem a llegir aquest poemeta sobre la pluja... perquè mai plou a gust de tots.

La pluja

Quan plou

plou per a tots.

Per al gat i per al gos.

Per a la pedra i la flor.

Per al feliç i el ploró.

Quan plou

plou per a tots.

Però si al gat no li agrada,

que ploga fascina al gos

i si a la pedra li esvara

és pa i mel per a la flor,

per al feliç cançó del alba

i per al trist amarg plor.

Quan plou

mai plou que puga

dir-se que plou

a gust de tots.

 

Un llibre que us recomanem per als menuts i per a que els adults juguem amb la poesia amb ells.

Cançons i poemes dels arbres

Els arbres són una de les espècies vives que millor reflexen els pas de les estacions, sobretot els arbres de fulla caduca: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern van passant i com en una desfilada de moda -passarel·la vegetal- van canviant.

Al blog d'Amics arbres i tenen una secció que ens interessa especialment: Versos i cançons dels arbres. Hi trobem un grapat de poemes i cançons de diferents arbres. Doneu-li una ullda, doncs és molt interessant, a més d'estar tot en català -més difícil de trobar a la xarxa-. Els felicitem, des d'ací, per la llavor que estan portant endavant i per aquesta magnífica selecció.

D'entre tots els poemes i cançons sobre els arbres ens agrada, especialment, el poema de Marc Granell, L'arbre vell, docs varem realitzar una animació lectora a la biblioteca de Cocentaina basant-se en aquest poema que apareix al seu llibre, L'illa amb llunes, editat per Tabarca -aprofitem per a recomanar-vos el llibre, doncs és un poemari que agrada molt a la gent jove.

L'arbre vell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

*

Abans n'hi havia molts altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

*

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

*

En la ciutat (algú conta)

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer.

*

I plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

*

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

*

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

Ai, "cruda realidad" a les nostres ciutats! La il·lustració és de David Atkinson.