Entre les boires de la tardor... segur que al bosc trobem algun donyet -amb molta sort-. És que al bosc hi ha molts secrets amagats i no els podem veure més que amb les ulleres de la fantasia i de la poesia. Anem, doncs, a ficar-se-les i així podrem llegir el següent poema -per si de cas... aneu mirant sota el fullatge i als forats dels arbres, que és on es solen amagar.
Secretos del bosque
(Maura Echeverría)
Caminos que corren
y árboles que sueñan.
En el bosque hay duendes
que con miel se peinan.
Ojos musicales,
sonrisitas verdes.
El bosque me canta,
el bosque me pierde.
Salto un promontorio
respiro colores
y sorprendo liebres
asustando flores.
Rezan los amates,
se tiende la higuera,
y un hilillo de agua
se estira y me enreda.
En el bosque hay duendes,
duendes que me quieren;
caminos que corren