Hui, dia 30 d'agost, celebrem l'aniversari del naixement de Màrius Torres (1910-1942). Hem pensat que res millor que rendir-li homenatge amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.
D'entre tota la seua àmplia obra poètica hem seleccionat un tanka sobre l'arbre. Versos senzills però de gran profunditat. L'arbre, símbol de vida i exemple perfecte del pas del temps, rellotge de la natura. Ésser viu que enfonsa els seus arrels en el sòl, sostenidor i font d'aliment, però que alça les seues branques cap al cel, tot buscant la llum i l'espai. Branques que acullen vida i que, fins i tot a la seua mort, donen calor, energia.
L'arbre, metàfora de la poesia, que s'arrela dins d'una cultura, que li dona suport i l'alimenta amb la paraula, i que va creixent i canviant, transformant-se i transformant, donant ombra i acollint, repartint vida a cada fulla, a cada poema. I quan el poeta ja no està encara en resta la flama de la seua paraula, que perdura per sempre entre els lectors.
El millor homenatge que li podem fer és llegir-lo i transmetre la seua paraula a les generacions de xiquets i joves que, per una raó o per altra, encara no l'han conegut i no han bellugat per entre el fullatge de la seua poesia. Aprofitem un dia, com el de hui, per a enlairar els seus versos.
Un arbre
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
Hui la catosfera s'ha fet ressò d'aquest aniversari i nosaltres volem afegir-nos a l'homenatge col·lectiu que navega per les ones internaútiques, de bloc a bloc.
La il·lustració és d'Amparo Phillips Mardones.