Un poema, una flor, una porta a l'encís primaveral.
Quan la flor més tendra
esclata amb encís,
s’obre, al paradís,
la porta primera.
La il·lustració és de Jimmy Liao.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Josep Roca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Josep Roca. Mostrar tots els missatges
10.5.22
Un poema, una flor
4.4.22
Un llibre vell... esperant ser llegit: poesia de Joan Josep Roca
Abril és per excel·lència el mes dels llibres, doncs es celebra el Dia del Llibre Infantil i el Dia del Llibre. No volem que aquestes celebracions resten sense poesia, així que anirem penjant poemes infantils i juvenils en el que el propi llibre és el protagonista dels versos.
Comencem per un poema inèdit de Joan Josep Roca Labèrnia (que ens ha regalat, com tantes altres vegades: moltíssimes gràcies) que fa referència a eixos llibres que per ser vells ja no es lligen. Un poema preciós.
Un llibre vell
(Joan Josep Roca)
En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi.
La il·lustració és d'Arezou.
21.3.22
Dia de la Poesia: 3 poemes que ens animen a escriure poesia
També celebrem el Dia de la Poesia amb tres poemes en la nostra llengua.
Versos que ens inviten a gaudir de la poesia i a escriure'n. S'animeu?
És poesia
(M. Dolors Pellicer)
És poesia parlar de tu
parlar de mi,
del que és molt lluny,
del que és a prop.
Parlar del sol,
parlar del vent,
de la tempesta,
de mars calmats.
Dels mots perduts,
dels mots trobats.
Del plor d'infants,
del crit amarg
dels desvalguts,
dels afamats.
D'allò que amoixa,
d'allò que cou.
D'odis arcaics,
del pa calent
en temps de llum.
Del bleix cansat
que es va apagant.
Dels brots novells,
de l'esperança
d'un nou esclat.
Escriure un xic
(Joan Josep Roca Labèrnia)
Poseu-me, al plat,
la més dolça paraula,
puix sóc a taula
com convidat.
Escriure un xic,
lluny d’atonia,
vol alegria
i ésser eixerit.
Per navegar,
només un full
i nau lleugera.
El port espera,
vol sentir el brull
d’un nou demà.
Que no ens manqui mai
un poema a la boca,
un vers al pensament
i tota la Poesia
a la proa del nostre vaixell.
(Isabel Barriel)
Les il·lustracions són d'Anna Cunha.
8.11.21
Un llit de fulles seques i poesia / Una cama de hojas secas y poesía
Un llit de tardor
amb les fulles velles,
dessota les estrelles,
la dolça remor.
(Joan Josep Roca / Sasha Ivoilova, il.)
23.4.21
Versos de llibres, cavallers, princeses i dracs: Joan Josep Roca Labèrnia
Hi ha concòrdia i complicitat! (il·lustració de Mercè Ortí)
I el dia encara no han acabat, doncs els nostre amic poeta, Joan Josep Roca Labèrnia, ens ha regalat un preciós poema, fent referència als personatges protagonistes del dia: sant Jordi, la princesa i el drac i el llibre. Moltíssimes gràcies. Compartim amb vosaltres aquests boniquets versos.
Un drac covard
(Joan Josep Roca)
M’he llevat, de bon matí,
per a lliurar a la princesa
d’un drac covard, mala fera
qui, a tothom, ha espaordit.
El manament fou sincer
i un xic desesperat:
Hi ha un drac ben afamat
qui procura menjar bé!
De vaques i de moltons,
ja no n’hi ha ni cap ni un;
aplega, menja, s’esmuny
tot dient: Hi tornaré!
Porto l’espasa, el cavall
i una llança de vint pams,
haurem de fer-ne un estrall,
d’aquells que es feien abans.
I sant Jordi aplega a plaça
quan troba les paradetes,
amb roses de totes menes
i llibres de mil colors.
Tot preguntant pel mal drac
avança entre el desconcert:
On ha de ser aquell cap verd
qui, avui, no vol lluitar?
Espero que haja estat un Dia del Llibre i Dia de Sant Jordi ben especial.
11.10.20
Porteu-me la pluja... per a gaudir de la tardor, dels bolets i de la poesia
La pluja ens porta molts beneficis, no sols a la naturalesa, també a nosaltres. Per exemple, ara en la tardor, ens permet gaudir dels bolets i... de la poesia, com aquesta que ens ha regalat el nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia (moltes gràcies!). Axí que volem que ens porteu la pluja.
Porteu-me la pluja
(Joan Josep Roca)
Porteu-me la pluja,
dessota del braç
o en petit cabàs,
ben dolça i poruga.
Deixeu-la jugar
vora la finestra,
refarem la festa
del fet de mullar.
Porteu-me la pluja
al dedins del bosc
per cridar els bolets.
Surtin satisfets,
sense fer remor,
per si algú els busca.
La il·lustració és d'Anna Silivonchik.
9.6.20
Esclata una fulla: poesia infantil de Joan Josep Roca Labèrnia
La força de la primavera és immensa, poderosa. D'allà on tot sembla mort, reviu la natura. Un cicle vital que, any rere any, es reprodueix.
Esclata una fulla
De la branca vella
d’un arbre malalt,
ha sorgit el clam
de tornar a la brega.
Amb un xic de força,
esclata una fulla,
ben tendra, poruga,
nascuda de l’ombra.
I tot s’encomana
a un nou pensament
enmig de la plana.
Poseu-me aquell verd
que, de nou proclama,
com somiar despert.
Il·lustració de José Luis Navarro García.
7.7.19
Deixeu-me la lluna per somiar i el sol per jugar... sentim l'estiu amb poesia
Omplim l'estiu de records: l'encís de la lluna estival, el sol que ens enlluerna la mirada, els flaires d'un passeig pel camp, el salobre del mar que ens acarona la pell, els jocs i les rialles que no miren el temps. Omplim-se de vivències aquest estiu per a que en els freds dies d'hivern puguem traure els records de la butxaca del nostre cor.
Deixeu-me gaudir del temps de l'estiu, jugar i somiar, també poemar...
Deixeu-me gaudir del temps de l'estiu, jugar i somiar, també poemar...
Deixeu-me la lluna
Deixeu-me la lluna,
ben plena d’encís,
enmig la llacuna,
lluny del compromís.
Porteu-me a la vora
d’aquest sol reial,
potser em farà nosa?,
potser em farà mal?
Deixeu-me l’estiu,
cansat, al meu hort
enmig els enciams.
Somiar, com abans,
en amples records
per sentir-me viu.
La il·lustració és de Rita Cardelli.
21.12.18
Aplega Nadal i els versos entren a casa
Aplega el Nadal
Aplega, el Nadal,
al si de la llar,
amb el pa torrat,
el fred i el portal.
Quatre sentinelles,
tot mirant el foc,
van posant estrelles
en un cel ben fosc.
Aplega, el Nadal,
dintre l’establia,
en Josep somia,
Maria no tant.
La il·lustració és de Cristina Losantos Sistach.
10.9.18
Bon i poètic inici de curs... Toc-toc, la poesia us espera
Primer dia d'escola. Tot preparat, el primer el mestre, el capità que portarà el vaixell a bon port, junt a tota la menuda tripulació. Anem-hi a navegar per un curs ple de noves aventures, ple de poesia -no s'oblideu-.
Feliç, alegre, interessant i meravellós curs escolar als mestres, alumnes i pares.
El capità
Aplego de nou a escola
tot i deixant el carrer,
abans, anava el primer,
ara, em porta la corriola.
He saludat els alumnes,
matiners i principals,
els altres tenen retard,
no volen ser a les més dures.
Enfilo cap a la sala,
tafanejo el passadís,
allí, es queda el somrís
entre somnis i desgana.
He de fer el cor ben fort,
endinsar-me a la batalla,
no tot el món serà palla,
ha d'haver-hi algun pebrot.
Li dono pas a la clau,
es posa a parlar amb el pany,
la classe és monstre estrany,
hem de pujar-hi a la nau.
Despleguem la blanca vela,
la lliurem, sortim del port,
anem a cercar el tresor
de viatjar sense cautela.
Amb sotracs i feridures
ratlla amunt i ratlla avall,
anem deixant encenalls
tot cercant mil aventures.
El capità fent la troca,
els grumets a saltirons,
han d’ aprendre les lliçons
tot enmig de la revolta.
La classe avança, retorna
a la bocana del port
han après o molt o poc,
és la feina de l’escola.
La il·lustració és d'Ekaterina Frolova.
23.6.18
Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia
| Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz- |
Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem per un nou any magnífic.
Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.
I encendrem
I posarem
estris vells a la foguera
en una nit encisera
on el sol no vol ser absent.
I encendrem,
al dessota de la lluna,
tal com ens mana la bruixa,
els pecats que no voldrem.
I anirem
a cercar un xic de llum
per a trobar l'aixopluc
del desig que demanem.
Per a fer-me del tot gran
i, una mica raonable,
haig la joia inenarrable
qui em porta a sant Joan.
I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.
6.6.18
Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca
Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.
El silenci
En el clos petit
d'un regne immens,
dorm tot un follet
de fulles guarnit.
Es lleva ben d'hora
per si pot trobar
la casa on parar
i sentir com plora.
Els sons han marxat,
els sorolls també
i resta el silenci.
Deixeu-me que pensi
en saber-lo ple
de pau i bondat.
Il·lustració d'Anchee Krilčić.
22.4.18
Paraules sobre el llenç blanc: celebrem el Dia del Llibre amb poesia
Demà és el Dia del llibre i segur que aprofitareu per regalar i autorregalar-se un bon grapat de llibres, incloent llibres de poesia. Nosaltres s'avancem regalant-vos aquest poema sobre el llibre, de Joan Josep Roca Labèrnia... volant les paraules entre les pàgines en blanc.
Com ha aplegat a les mans,
un ocell qui vol volar,
en el camp, descansa el blat
entre somnis ben profans.
Obro la porta primera,
a la casa, hi ha enrenou,
quatre lletres sense sou,
volen raure a prop de l'era.
Un cop ben arrenglerades,
comença la processó,
sense ciri ni llautó,
com demanen ser lliurades.
Com em sento al capdamunt,
per encetar aventures,
un desig i massa mudes
van cercant son aixopluc.
Il·lustració de Mila Marquis.
13.2.18
Diríem que amor... definint l'amor amb la poesia de Joan Josep Roca Labèrnia
Diríem que amor
Diríem que amor és greu esdevenir,
anar desxifrant enmig de silencis,
provar d'escalar els castells més regis
per tal d'aturar enmig de l'encís.
Tot d'una, badar i sentir-se estèril
o saltar muntanyes enormes, distants,
escriure en els arbres missatges profans
i saber-se noble, venturós i dèbil.
És entrar i sortir, sense massa ganes,
en coves pregones a cercar els llums
per tal de saber on regna la pau.
Amor és trobar el blanc en el blau
recórrer una cambra plena d'embalums
per triar, confós, les dolces paraules.
La il·lustració és d`Yun Mi Lee.
26.10.17
Dos fantasmes van poemant entre murs i castells
S'apropa el Dia dels Morts -per a altres halloween- i sembla que els fantasmes ja han planxat els seus llençols per sortir i atemorir-nos... Però nosaltres, amb els conjurs dels versos, no els tenim gens de por.
Dos fantasmes
Aplega l'hora tardana
a les voltes del castell
ni poncella ni donzell
ni un senyor que tot ho mana.
Entre torre d'homenatge,
la muralla i l'aljub,
endevino, quant de gust,
em vindrien dos fantasmes.
Un de prim, amb mala traça,
amb més ossos que aixopluc,
l'altre gras, potser més ruc
per saber qui és qui empaita.
La foscúria com davalla
de la torre mai guanyada,
on la lluita, a tall d'espasa,
va fugir, ara com calla.
Els fantasmes ara surten,
van prenyats de poc encís,
acabat el paradís,
ara baixen, ara pugen.
El gras portant cadena,
l'esquifit només llençol,
van de plany, vénen del dol
sense ordre ni bandera.
Udolen a mitja nit,
després ve quan singlotegen,
ni treballen ni maregen,
només viatgen sense crit.
Abans, eren a les festes
més amables del castell,
ara, només veuen vells
qui ensarronen a les nétes.
Els parlen de mossegades:
cames, braços, mig matar;
vèieu, ni saben anar
a fer mal, aquests fantasmes.
La il·lustració és de Maria Surducan.
15.10.17
Parlar amb la branca: versos tardorencs de Joan Josep Roca
No s'oblidem que estem a la tardor, que si, malgrat el calor agostenc que fa. Toca poesia tardorenca, amb fulles seques que ballen i castanyes torrades (malgrat que les acompanyem d'un gelat per a refrescar-se). Anem-hi a pels versos, i la fullaraca de colors, com aquests tan boniquets del nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia.
Parlar amb la branca
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.
Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí.
Les il·lustracions són de Lisette Spapens.
21.4.17
Aquest drac, malcarat, està fart de princeses. Voldrà poesia?
Sembla que al dia que estem hui ja podem sentir el voleteig d'unes gran ales, la calor del foc i una forta remor... és el drac que ha sortit de la cova i s'apropa. No sabem encara per on para el cavaller sant Jordi -segur que de camí, damunt del cavall, pel gran bosc de les llegendes- però ja ho tenim tot preparat per a celebrar el Dia del Llibre, incloent la poesia... Deixem, mentrestant, que el drac faja la seua tria del que ha de menjar.
Aquest drac
Aquest drac
fa mala cara,
calla, s'enfada,
no vol lluitar,
encara sent
la gran fiblada,
la cruel batalla
mai guanyarà.
Aquest drac
no vol princesa,
diu que no menja
ni es vol venjar.
Desconeixem l'autoria d'aquesta simpàtica il·lustració.
7.1.17
I seguirem empenyent.. l'any amb il·lusió i poesia
Haurem d'encetar camí,
sense pressa ni equipatge,
el viure és un paisatge
que pren color a la nit.
Parlarem del noble sol,
tan amable i amatent
de la inconeguda gent,
de l'alegria i el dol.
I seguirem empenyent
un nou any entre clarianes,
entre noves sensacions.
Escriurem uns versos nous,
entre desitjos i ganes,
per somiar eternament.
Així com diu el poema: continuarem, en aquest 2017, empenyent per a que cap il·lusió ni cap vers quede en sac buit. Empenyem amb força. Acompanyeu-nos!
La il·lustració és d'Elena Odriozola.
La il·lustració és d'Elena Odriozola.
3.12.16
Un nou estel està a punt de sortir al cel, la poesia ens la descobreix
La Verge de huit mesos, a cavall d'una burreta, viatja cap a Betlem amb sant Josep. Un camí difícil per a una embarassada, i al cel tot està revolucionat doncs el dia D està molt proper: Quina estrella enviem? Quina serà el fanal de Betlem? Busquen una estrella aventurera que guie als Reis Mags en la seua llarga travessia? Quina serà l'estrella elegida? Un embolic estel·lar que ben prompte s'aclarirà.
Nou estel
Sant Josep i la somera,
la Verge al vuitè mes,
en el cel, hi ha força pressa
per enllestir nou estel.
Com el Cèsar ha manat
cal anar a retre el cens
els camins són preparats,
deixen veure: aigua i fred.
Betlem encara és llunyà,
al pessebre tot a punt
i la pensa com retruny
d'aquell vell desig d'anar.
La il·lustració és de Joäo Vaz de Carvalho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)