D'aquest butlletí (n. 18) hem copiat un poema sobre la immigració, de Joan Constants i Aubert (presentat al 3r Concurs de poesia de tardor de la gent gran, 2002). Ens ha agradat! Dur, directe, crític, compromés i molt solidari.
LA IMMIGRACIÓ
(Joan Constants i Aubert)
Reus de la foscor, llefardats amb petroli,
clavats de mans i peus a una fusta de roure,
la vostra carn morena, moneda de l’espoli,
pateix i no es pot moure.
Esteu crucificats sobre el mapa d’Europa.
Els peus a Gibraltar, les mans als mars de gel.
I us donarem per beure el licor de la copa:
vinagre amb pebre i fel !
I amb el caire esmolat d’un euro nou de trinca
us tallarem la pell, penitents del pecat
que heu fet, de ser tan pobres! I us obrirem per dintre
per vendre-us, trossejats:
ossos i carn, a grams. La sang, en pots de litre.
La il·lustració és de Marta Folqués.