Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Armangué. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Armangué. Mostrar tots els missatges

9.3.16

Cançó per a desfer processons... d'erugues


No se sap el que està succeint, però els nostres pins estan plens de bosses de cucs que esclaten i un darrere l'altre van fen processó pels camps i boscos. Encara no és temps per a que açò passe, però... alguna cosa està canviant en la natura, segurament aquest clima hivernal tan càlid està influint.

Una processó d'erugues té el seu encant, tan ordenades, totes en filereta. i... tan perilloses! Enmig del camí, aquest matí, se n'hem trobat una fila ben llarga. No sabem cap on anaven i ens ha semblat que el millor era cantar-les una cançó per a desfer processons, com aquesta:

Cançó per a desfer processons
 Enmig el camí,
processó d’erugues.
“Vés-te’n, eruga,
cuca faluga; marxa, poruga,
ben lluny d’aquí”.
Processó d’erugues
enmig del camí.

La il·lustració és d'Igor Oleynikov.

2.7.12

La muntanya, un paradís que cal protegir, també amb poesia

La bellesa del paisatge ens enriqueix (il. Jeff Hatfiel)

 Hem començat el mes de juliol i ara la natura està en tot el seu esplendor. Fer excursions en solitari o en família i amics (amb xiquets encara millor) és tot un plaer. Però aquest mes ha començat malament: incendis per tot arreu. Quin fàstic! Conservar el nostre entorn és deure de tots! Protegir i millorar la natura, gaudir-la sense fer mal bè, fomentar el respecte... Els adults som exemple per als menuts. Si nosaltres tirem deixalles per la muntanya, ells també ho faran; si nosaltres encenem foc estan prohibit, ells també ho faran; si embrutem l'aigua dels rius, ells també ho faran.

Tenim un tresor del que podem gaudir lliurement, gratuïtament, nosaltres i les generacions futures. Valorem-lo i respectem-lo.

Dalt de la muntanya
(Joan Armangué)

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.