Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Júlia Costa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Júlia Costa. Mostrar tots els missatges

2.1.15

Nit de Reis, nit esperada... alleugerem l'espera amb poesia


Segur, segur, que la majoria de xiquets i xiquetes estan contant els dies que falten per al dia 5 de gener.. tic-tac, tic-tac... passa lent el temps. Però qué sabem d'aquest viatge reial? Cóm va ser? Què varen fer després de visitar el portal de Betlem? Llegiu aquest simpàtic i original  poema que ens ha regalat Júlia Costa (gràcies Júlia, moltes gràcies per continuar compartint amb nosaltres els teus poemes) i ho sabreu.

Nit de Reis

Sota la nit de gener
entre boires i muntanyes,
han viatjat els tres reis,
resplendents de pols daurada,
pel desert de l’infinit,
en camells de xocolata.

Porten les carrosses plenes
de joguines ben triades:
pilotes, nines i trens,
i ordinadors amb pantalles
on pots veure tot el món
des de les cambres de casa.

Porten mitjons i jerseis,
abrics, barrets i flassades,
disfresses, fireta, jocs
d’aquests per jugar a la taula,
llaminadures, titelles,
i un munt de coses estranyes.

-Com està canviant el món!
-Melcior, enfadat, s’exclama-
No m’agraden els joguets
electrònics, que fan ara-.
És un rei tradicional,
de costums encarcarades.

-Melcior, estàs envellint!
-en Gaspar respon amb calma-.
És jove i és coratjós
I la novetat l’exalta.
Amb els estris tecnològics,
ell hi té la mà trencada.

Baltasar, el morenet,
cavalca en silenci, calla.
Porta a les mans un antic
llibre de tapes daurades,
on hi ha la història del món
i cinquanta mil rondalles.

El sol comença a sortir
rere muntanyes de nata.
Els reis estan molt cansats,
la seva gent, esgotada,
de tant pujar pels balcons,
amb la bossa carregada.

Tornaran cap a l’orient,
ho faran ben a trenc d’alba,
doncs tenen un hotelet
a un oasi amb llacs de plata
on reposen durant l’any
de tota aquesta feinada.

La il·lustració és de Réka Simon.

25.6.13

De prínceps i princesses: poesia de Júlia Costa


Els contes clàssics estan plen de prínceps i princesses, però si aterrem sobre la realitat les coses són ben diferents... o no?

Prínceps i princesses

He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial

Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons

El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.


Les il·lustracions són de Paulette Jo

23.12.11

Espurnes de poesia al portal de Betlem: versos de Júlia Costa


Ens encanta rebre felicitacions poètiques, ho confessem. Júlia Costa -gran amiga, escriptora, bloguera i poeta-  ens ha regalat aquest preciós poema, acabat de coure... del forn a taula, o del teclat al blog. Volem compartir-ho amb tots vosaltres. Un poema nadalenc i cibernètic, amb àngels que sorgeixen de la pantalla de l'ordinador i pastors que segueixen la ruta cap a Betlem seguint el Google Maps. Moltes gràcies, Júlia, et desitgem que en 2012 continues tan activa i creativa.



Un àngel fet d’espurnes de misteri,
amb una túnica d’un blanc indefinit,
tradicional, amb un posat eteri,
i un somriure entre murri i divertit,

ha sorgit des del fons de la pantalla,
en connectar-me al meu ordinador,
de nit, quan adormit el carrer calla
i el silenci ensopeix el meu racó.

-Ja ve Nadal, no et torbis, és desembre
-m’ha dit des de la pàtria virtual-
que cal, malgrat la crisi, fer com sempre,

i anar a Betlem seguint el camí ral,
del google maps. Doncs ja els moderns pastors
cerquen la ruta en els ordinadors.

(Júlia Costa. Nadal, 2011)

La il·lustració és de Marina Terauds

6.1.11

Un retorn al cel blau de la infantesa: poesia de Júlia Costa


 Ja han passat, de corre-cuita, per totes les cases i balcons. Un any més el Reis Mags han deixat al seu pas molta il·lusió. Però millor llegiu el poema de Júlia Costa, amiga i poeta, que ho expressa tal i com nosaltres ho sentim. Gràcies, Júlia, per regalar-nos aquest preciós poema, esperem que en la seua propera visita les coses vagin molt millor.

Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.

Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.

Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.

Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.

9.8.10

El pobre soldadet, poesia de Júlia Costa


El pobre soldadet

El pobre soldadet
va venir de la guerra,
carregat de pecats,
sense cor ni bandera.

-Què et va portar el soldat
de la guerra llunyana?
Què va portar el soldat
a la seva estimada?


-Em va portar l'esglai
d'una mina amagada,
la sang d'un enemic
amb pau a la mirada.

-Què més et va portar?

-Un glop d'aigua salada,
la febre del covard,
i un bri de pols cremada,
desada en un retrat
amb la data esborrada.

No heu sentit sí ni no,
ni tampoc or ni plata,
ni he dit negre ni blanc
en aquesta jugada.

El soldat em va dur
la vergonya penjada
d'un fil d'enyorament
damunt d'una medalla.

El soldat em va dur
una cançó escapçada
i se'm va morir al llit
després d'una abraçada.

No he dit ni sí ni no
ni he parlat d’or o plata,
no he dit negre ni blanc
ni cap altra paraula
que m'haguessin prohibit
en aquest joc, encara.

Penyora no he pagat,
ni cap deute m'encalça.

Al fossar del soldat
damunt la pedra clara
vestida amb negre dol
sota la lluna blanca
hi escriure un no i un sí
pintats amb or i plata.

La il·lustració és de Fabo Arts.

1.3.09

Tèrbol atzur, un blog que dona veu a les poetes dels països catalans


Comencem nou mes, març, i una vegada més anem a dedicar-li una menció especial a les poetes. Aquest mes coincideix la celebració del Dia de la Dona i del Dia de la Poesia, així que poc a poc anirem penjant articles per a difundir la veu de les poetesses d'arreu del món.

Volem començar des de casa. Us recomanem li doneu una ullada al blog que edita Júlia Costa sonre les poetes catalanes. S'anomena Tèrbol atzur. Júlia, escriptora, poeta i amiga -ara que té més temps lliure- es dedica a penjar un excel·lents articles sobre les dones poetes als països catalans. El blog té poc temps i ja té un bon grapat d'autores (Margarita Ballester, Olga Xirinacs, Irene Climent, Maria Beneyto, Rosa Fabregat i Isabel Barriel entre altres), que poc a poc anirà ampliant-se.

És un bon projecte, original i necessari, molt especialitzat. Li desitgem una bona singladura poètica i aprofitem per a felicitar a Júlia i agraïr-li aquest compartiment de la seua informació. També la felicitem pel nou llibre que acaba d'editar i presentar, L'inici del capvespre, editat per Meteora, on també té editat el seu llibre de poemes La pols dels carrers.

Com que ella ens parla d'altres poetesses, nosaltres en aquest cas volem parlar d'ella, amb un poema seu fantàstic: La perruquera del Raval. Un poema de dones, sobre dones i de lectura obligada per a homes i dones.


La perruquera del Raval
(Júlia Costa)
La perruquera del Raval
té una mirada de princesa
i un terrat ple de roba estesa
des d’on es veu la catedral.

Va arribar un clar matí de juny
de passatgera clandestina
amb un germà i una cosina
d’alguna terra de molt lluny.

Ara és la reina del carrer,
té dos infants de xocolata,
assecadors brillants, de plata,
i un amant jove que és cambrer.
Endega trenes de colors,
fa permanents a les velletes,
pinta de blau les ungles netes,
vora la Rambla de les Flors.

La perruquera del Raval
té pinces d’or, rulos de canya,
laques de Xina, i una aranya
que li teixeix els mocadors.

Et pot deixar el cabell daurat
si el pas del temps te l’emblanquina
o de color de fusta fina
o d’un vermell agosarat.

Maquilla rostres esvaïts,
perfuma l’aire de canyella,
et torna jove si ja ets vella
i t’abelleix trobar marit.

Té tovalloles de cotó,
pintes de closca de tortuga
una aprenenta que remuga,
i mil bombolles de sabó.

La perruquera del Raval
tanca a l’estiu, una setmana,
i se’n va a veure una germana
que té casada a la Bisbal.

Llavors el cor de la ciutatd
es de la Rambla al Paral·lel
sembla que dormi sota un vel
com en un conte de veritat.

Fins que de sobte, algun matí,
torna a arrissar cabells rebels
pinta de roig blanques arrels
i tenyeix ungles amb carmí.

Llavors els músics de carrer,
disciplinats, fan una fila,
i amb barretines de paper
endeguen una cercavila.

I una cançó sense final
i una tonada de violí
diuen a tots que ja és aquí
la perruquera del Raval.

La il·lustració és d'Anne Mangseth.

25.1.09

Poesia de l'hivern, de Júlia Costa


HIVERN
(Júlia Costa)
Grisor de boira
Filo el somni al capvespre
Flonja flassada.

Pluja a les mans,
Estels de purpurina
Damunt el glaç.

Blanc abrigall
La neu a la codina
Guarda un secret.

Cerç inclement
Arrossegues misteris
I mots feixucs.

Borrons petits
Amaguen noves vides
Entre el brancall.

Erms del temps mort
Prats on la vida passa
Sempre de llarg.

Sobre els camins
El silenci s’arrapa
Als còdols vells
La il·lustració és de Lisa Evans.

24.12.08

Poesia per a la nit de Nadal: poema de Júlia Costa


I ara compartim amb tots vosaltres una felicitació de Nadal, de Júlia Costa, col·laboradora d'aquest blog, gran poetessa i millor amiga, que amb els seus versos ens dona la mà per endinsar-se en el camí de l'encís de Nadal. Gràcies Júlia.

Entre el brogit de la ciutat desperta,
s'esmuny la boira d'un Nadal antic,
que entra, lleugera, per la porta oberta,
i ens apropa al record d'algun amic.
Encara que les llums semblin de fira
i que el pessebre sigui més humil
hi ha l'espurneig d'un nou estel que ens mira
des d'un racó, pintat al cel tranquil.
Si el temps ens porta enyorament i pena,
si aquells que hi foren ja no són aquí,
i si sentim llunyana la carena
per on els Reis retroben el camí…
…encara aquell misteri de rondalla
ve a una establia plena d'escalfors,
vora un infant que jeu damunt la palla
i que vetllen els àngels i els pastors.
La il·lustració és de Candice Hartsough

11.11.08

L'Alícia i el príncep: poesia trencant el tòpic de la princesa i el príncep blau


...I els tòpics es trenquen, als contes i als poemes (malauradament encara perduren alguns en la vida real). Les joves ja no esperen al príncep blau, ni besar al gripau... volen viure elles les aventures i que els seus somnis més secrets es porten a la realitat. Caldrà espavilar als prínceps dels contes i la seua mentalitat, doncs si van a la recerca de princeses encisades pel seu poder, tal vegada sols troben...carabasses.

Això és el que ens diu el poema, L'Alícia i el príncep, de la nostra amiga i poeta Júlia Costa.

L'Alícia i el príncep

L’Alícia dormia sota d’una alzina
I el príncep dels somnis la va despertar:
-Vols ser la princesa del palau de vidre,
la reina més bella d’un regne llunyà?

-No vull ser princesa, ni tampoc ser reina,
vull ser àliga blava al cel transparent,
vull ser marinera, al mar dels meus contes,
o cercar planetes al gran firmament.

El príncep dels somnis va fer mitja volta,
I al trot sense pressa pel vell camí ral,
Va tornar al seu regne de palaus de vidre
Amb una carbassa al sarró reial.
La il·lustració és de Tracey Long.

5.9.08

Biblioteques escolars: abecedari de la biblioteca, poesia de Júlia Costa


Ara que ja comença el curs escolar, i agranant cap a casa, cal recordar la gran importància que té, dins del centre educatiu, la biblioteca escolar. Si, si, la biblioteca escolar és l'epicentre de totes les activitats educatives i d'aprenentatge de l'escolar. O és?! Malauradament encara resta molt a fer per les biblioteques escolars. En aquests darrers anys s'ha avançat molt, però... la realitat ens demostra que encara queda molt per fer. Hi ha centres que encara ni en tenen, o altres que més que biblioteques són magatzems de llibres, racons per a donar classe per falta d'espai, llocs per fer reunions, inclòs un lloc on estan els alumnes castigats.

Per altra banda, està l'extrem contrari: autèntiques biblioteques escolars, amb documents actualitzats, amb bibliotecaris, implicades directament amb el projecte lector del centre, aplicant les noves tecnologies, animant a llegir, il·lusionant a tota la comunitat escolar en la lectura -en totes les seues vessants, no sols els contes i la narrativa-. També relacionant-se amb les biblioteques públiques del seu voltant, treballant en col·laboració amb elles. (la biblioteca pública de Cocentaina treballa conjuntament, des de sempre, amb tots els col·legis de la nostra població i us asseguro que d'aquesta relació han sortit resultats molt positius, fomentant la lectura i la formació d'usuaris d'una manera més completa). Aquest fet últim és molt important, doncs cal formar usuaris de biblioteques, no sols de BE, doncs això farà que quan el col·legi estiga tancat, en temps de vacances escolars, o quan els alumnes deixen el col·le, per passar a una altra etapa acadèmica o abandonen els estudis, continuen llegint i sent usuaris de les biblioteques. Cal tenir clara aquesta projecció lectora dels alumnes cap a un futur lector, sinó la lectura s'acabarà en el moment que tanquem les portes de l'escola.

Amb els nombrosos cursos que he realitzat sobre les biblioteques escolars m'he trobat amb exemples de tot tipus. Ara, mitjançant aquest blog, també he pogut conèixer altres biblioteques i bibliotecaris escolars d'arreu del món i puc dir que aquests professionals són gent molt implicada, innovadora, compromesa, actualitzada, ben formada, dinamitzadora... Un aplaudiment per la seua tasca!

I ja enganxant amb l'objectiu d'aquest blog, també són molt bons professionals difonent la poesia, no sols entre els alumnes, també entre el professors i pares. Gràcies per tota la tasca que realitzen.

Per arrodonir aquests comentaris, us invite a llegir el poema de la nostra amiga -mestra, poetessa i bibliotecària a temps parcial- Júlia Costa: Abecedari de la Biblioteca. És magnífic!
Abecedari de la Biblioteca

Arbre de tardor, cada fulla un somni,
Boira de llegendes i de bells instants,
Cançons dels joglars d’antigues muntanyes,
Dunes del desert i sorrals llunyans.
Enigmes, misteris, una endevinalla,
Fars en la tempesta de l’avorriment,
Goges, dones d’aigua, minairons i bruixes,
Hostals dels camins, on dorm el present.
Imaginació, vestida de plata,
Jocs per a les tardes de pluja o de fred,
Llum de lluna tendra, tinta de nit fosca,
Monstres, gegants, ogres, bous d’en Patufet.
Noves cantarelles i noves rondalles,
Or al cofre ocult d’un pirata bo,
Poemes d’avui, per als nous poetes,
Quimeres, meduses, i un peix volador.
Romanços que canta un noi sense pressa,
Silenci! Que passa, l’àngel dels lectors,
Torres encantades, castells i princeses,
Urpes de tarasca i vaixells als ports.
Vinyetes de còmic damunt murs de pedra,
Xemeneies blanques, fum de tots colors,
Zum-zum de l’abella, a un llibre de flors...
...lletres i paraules, a la biblioteca,
meva, teva, nostra, plena de tresors.

Al blog hi podeu trobar, sota l'etiqueta poemes de biblioteca, poesia infantil i juvenil parlant de les biblioteques. I en l'etiqueta d'abecedaris poètics, altres poemes que tal vegada us interessen per a ficar al taulell o a la porta de la biblioteca.
La il·lustració és del blog Calendario Lectura (deneu-li una ullada)

2.5.08

Poesia de maig, de Júlia Costa

MAIG

El falcito vola que vola
Amb la boca a mig obrir,
Tot xisclant, de bon matí.
-Tu que no has d’anar a l’escola,
hi voldràs anar per mi?

Hi ha una malva ben florida
Al bell mig de l’emparrat.
Aquest maig adelerat
A fer campana convida.
Sort que sóc tan assenyat!
La il·lustració és d'Isabel Bouttens.

6.4.08

Abril, poema infantil de Júlia Costa


ABRIL
(Júlia Costa)

Salta, miralta,
plou i plou,
la terra eixuta
ja en té prou.
Salta, miralta,
abril al cel.
Les gotes tendres
fan un tel.
Espurna d’aigua
en el cel blau.
És tan petita
que no cau.
Salta, miralta,
ha fresquejat.
Mirall d’estrelles,
la ciutat.
La il·lustració és de Peggy Collins.

1.3.08

Març, poema infantil de Júlia Costa


MARÇ
(Júlia Costa)
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.

3.2.08

Febrer, poema de Júlia Costa


Un nou mes i estrenem un nou poema de Júlia Costa -un plaer estrenar mes amb els seus poemes-:

FEBRER
Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís.
La il·lustració és de Marshall Bock.

2.1.08

Gener, un poema per estrenar l'any

Un nou poema de Júlia Costa per aquest mes de Gener, com sempre amb bon humor.




GENER
Joguines noves, fred al nas,
un esternut i un vent de glaç.

Gener tan llarg, flor d’ametller,
aquells ocells, on deuen ser?

Naus de l’espai, cap al balcó,
surten del meu televisor.

Els obro amb compte el finestral,
aviat s’allunyen, tant se val.

Entre els estels, mig amagada,
juga la lluna enfarinada.

I veig la Reina de les Neus,
gossos de plata als seus trineus.

Vespres d’hivern, nit que s’escola,
sopa amb olor de farigola.

2.12.07

Desembre, poema de Júlia Costa


Un nou mes i un nou poema de Júlia Costa: Desembre, un mes amb molta festa i il·lusió.

DESEMBRE
Molsa pels marges, sorra fina,
per dibuixar algun caminal.
Una nevada de farina
sobre el pessebre de Nadal.
-Aquest pastor, nira on el poses,
que no podrà ni caminar.
-I aquesta noia, cap on va?
-Va cap al pou, porta una gerra...
-Aquelles cases, al turó.
-Vora del riu, el pescador.
-El bon pagès, llaurant la terra.
-I aquest ninot. Ve de l’espai!
-Posa’l on vulguis! Això rai!
Un Nadal més que va passant
vora d’un ram de galzeran.
L’home dels nassos, pel carrer.
Un any s’acaba, un altre, ve.
La foto, de Toni Bra, pertany a Cocentaina.

4.11.07

Novembre, poema de Júlia Costa


NOVEMBRE
Júlia Costa
El novembre és a la porta
I com sempre, a la tardor,
amb les pluges i els bolets,
arribaré també jo.

Mireu de ser bons minyons
I menjar moltes castanyes,
I no altres coses estranyes
que valen més dinerons.

Els caramels i els xiclets
fan tornar les dents corcades.
Un got d’aigua per la set,
i castanyes ben torrades.

Fins aviat, si tot va bé,
ara que ja fa fresqueta.
Us saluda, la Quimeta
rovellons i Castanyer.

(Castanyera diplomada,
per Tots Sants, molt esperada).

2.10.07

Octubre, poema de Júlia Costa

Un nou poema de Júlia Costa per aquest mes d'octubre, un mes en que la tardor ompli els cistells de bolets i rovellons, el arbres es despullen i passetgen el cargols.

OCTUBRE
Alguns arbres s’han tornat
d’un color tot rovellat.
Cargol, no vagis enlloc
caminant a poc a poc.
Mira que un cistell t’espera
I el taulell de la cuinera.
Octubre al cel, jo a l’escola;
tu, cargol, a la cassola.
Fullers d’arbres pels camins
I llavors pels ratolins.
Rovellons per tot arreu,
llum al cau de la guineu.

1.10.07

Emocionant! El bloc de poesia infantil i juvenil a la ràdio


Quina emoció la d'aquest matí! Hem saltat de les ones digitals a les radiofòniques per a parlar d'aquest bloc. La Plana Ràdio -una emisora local marxosa, amb inquietuds, actualitzada i amb bons professionals- ens ha fet una entrevista en directe. Com? Doncs al magazine que hi realitzen pel matí comencen amb una secció adreçada a parlar del món blocaire i hem parlat d'aquest bloc. Tot per la recomanació de l'amiga blocaire-mestra-poeta -quin compendi més interessant- Júlia Costa autora de La Panxa del bou i La bibliotecària blogantera.


Josep, el periodiste i entrevistador, ens ha fet parlar de tot un poc al voltant d'aquest bloc i de la poesia infantil i juvenil. Ha estat tot un plaer xerrar per al oïents de Santa Bàrbara, allà a les Terres de l'Ebre (a més ens alegra assabentar-se que compartim en comú ser una terra d'oliveres). Hem trobat uns nous amics dels que no perdrem el contacte, doncs com ja sabeu la biblioteca de Cocentaina té també un bloc, Ones de ràdio, on penjem tot allò que xerrem en el programa setmanal a Ràdio Cocentaina, on parlem de llibres. Així que un poc va de col·leges a col·leges.


Aprofitem per agrair públicament a Júlia Costa haver recomanat aquest bloc i a Ràdio La Plana la iniciativa d'aquesta entrevista.

2.9.07

Setembre, poema de Júlia Costa

Aquest és un mes de transició entre l'estiu i la tardor, un mes de canvi a la natura. El poema infantil de Júlia Costa, Setembre, ho reflexa molt bé. Molta sensibilitat per iniciar una nova estació.

SETEMBRE

La senyora sargantana
ara surt a passejar.
-Fa sol, quin dia més clar!
Ai, començo a tenir gana...


La sargantana lleugera
sota el sol de fi d’estiu
lluca un mosquit, vora el riu,
a l’ombra de la pomera.

Mentre fuig aquell mosquit,
(quin ensurt, quina basarda!),
es daura lenta una tarda
d’un setembre poc humit.


La il·lustració és de Robert Rex Burguess.