Cançó de la tardor, de Glòria Casals

Cantar, cantar, cantar... sempre és fantàstic! Ara estem a la tardor, així que també les cançons acompanyen la caiguda de les fulles.

Cantem a la tardor
(Glòria Casals / Michael Austin, il.)

Mes de juny; cal dur la falç al puny.
Al juliol; descansa aquell qui vol.
Ai, l’agost, quin mes tan calurós!
Però a finals de setember, tothom ho ha d’entendre,
arriba la tardor, doncs hi ha un canvi d’estació.

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.
I poc a poc veiem com s’enfosqueix el dia,
com, lentament, se’n va la claror.
Però al mateix temps cantem amb joia i alegria,
cantem tots junts ara que som a la tardor.


Ben aviat, la tardor s’ha acabat.
Tots pensem en el fred de l’hivern.
I quan ja la neu es fondrà
vindrà la primavera, que l’estiu té a l’espera,
que ens portarà calor fins que torni la tardor.

Cargols, bolets, castanyes…

Millor escoltar-ho de les veus dels xiquets i xiquetes del CEIP Sant Salvador.