| Un gran amic: el gos -il. Aitana Carrasco- |
Els gossos són els animals de companyia per excel·lència. Gossos grans o menuts, peluts o pelats, amb llarga cua o sense, protectors o ferotges,.. Animals que acaben formant part d'un més de la família, dels que hem de tenir curar i no abandonar mai.
Hui volem compartir amb vosaltres tres poemes de gossos que estem segures us agradaran i us faran reflexionar sobre la seua vida.
Hui volem compartir amb vosaltres tres poemes de gossos que estem segures us agradaran i us faran reflexionar sobre la seua vida.
Un perro
Éste es un perro.
Una criatura que se ignora.
No sabe
que pertenece a una clase
-de cosa o bestia-, ignora
que la palabra perro
no lo designa a él en especial:
cree que se llama perro,
cree que se llama hombre,
cree que se llama 'ven',
cree que se llama 'muerde'.
| Companys de joc: els gossos -il. Rudi Hurzlmeier- |
El gos
Fórem de primer ferotges,
parents del llop i el xacal;
i ara, amics de gent humana,
defensen l'home i la llar.
| Una mirada sempre amiga: el gos -il. Will Bullas- |
Un perro negro
Un perro. Un prado.
Un perro negro sobre un gran prado verde.
¿Es posible que en un país como éste aún exista un perro
negro sobre un gran prado verde?
Un perro negro ni grande ni pequeño ni peludo ni pelado
ni manso ni feroz.
Un perro negro común y corriente sobre un prado ordinario.
Un perro. Un prado.
En este país un perro negro sobre un gran prado verde
Es cosa de maravilla y de rencor.