El triangle rosa

Seguint amb el mateix autor de l'última entrada, Silvestre Vilaplana, hui ressenyarem el seu últim treball, El triangle rosa, una novel·la juvenil que va ser guardonada amb el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i que l'editorial Bromera va editar el mes passat en la seua col·lecció "Espurna".

El triangle rosa narra com un adolescent, Dani, viu una vida plena de mentides, una xarxa d'enganys que ha estés i que diu a tothom: amics, família i fins i tot a si mateix. El que Dani vol amagar, no és altra cosa que la seua sexualitat, ja que ha començat a adonar-se que no se sent atret per les dones, sinó pels hòmens. I això no està bé. A poc a poc Dani haurà d'assimilar qui és i haurà d'obrir el seu cor a aquelles persones que estima i que l'estimen, encara que els faça mal, doncs és l'única manera de ser feliç.

Silvestre Vilaplana crea una història ben escrita i creïble en la que el protagonista ens conta en primera persona els sentiments d'un adolescent que intenta acceptar que la seua orientació sexual no és la que tots, inclòs ell, esperen: vergonya, ràbia, por, culpa, depressió... Pàgina rere pàgina el lector podrà seguir Dani en la seua evolució com a persona d'una forma entretinguda, amena i amb tocs d'humor, perfecta per a un lector juvenil, però també per a un d'adult.

Crec que la lectura d'aquesta novel·la seria perfecta com a lectura als instituts, ja que ajudaria els més jóvens a entendre el que alguns dels seus companys o ells mateixos estan passant en silenci. Altre premi ben merescut per a aquest prolífic escriptor alcoià.

La mèdium.

Ahir els mitjans de comunicació van anunciar els Premis Crítica Serra d'Or d'aquest any. Per als qui no els coneguen, aquests guardons són entregats des de fa 51 anys per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Entre els diferents guardonats, en concret a la categoria Juvenil, trobem un alcoià, Silvestre Vilaplana, qui últimament està rebent més d'un merescut reconeixement per les seues obres literàries.

L'obra guardonada és La mèdium, una novel·la juvenil que l'autor va publicar amb l'editorial Bromera l'any passat. La narració ens conta la història de Laiza, una xiqueta qui té el poder de veure el futur. Aquest do condiciona la vida de la menuda, ja que tots els qui la coneixen li tenen por i la rebutgen, inclosa la seua mare. Però quan una revista de successos paranormals fa pública la seua història, diferents grups (militars i gàngsters) intenten segrestar Laiza per a traure profit del seu gran poder. Però un periodista i una policia intentaran per tots els mitjos protegir i salvar la menuda.

Com em passa amb aquest autor últimament, la novel·la m'ha agradat. Un argument original, fàcil de llegir (es pot fer en una vesprada) i que enganxa des de la primera pàgina. El fet que estiga destinada a un públic juvenil no impedeix gaudir d'aquesta història al públic adult.

Un premi ben donat. Enhorabona, Silvestre Vilaplana!

Els ossos soterrats

La setmana passada, l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana va ser guardonat amb el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil pel seu llibre "Els colors de l'Arc de Sant Martí", una història que parla sobre un jove homosexual. Aquest premi ve a sumar-se als ja nombrosos amb qui Silvestre conta a les seues prestatgeries, com és el cas del llibre que hui comentem. Es tracta d'"Els ossos soterrats", que va guanyar el III Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2016, convocat per l'editorial Alrevés, l'Ajuntament de Tiana i l'Associació En Negre, i amb Martín Escribà, Anna Maria Villalonga, Lluís Bosch i Sebastià Bennasar com a jurat.

"Els ossos soterrats" narra dues històries paral·leles. Per una banda trobem Júlia, una arqueòloga que es trasllada des de la capital a un poble valencià per a desenterrar els ossos d'afusellats republicans al termini de la Guerra Civil; i per l'altra la dura vida d'Elisa, una de les vídues que va perdre el marit en aquest afusellament. Però durant l'excavació, l'equip trobarà a la fosa, no sols el que esperaven, sinó també una sorpresa que farà que tot canvie. El llibre va desgranant les peripècies i els entrebancs que Júlia anirà trobant durant la seua excavació, per part dels polítics i l'administració, però que a poc a poc aconseguirà anar superant. Per altra banda, el llibre posa de manifest la corrupció política i empresarial en aquest País Valencià que dia sí dia també apareix a la premsa a causa dels escàndols i els abusos dels qui han ostentat el poder.

Com als últims llibres que he llegit de Vilaplana, m'ha agradat. Es tracta d'un llibre fosc que conta una història fosca i cruel d'aquelles que tant es van donar a la postguerra espanyola: odi, revenges, humiliacions, fam i por, però que alhora posa de manifest el poder dels polítics i dels poderosos. Ben narrat i ben filat, la història manté el lector enganxat des del principi fins a la fi.

Imprescindible.

Si voleu llegir altra ressenya sobre aquest llibre, vos deixe un enllaç:

L'ombra del crim.

La cuina de la Serra de Mariola: receptes i gastroliteratura

La cuina de la Serra de Mariola: receptes i gastroliteratura és l'original títol de l'últim llibre de cuina editat que parla de la nostra gastronomia. Les autores són les contestanes Mila i Ana Valls, mare i filla, que han posat per escrit les receptes típiques de la nostra zona, la dels pobles que envolten la nostra Serra de Mariola. 

Però aquest no és un llibre sols de receptes de cuina, sinó que també inclou un poquet de gastroliteratura. I què és la gastroliteratura? Doncs són xicotetes històries i anècdotes que giren al voltant del menjar i que, en aquest cas, han estat escrites per les mans de Silvestre Vilaplana, Sergi Castillo, Amàlia Garrigós, Francesc Gisbert, Pepe Sastre, Ivan Carbonell, Mercè Climent, Pep Jordà i Francesc Jover. A més a més, l'historiador valencià Vicent Baydal ha sigut l'encarregat d'escriure el pròleg.

Pel que fa a les receptes que conté el llibre, estan organitzades en tapes, coques, arrossos, guisats, carns, conserves i saladures, dolços i begudes. A més, són les tradicionals, les de tota la vida: olleta, cocotets, potatge, arròs al forn, alls durs, croquetes de bacallà, arròs amb conill, anous de Nadal, coradeta... i un llarg i abellidor etcètera. Les instruccions són bàsiques i clares i estan acompanyades de fotografies realitzades per Siena Botella i que les fan encara més atractives.

El que voldria destacar d'aquesta obra, és el fet que les històries i anècdotes que es conten al llibre, el transporten, o almenys a mi m'ha passat, a la teua pròpia infantesa. Recorde amb claredat cristal·lina els caps de setmana a casa de la meua àvia a Muro: l'olor del putxero els diumenges abans d'anar a missa, els ametlats i els pastissets de moniato que feia per a festes de moros i cristians, la coca de tomaca i de farina en l'estiu, la sang, les roses i la dacsa per al vermut, l'arròs amb conill que sempre em cremava la llengua, la rodeta que tenia al caixó de la taula de la cuina per a tallar la pasta per a fer els cocotets, les anècdotes familiars contades sobre quant forts eren els alls durs que feia el meu avi... Molts records, olors i sentiments.

Un molt bon llibre per a tindre sempre a la mà i poder gaudir de la nostra gastronomia tradicional.
I també podeu trobar la versió en castellà.

Un sepulcre de lletres minúscules

El passat dijous vaig tindre el plaer d'anar a la presentació del nou llibre de l'escriptor alcoià Silvestre Vilaplana, presentació que es va realitzar a la biblioteca municipal de Muro dins de la seua programació habitual dels "Dijous literaris" i en la que va participar, a banda del regidor de cultura i l'autor, el també escriptor Francesc Gisbert; tot un luxe. La presentació va estar tan bé que no vaig dubtar a fer-me amb un exemplar que em vaig emportar a casa signat per Silvestre Vilaplana, qui amablement es va quedar després de la tanda de preguntes per part dels assistents a signar-nos el llibre a aquells que l'havíem comprat.

Però centrant-nos en l'obra, crec que aquest últim llibre és, possiblement, un dels millors de la seua llarga bibliografia. L'argument, del que no diré massa per a no desvelar detalls als possibles lectors, tracta sobre vuit persones completament diferents que, portades fins al final dels seus límits, es reuneixen en una casa completament aïllada de la resta del món per a posar fi a les seues vides. Com diu en la mateixa contraportada del llibre, en un ambient claustrofòbic i inquietant, el lector va coneixent les diferents circumstàncies que han portat els protagonistes fins a aquesta casa. 

L'argument enganxa el lector fins al sorprenent final. Completament recomanable.

Les cendres del cavaller

¿Quién no ha oído hablar del "Tirant lo Blanc"? El libro de caballería escrito por el autor valenciano Joanot Martorell, comparable al Don Quijote de Cervantes en lengua castellana. Éste es un  libro que tengo pendiente en mi lista de libros que tengo que leer, junto a otros clásicos que poco a poco voy leyendo, intercalados con otros no tan clásicos y, en ocasiones, hasta comerciales y absolutos bodrios.

Pero en este caso no voy a hablar del "Tirant", sino que voy a hacerlo de otro libro muy relacionado con éste. Se trata de "Les cendres del cavaller", del autor alcoyano Silvestre Vilaplana.

Joanot Martorell, fue un noble valenciano que vivió en el siglo XV y cuyas andanzas están a la altura de las vividas por el protagonista de su única e irrepetible obra. Se movió entre distintas cortes europeas y conoció a personajes importantes del momento. Pretendió vivir una vida caballeresca entre la edad media y la edad moderna, en un momento de cambio donde los valores clásicos de nobles, honor y caballería estaban siendo sustituidos por los de burgueses, dinero y leyes. Acabó sus días completamente arruinado, hasta el punto de tener que vender las pocas posesiones que le quedaban, incluso el manuscrito del "Tirant".

"Les cendres del cavaller" es una novela que narra la vida de Martorell. Cuando Joanot ha alcanzado una edad avanzada y cuando se da cuenta de que el fin de sus días está cerca, decide escribir una carta a Martí Joan de Galba contándole su vida y pidiéndole que preserve su libro. Y éste es el inicio de "Les cendres...", el cual, a través de sus páginas, transporta al lector a ese momento de cambio que citaba de forma amena: la batalla de Ponza entre la corona de Aragón y Génova, la conquista de Nápoles por Alfonso V,

las disputas entre el príncipe Carlos de Viana y su padre Juan II, etc.

No en vano esta obra fue ganadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira en 2003, y en 2006 el Premi de la Crítica Serra d'Or. Aunque cogí el libro con un poco de pereza, he de reconocer que más que gustarme me ha encantado. Su lectura es fácil y muy entretenida, los ingrediente, aventura, amor, acción..., están combinados de manera perfecta para hacer que el lector no se aburra en ningún momento, y su faceta didáctica presentando a uno de los autores claves de la literatura catalana es innegable. 

Un libro que nadie debería perderse. Entretiene, enseña  y engancha. Indispensable.

L'estany de foc

En el año 1478 fue editada en Valencia por la imprenta del alemán Lambert Palmart una Biblia en valenciano con una tirada de 600 ejemplares. Pocos años después, la propia iglesia inicia una cruzada contra este libro por considerarlo herético, y es la Santa Inquisición, con Juan de Monasterio a la cabeza, la encargada de llevar a cabo la destrucción de esta edición y la de perseguir a todos aquellos que poseyeran un ejemplar o una parte del mismo. En la actualidad, de los 600 ejemplares sólo se conserva una última página, la cual se puede ver en la Hispanic Society of America, en Nueva York. Hasta aquí los hechos históricos.

A partir de este punto, Silvestre Vilaplana mezcla la historia con la ficción y nos lo presenta en su penúltima novela "L'estany de foc", publicada por la editorial Bromera en 2010. Podríamos decir que existen varios personajes principales, unos inventados y otros que existieron realmente: Daniel Vives, poseedor del que parece ser el último ejemplar de la Biblia Valenciana, el cual colaboró en la creación de esta obra; Juan de Monasterio, Inquisidor Major de València y perseguidor de herejes; Castor, personaje deforme y espía bajo las órdenes de Monasterio; y Pere Torrella, médico de origen judío. Alrededor de estos personajes se mueven otros secundarios y, entre todos, consiguen recrear perfectamente la atmósfera de la València de la edad media: el miedo a la Inquisición y a la peste, la desconfianza y miseria de la población, judíos y musulmanes que mantenían su fe de puertas adentro... Así, Vilaplana nos hace seguir los pasos de la última Biblia Valenciana de forma amena y emocionante, por lo que si queréis saber más vais a tener que leer el libro. Os gustará.
Para acabar, decir que este trabajo fue galardonado con el Premi Blai Bellver de Narrativa de 2009, por lo que se suma un motivo más para no dejar pasar esta historia. Por cierto, el autor tuvo la amabilidad de dedicarme mi ejemplar en la presentación que hizo en Muro en diciembre de 2012.

Les urpes del diable

Una vez más volvemos a las reseñas de novelas, en este caso una juvenil. Se trata del libro de Silvestre Vilaplana Barnés "Les urpes del diable", publicado en 2001 por la editorial alcoyana Marfil dentro de la colección "Autors d'ara".
El libro nos cuenta la historia de una serie de misteriosos y violentos asesinatos entre los cardenales de la Curia romana durante el inicio del pontificado del Papa Benedicto XI, en el año 1303. La brutalidad y el método utilizados por el asesino empiezan a levantar rumores en Roma sobre la posibilidad de que el responsable de los mismos sea el mismísimo Diablo. Para resolver estos crímenes, el Papa, aconsejado por el religioso Bernat Deliciós, decide llamar a Arnau de Vilanova, el médico personal del rey Jaume II, filósofo y teólogo quien a pesar de tener problemas con la Santa Inquisición por sus teorías sobre la venida del Anticristo y haber sido acusado de herejía en Francia, goza de una fama de persona sabia. A partir de ahí, Arnau, con la ayuda de Deliciós y Bertrand de Got seguirá las pistas de los terribles crímenes, a pesar de las trabas puestas por el dominico cabeza de la Inquisición De Lucca, quien no tiene intención de ponerle las cosas fáciles.

La historia es muy adecuada para el lector juvenil, aunque es apto para todos los públicos; la linea entre literatura juvenil y para adultos es muy fina. La historia cuenta con acción, misterio y un contexto histórico muy bien presentado que hace encajar las piezas de la trama perfectamente. Este último punto no podía ser de otra manera, pues el autor, tal y como nos dice en una nota al final del libro, utiliza personajes históricos de la época: el propio Arnau de Vilanova, Bernat Deliciós, Bertrand de Got quien será más tarde nombrado Papa bajo el nombre de Clemente V, la mayoría de los cardenales que aparecen en el texto... fueron todos ellos personas de carne y hueso que vivieron a caballo entre el siglo XIII y XIV.
Para los más jóvenes pero también para aquellos que quieran una historia amena y sencilla para desempalagarse de lecturas más sesudas.

L'anell del pescador

El pasado día 30 de junio se celebraron en Cocentaina las Trobades d'Escoles Valencianes, donde aproveché para comprar el libro "L'anell del pescador", del alcoyano Silvestre Vilaplana, el cual, muy amablemente me firmó en la Feria del Libro de Muro celebrada la semana pasada.
El libro es una novela para adultos, aunque creo que su clasificación más correcta podría ser la de novela juvenil, cuyo argumento se centra en la aparición del cuerpo asesinado del Papa junto a unas pinturas satánicas y el posterior robo del anillo papal o anillo del pescador. El padre Ferrara, miembro de la orden de la Congregación para la Doctrina de la Fe (más conocida como Santa Inquisición en otros momentos históricos), expolicía y exalcohólico, será el encargado de recuperar dicho objeto sagrado de manos de los asesinos, para lo cual tendrá que enfrentarse no solo a estos, sino también al ocultismo e inmovilismo vaticanos. Paralelamente, Silvestre Vilaplana desarrolla la historia de este objeto durante el convulso período de principios del siglo XV, tras el Cisma de Occidente producido después del Concilio de Constanza. Así nos introduce los personajes históricos de Benedicto XIII, más conocido como el Papa Luna, y del escritor medieval mallorquín Ansel Turmeda, franciscano que pasó a llamarse Abd-Al·lah at-Tarjuman tras su conversión al islam.
Al final tenemos una novela entretenida que te hace seguir a los protagonistas a través de las páginas desde Peñíscola a Túnez y desde el Vaticano a París en busca de los asesinos y del la joya símbolo del representante de Dios en la Tierra. Para pasar el rato.