Digi-Total

Recordeu el meu llibre de cuina especial, Sopes Mallorquines ?. Doncs bé, avui he estat preparant les fotos per imprimir-les totes. A cada una li correspon la seva anècdota o curiositat, més que una recepta. Tant se val com es cuinen les coses o quan es mengen, sinó el que compta és perquè esdevenen especials, però això ho apuntaré en el llibre. I ja que feia molts dies que no tenia una tarda digi-total he fet aquest disseny d'inspiració total Ali Edwards (heu vist la seva nova web???), amb totes les fotos que he fet.... de menjars !!!. Un altra dia us ensenyaré les meves fotos de portes.

I finalment 24 dies al Sol

Dia 24 i tornem a casa. He captat moments senzills i molt meus, un per cada dia. Són instantànies que fan que em dongui compte de com d'important és viure al sol, notar la seva escalfor i la seva llum. Però no són només els meus moments, també són els seus.

23

Dia 23. Una imatge que s'ha repetit dia rere dia, de nit a la terrassa, al costat de la piscina, al matí mentre esmorzo : el meu diari on cada dia he deixat constància d'allò que volia recordar, allò que em feia gaudir, algun pensament per compartir, i també alguna anècdota. Vaig començar amb alguna dificultat, perquè jo no he escrit mai un diari, mai de mai. Però amb el pas dels dies ha esdevingut una pràctica gratificant, tot i que en algun moment hauria volgut poder recordar les paraules exactes de les nostres converses, o algun comentari del Pol. Són tantes les coses que voldria recordar...

També he estat llegint des del dia 8 el blog de Elle's Studio, amb la seva fantàstica sèrie de col.laboracions de dissenyadores americanes : Journaling in your own words on expliquen durant 3 setmanes perquè el journaling és important per elles, si escriuen molt o poc, i també la tècnica que utilitzen. És molt interessant.

Jo mateixa he pensat aquests dies la resposta a aquesta pregunta. Perquè és important el journaling ?. Igual que elles busco deixar històries escrites, en algun moment serà la nostra memòria com el journaling d'aquests 24 dies al sol, però també és la forma d'expressar els meus sentiments envers la meva família i que ells ho puguin llegir ara i en un futur, i també és la manera de parlar de mi. Sempre hi ha algú que escolta. Jo mateixa espero rellegir els meus journalings en un futur, i escoltar la meva veu.

22

Dia 22. Alegria perquè el millor de tot és que estem junts.

...Cau es sol de s'horabaixa i placidament

sa gent se dutxa i omple es carrers

Cau es sol de s'horabaixa dins el meu cor,

tothom m'estima i jo estim a tothom..

de la cançó Alegria de Joan Miquel Oliver, que interpreta Antònia Font

21

Dia 21. Tot es va acabant, com el bon vi d'una copa o l'aigua fresca d'un got. Avui convidem a la Conxita a sopar i el Joan ens fa un arròs dels seus. Jo en dic dels seus perque penso que no segueix cap tipus de norma, simplement amb el que té, fa. La Conxita ens porta de postres una ensaïmada de tallades, amb sobrassada i carbassa confitada, una delícia, amb el contrast entre dolç i salat espectacular. I sembla que el nom ve de que amb aquest tipus d'ensaïmada mengen "ses darreres tallades de sobrassada abans de Quaresma".
I sí, tot es va acabant, però també en queda el regust del bon vi, i també de la bona companyia.

20

Dia 20. Anem a Cala Figuera amb dos propòsits : el primer fer un bon gelat d'ametlla, insuperable. No menjo aquest tipus de gelat a cap altre lloc. A Cala Figuera varem venir-hi per primera vegada l'any 1997 amb uns amics d'aquí, la Caty i el Joan, i va ser llavors quan vaig descobrir aquest gelat. Jo havia menjat el de torró, però no el d'ametlla, igual que havia menjat l'ensaïmada de cabell d'àngel, i des de llavors la menjo també d'ametlla.

Cala Figuera és un lloc molt especial, amb una entrada de mar que fa de port natural, envoltat de petites casetes construïdes sobre la pared de roca. Té molt d'encant, tot i que la resta que envolta el port va patir una certa construcció pròpia d'una època en que no es vetllava per la integració en el paisatge.

I el nostre segon propòsit (eren dos) era aconseguir una foto de grup i una dels nens, on sortíssim una mica guapos. De manera que ens hem assentat al costat dels apartaments de la Sra. Salis, on veníem sense nens i després, de l'any 2000 al 2003, amb tots dos i hem estat fent algunes fotos. No hi havia la millor llum, però tant se val.

19

Dia 19. No és Bollo, es de Na Magdalena. Torno pel caminet amb tres quilos de síndria de l'hort de la Magdalena i el Llorens, uns nous amics. La Conxita ja ens n'havia parlat, però no acabàvem mai de trobar el moment d'anar i investigar on estava l'hort, la casa i la senyora. Ara penso que ha estat una sort d'anar-hi, no només per la dolçor de la síndria sinó també per l'aroma del pebrot verd per fer trempó, la suavitat de l'albergínia..., i pel millor de tot, el caràcter afable i amistós de la Magdalena.

18

Dia 18. Visita cultural. Heu visitat mai un aquari amb dues canyes de pescar i un salabret ??. Nosaltres si. Al mig de La Colònia hi ha un gran edifici anomenat Centre de Visitants de Ses Salines, que ofereix un total de 18 aquaris amb espècies de la Mediterrània, agrupats per les profunditats dels seus hàbitats. Degut al seus horaris hi anem abans d'anar a pescar, de manera que resultem un grup divertit. Aquí em miro els peixets que pesquen els nois.

I pujant cap el mirador de l'edifici hi ha una enorme pintura mural amb escenes inspirades en diferents punts de tota la geografia Mediterrània, acompanyades de curtes frases o dites. La que fa referència a Grècia, concretament a Corint, és una conversa entre Diògenes el Cínic i Alexandre el Gran :

"Sóc Alexandre el Gran

demana'm qualsevol cosa que desitgis"

Diògenes li va contestar

"Jo sóc Diògenes el Cínic i et demano que t'apartis

perquè em tapes la llum del sol"

M'ha semblat una resposta molt enginyosa, i segur que tindrà un lloc en el meu projecte d'aquest estiu : ni tant sols un rei té dret a privar-nos del sol.

17

Dia 17. Faig un parèntesi en la meva lectura actual i dedico el dia de platja a aquest llibre infantil que la Conxita li ha deixat al Pol. Després de la primera pàgina el Pol ha decidit que per ell era massa complicat. És un conte sobre el Comte Arnau, una novela d'aventures per majors de 12 anys, tot i que jo penso que per copsar-hi bé el sentit i gaudir-ne del tot n'has de tenir uns quants més. Sigui com sigui, el meu interès en la seva lectura ha estat motivat pel fet de que l'autor és veí nostre, coincidim cada any, però per prudència no haviem aprofondit massa en les activitats de cada un de nosaltres, fins ahir.
Jo, al meu torn vaig explicar què és l'scrapbook, i ja us podeu imaginar...

16

Avui hem badat una bona estona al mercat de dissabte de Santanyí. No havíem de comprar menjar de manera que hem gaudit mirant totes les paradetes. La Berta ha comprat un vestit preciós plè de floretes i unes arracades per les seves amigues i el Pol un regal també per la Maria. Jo m'he tret la vergonya i he fet fotos de tot allò d'especial que tenen aquest mercats : parades de flors, de formatges, de verdures i fruites de tots colors, de sabates, de joies , i de "vestits crisis a 4 euros".

I la meva auto-foto d'avui és davant d'una de les botigues més particulars de Santanyí, "Reina Rana", que treu al carrer algun dels seus productes cada dia de mercat, com aquests petits quadres que em recorden lleugerament a la Donna Downey

14+15

Dia 14, dia de platja a Es Trenc. L'aigua regala colors segons el moment del dia, comença amb un blau cel, passant pel turquesa, transparent deixant veure la sorra blanca i uns reflexes oscil.lants i lluents. I a la tarda finalment el color plata. Aquest espai, passada la platja d'Es Peregons, ofereix un lloc per passar el dia sense complicacions. És l'entorn que m'agrada, solitari, silenciós, i tranquil, enmig d'un infinit espai lluminós.

Dia 15, dia ventós. Veig a les notícies com plou a molts indrets de Catalunya. Aquí el vent bufa i xiula des de ahir a la nit, però ens acompanya el sol i un cel cada cop més blau. Més cap el nord sembla que trona, però nosaltres només anem en compte amb tancar les portes i les finestres. És el nostre microclima, tal com diu la Conxita.

13

Dia 13, avui tenim conexió a internet dins el nostre apartament. No sé si és bo o dolent, perquè tant el Joan com jo hem dedicat una mica més d'estona a la feina. Ha estat un dia productiu, una mica tancats a casa però m'ha permès posar per escrit les idees pel projecte "Dies al Sol" i pel que vindrà posteriorment. Demà fugirem a la platja a passar el dia.

11+12

Dia 11 a Mallorca, any 10 de vacances a Mallorca, 21 anys amb en Joan, 45 anys amb mi mateixa.
Avui ens hem posat macos per anar a sopar al Cassai de Ses Salines, tal com vàrem fer ja l'any passat pel meu aniversari. És un lloc ple d'encant, on no només gaudeixes d'un bon àpat, si no que també passes un bon vespre, sense pressa, parlant i escoltant.

I dia 12, després d'uns dies de certa autonomia i distància, tornem al costum de sempre, anem agafats altre cop de la ma.

9+10

Dia 9. Dissabte, passem per la peixeteria i dinem a casa. A la tarda agafo l'Ipod de la Berta i escolto la seva música. Ella està encantada, i em posa cançons per que les escolti, mentre estem a la piscina.

Dia 10. Trobem petits tresors a Es Carbó. Cada any recollim una petita quantitat d'aquestes perletes blanques, i les tenim a casa on les podem contemplar cada dia. El millor lloc per aquestes troballes, tot i que has de buscar una mica és aquesta platja preciosa i paradisíaca a la que avui hem anat a passar el dia, amb uns entrepans, molta aigua i ganes de caminar.

I avui 9 d'agost comença amb una foto especial, tot i que espero que no sigui l' única.

El nº 45 és una foto del tipus de números que tenen a les cases de La Colònia. Justament ahir vàrem anar a buscar el diari i sense donar-nos vàrem aparcar el cotxe davant de la casa nº45 , així que la foto era obligada.

8

Dia 8, al país de la Buguenvíl.lea, o del la buganvilla com diem a casa. És aquella planta espectacular que pinta de color qualsevol jardí de Mallorca. N'hi ha de color rosa fúcsia, malva, groc i també vermelles. I aquesta de la foto poder és la culpable de que m'agradi Es Llombards des del primer moment que hi vàrem passar en cotxe, cami de La Colònia. No pots passar sense mirar-la, igual que el poble.

6+7

Dia 6, i mercat de dimecres a Santanyí. No fa massa calor, per sort, tot i així hi ha carrers on s'ajunta molta gent, uns badant, altres preguntant preus, i altres comprant.
Primer és el torn de la fruita i verdura i després algun petit caprici artesanal.

I la foto del dia 7.



És ben cert que durant les vacances fem noves amistats, tot i que també moltes vegades és difícil tornar a coincidir en un futur. Passes bones estones, t'expliques moltes coses, no només coses dels nens o de com els hi va el cole, sinó també coses més personals, sobre la feina, sobre la família i per uns dies comparteixes la platja, la taula, la piscina i els nens van d'una casa a l'altra. Però bé, també és cert que arriba el moment de la despedida, de la foto pel record, de donar-te el mail, el messenger i totes aquestes coses, i pensar que en algunes altres vacances poder es pot tornar a coincidir.

5

Temps d'espera... Aquest any tota La Colonia està blava, però no del mar, sinó de la zona blava, de manera que s'ha d'aparcar en els llocs disponibles, lluny dels accessos a les platges.

I mentre nosaltres esperem, el Joan aparca i desaparca.

Forma part de l'aventura d'anar a la platja, però no passa res, quan no portes rellotge el temps d'espera no compta.

4

Fi del primer llibre destinat a les vacances "The Catcher in the Rye", o "El guardián en el centeno" de J.D.Salinger. És un clàssic americà que tenia ganes de llegir fa temps, poder per la curiositat que em va produir veure'n la compra compulsiva que en feia Mel Gibson a la pel.lícula "Conspiración". Està escrit en primera persona i això t'acosta molt al pobre adolescent que és el personatge, víctima del fracàs escolar, desenganyat per l'actitud dels qui l'envolten, trist per la pèrdua del seu germa petit.
No me l'esperava així de cap manera, però bé, suposo que en el seu moment va ser una manera molt inteligent de fer crítica social.

2+3

Segon dia : omplir la nevera, una mica de peix, carn, i visita final a l'Eroski de Santanyí. La platja ens espera però de moment hi han alres prioritats. Tot i això ens divertim i fem broma.
I de passada podeu veure l'ull de vellut del Pol, record d'un petit accident a les Colònies.



Tercer dia, de ple a sota el sol. Ahir vàrem anar a la platja una estona a la tarda, però avui anem a passar-hi el dia, amb tot l'equip i arsenal de begudes i amanides, quelitas i ganyips varis. El sol crema de valent, però caminar una estona fa que el primer bany sigui tant agradable.