Desitjo...

Desitjo un llapis que dibuixi rialles,
una goma que esborri llàgrimes i rancor,
una tela plena d'il·lusions,
colors on no falli l’esperança,
un pinzell que faci pessigolles,
una paleta plena de llum,
un llibre que parli d’amor,
una clau que obri el cor,
una agulla per cosir ferides,
un gra d’arròs que acabi amb la gana,
una ploma del colom de la pau,
un llumí per escalfar el que està nu,
un coixí per somiar,
una guardiola per omplir-la de records,
una butxaca foradada per les penes,
un petó de mel i mató amb gust de perdó,
un record pels que se’n han anat,
memòria eterna per les rialles perdudes,
i un fil de seda fina per lligar el què ja tenim.

 

 

Ahir vaig celebrar el meu aniversari amb uns amics (amb molt d'endarreriment! però... de vegades... com costa ajustar agendes, oi?). 

 

Volia fer un detallet per posar a la taula i vaig pensar en tornar a fer unes pinces del ja conegut Tiger (m'hauran de donar comissió per la propaganda, jeje).

 

Darrerament estic de negres i kraft, m'agrada la combinació i dóna el punt masculí també. 

 

Vaig fer les fotos a corre-cuita abans que arribessin els convidats, sóc un desastre total amb les fotos! així que avui quan les he descarregat he vist que algunes estaven mogudes, aish... a més les vaig fer sobre el sofà, una combinació terrorífica: sofà-pinces-càmera... ja em perdonareu però només he pogut salvar aquestes imatges horroroses.

 

La pinça té dues cares, una relacionada amb les fotografies i l'altra amb la música (estic enamorada d'aquest troquel de la clau de sol!) i amb petites variants depenent de la llargada del nom de la persona :).

 

 

A més darrera hora encara vaig fer un cartellet per posar a la pinça però no vaig ni tenir temps de fer una foto. Però així quedava a la taula...

 

 

 

 

 

 

Dins d'aquest grup d'amics hi ha una parella de bojos per l'scrap, la Pilar i el Pere que van ser els encarregats de fer-me aquesta targeteta, estic encantada amb ella!! 

 

Moltes gràcies! :)

Música...

 La música és una cosa amplia, sense límits, sense fronteres, sense banderes.

(León Gieco)

Dimarts va ser un dia especial, de gaudir de la tranquil·litat... aprofitant el dia de festa vaig agafar el cotxe per passar el dia amb un amic a qui feia ja molts mesos (massa!) sense veure.

Tenia per ell uns regalets, un parell fets per mi que avui us mostraré. 

A tots dos ens agraden molt els objectes de les papereries (llibretes, llapissos, capses...) i quan vaig veure aquestes pinces grans per posar-hi papers o fotos i les llibretes al Tiger (no puc entrar en aquesta botiga sense sortir carregada de cosetes...) tenia clar que els hi "tunejaria".

Sempre és més difícil fer coses masculines així que vaig triar els colors marrons, la roba de sac i els motius musicals (i així estrenava aquest troquel de la clau de sol que vaig comprar el mes passat i el petitó de les notes musicals que vaig comprar a Creativa) per fer-ho.

Vaig troquelar la clau de sol tres vegades i les vaig enganxar una sobre l'altra per donar-li una mica de volum, m'encanta el resultat perquè sembla gairebé una decoració de fusta!

Paper, distress vintage, cordill, troquels... i poqueta cosa més... i el joc de paraules de la tapa: "notes" amb el doble sentit de l'ús de la llibreta i la música...

Espero que us agradi. A ell sí :).

abans i després...