Tardor...

Cada fulla té un color, són coses de la tardor...

(Isabel  Barriel) 

Sí.... ja sé que tinc el blog molt abandonat... però s'ha de dir que la culpa és d'instagram. No és que no hagi fet res d'scrap totes aquestes setmanes! Al contrari!!! em vaig prometre a mi mateixa que aquest curs intentaria buscar més temps per evadir-me amb allò que més m'agrada, i ho estic aconseguint... però a l'hora de penjar-ho he sucumbit a la immediatesa d'instagram i això em fa ràbia, però... no puc tenir-ho tot!!! 

Avui però aprofito per penjar un treball que presento al repte de Locas por el Scrap que podeu veure aquí.

Amb les noies que ens trobem cada mes per scrapejar una mica i xerrar molt més :) vam decidir d'autoproposar-nos un repte mensual d'un LO. Jo no sóc molt de fer LO i per això és més que un repte! 

Aquest mes es tractava de fer un LO de tardor, amb fons d'aquarel·la, fulles, colors típics de tardor i opcional un "mapatxe" (com es diu en català??? :O), jejejeje, la veritat és que aquesta condició és culpa meva... perquè ja fa temps vam fer'un taller  amb uns papers amb  "mapatxes" que no lligaven amb res  i jo vaig estar despotricant tot el temps dels bitxos i de la cinta de doble cara per enquadernar (Charo... això et sona?? jajajajaja). A partir d'aquest moment totes les noies de la trobada cada vegada que veuen un mapatxe fan la conyeta :).

Però bé... vaig al gra... aprofito els colors i la temàtica per presentar-me al repte que demana la següent paleta de colors:

I aquí va el meu treball, val a dir que al final li trobaré la gràcia a fer layouts :), estic contenta amb el resultat. També he comprovat que m'agrada la simetria en aquests treballs.

Espero que us agradi!

Podeu veure que he amagat "subtilment el mapatxe, ah... els números verds de la data també era una conya que vam fer...  :).

Sitges

Deixa que la perseverança sigui el teu motor i l’esperança la teva gasolina.

(Jackson Brown Jr.) 

 

Avui el dia s'ha aixecat gris, la pluja ens acompanya i potser reflecteix una mica la sensació de tristor, impotència i ràbia que aquests dies ens acompanya per la injustícia que ens envolta.

És per això que volia posar una nota de color...

Cada any l'Esther em convida a participar en l'exposició de LO's que es fa a la fira de Sitges que com sabeu és aquest cap de setmana. Aquest any vaig estar dubtant si participar o no perquè realment el tema no em motivava. Enguany el fil conductor és el "snail mail" i és per això que havíem de dissenyar un sobre DINA4 adreçat a la nostra ja coneguda Rita i un segell. 

Finalment vaig decidir que havia d'acceptar el repte i tot i que tenia una idea rondant al cap no la vaig materialitzar fins els darrers dies (no sé perquè la meva creativitat funciona més sota pressió!).

Ahir vaig estar per la fira i ja vaig poder veure l'exposició. Cal dir que el meu LO/sobre és molt diferent a la visió de la majoria de persones que han participat, el toc ha estat en general molt vintage i jo he optat pel color i l'alegria que és el que em transmeten aquests dies de fira, de compres, de somriures, de compartir amb amigues scraperes converses i moments, etc...

La veritat és que hi he dedicat moltes hores, sóc incapaç de fer res sense cuidar fins el darrer detall!!

El tema?? un carter portant un sobre especial a la Rita, que espera aprop del mar.

Vaig crear el fons amb tintes distress i les casetes estan fetes amb paper de llibre (sobre cartolina) amb una capa de gesso i pintades amb aquarel·les. 

Per fer el globus vaig agafar com a model un segell que tenia que vaig ampliar i vaig anar retallant les diferents peces. 

La sorra és de Vilanova i el mar està fet amb paper de seda vernissat. 

No podia faltar la Rita a la finestra i dos segells també fets amb paper de llibre i dibuixats i pintats a mà.

Escriure és el que més em costa així que a partir d'una tipografia que tinc instal·lada a l'ordinador vaig estar fent proves a mà. Al final no ha quedat tan malament!!

i res més... us deixo amb els detallets... espero que us agradi. Al final tot i el recel inicial vaig gaudir molt fent-lo.

 

Un LO per a la fira...

(...) Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. (...)

(Antonio Machado)

Demà s'obren les portes de la fira d'scrap de Sitges, aquest ja és el cinquè any!!!!!

Mare meva! Com passa el temps!! Encara recordo la primera edició i com ha anat creixent... 

Els darrers anys, apart de passejar-me per la fira i buidar el bitlleter :), he participat també a l'exposició de LO's que es fa a l'edifici Miramar. Aquest any he estat novament convidada (moltes gràcies Esther!) i amb molta il·lusió avui us mostro la meva pàgina.

Aquest any es tractava de reflectir aquest 5è aniversari, amb alguna foto d'alguna edició anterior (no necessàriament de la fira), una crònica i el lema que és el que encapçala avui aquesta entrada: "se hace camino al andar".

Ràpidament vaig tenir la idea al cap: què reflecteix millor aquesta fira? les botiguetes, el material, la Rita que ens acompanya cada any en el cartell, les bosses..., les tisores, els colors de la fira... la meva neurona es va posar a treballar a tota velocitat... i... què és el que més li agrada fer a la Montse (o sigui jo :))??? doncs... un diorama! Així que vaig pensar que l'ocasió es mereixia un diorama on es mostrés una botigueta on la rita fa de venedora i també de creadora fents demostracions de materials. Vaig permetre'm la llicència de posar una finestreta a la parada amb una foto de Sitges (no és la millor del món, però és la tenia d'un dia gris...) i també vaig ignorar la consigna de la crònica, sóc nefasta per a això, no sé què posar, així que ho vaig substituir per unes paraules que acompanyen els cartells de les anteriors edicions.

La veritat és que tot i que jo no acostumo a tirar-me floretes estic molt contenta amb el resultat, he gaudit moltíssim fent-lo, imaginant cada detall... i espero que a vosaltres també us agradi en viu si teniu l'oportunitat d'anar-hi o en foto per aquí.

I ja està... no m'enrotllo més... espero trobar-vos a algunes de vosaltres per Sitges. Aquí van les fotos!

 

 

 

60 anys (i 3)...

 Si saps esperar, la gent s'oblidarà de la teva càmera, llavors la seva ànima sortirà a la llum.

(Steve McCurry)

Ja fa dies que tenia pendent ensenyar-vos la darrera entrada de l'àlbum dels 60 anys del meu germà. Podeu seure tranquil·lament perquè hi ha moltísssssssimes fotos.

Cada conjunt de fotografies fa referència a algun tema: l'amor, els fills, la família, la feina, les aficions... en cada tema una pila de desplegables, tags, i detalls amagats. Com sempre, el fil director és la càmera...

Amb aquesta entrada tanco aquest àlbum que em va portar un mes de feina però amb la qual he gaudit moltíssim. Ara a veure si em dedico a nous projectes!

L'amor...

 

  Els fills...

 

La família...

La feina...

Els viatges...

Una afició: la cuina...

La "gran" afició: la fotografia. Aquí m'aturaré una mica...  apart de tenir un blog que si us agrada la fotografia us recomano visitar (http://imatges-i-senssacions.blogspot.com.es/) aquests darrers anys ha portar a terme un projecte amb la gent gran d'alguns centres de Sabadell, on intenta transmetre a través de la fotografia d'una persona amb un objecte important per a ella, tot un món de records, de sensacions... En aquestes pàgines es mostren algunes de les seves fotografies que trobareu al blog i també el resultat de les diferents exposicions d'aquest projecte tan especial (els cartells, articles al diari, etc.).

I les dues pàgines que no falten en els meus àlbums, la divertida "fent carotes" i la d'aniversari, on hi ha un espai per a posar-hi fotos del dia de la celebració.

i això és tot... si heu arribat fins aquí gràcies per la paciència i pels vostres comentaris.

60 anys (2)...

Fotografiar és posar en una mateixa línia de mira el cap, l'ull i el cor.

(Henri Cartier-Bresson)

Avui us deixo la segona entrada d'aquest àlbum dels 60 anys del meu germà. En aquesta entrada us mostro les primeres pàgines, ho aniré fent per entregues perquè tot sencer seria molt llarg.

Ja us vaig explicar que el fil conductor de l'àlbum és la fotografia, a totes les pàgines surt alguna càmera, i en la majoria d'elles són una part important (el paper del fons, les decoracions). Moltes de les fotos amagades estan en pàgines que simulen negatius (tinc la bind-it-all que odio a mort i gairebé no utilitzo mai per enquadernar però en aquest àlbum li he tret un profit inimaginable!!! jajaja).

Penseu que a cada pàgina hi ha desplegables que intenten seguir la mateixa estètica, així que veureu que les dues primeres pàgines amaguen dins seu unes quantes més. La feina va ser meva per fer fotos de conjunt, amb una tela d'enquadernar enorme a terra i jo fent equilibrismes :). I jo que sempre dic que no m'agrada fer LO's i acabo fent àlbums amb 40 LO's!! (bé... 40 potser no hi ha que sóc una exagerada...) :-O.

Les frases relacionades amb la fotografia són de fotògrafs o personatges relacionats amb aquest món i estan retallades amb la meva estimada Cameo que  no ha parat aquests dies. Moltes de les fotografies les vaig "revelar" amb format polaroid per internet, la veritat és que és la primera vegada que faig una comanda d'aquest tipus i em va encantar, apart de que ho vaig trobar més econòmic que les fotos habituals (és clar que em vaig demanar una pila :)).

No us fixeu amb les pintes dels anys 60, 70 (perquè el meu germà em mata) jajajaja.

Com no sabia les dates de les fotos les he anat posant per temàtiques, avui toca la de petit, germans i kumbaià :). No us he penjat les fotos individuals de cada pàgina perquè no us canseu, crec que així en grup ja us podeu fer una idea :). 

Espero que us agradin! 

 
 Aquestes dues pàgines s'obren cap amunt sortint...

I les de la dreta novament s'obrien...

LO "Records"

(...) Viure consisteix a construir futurs records. (...)

(Ernesto Sábato)

Avui entre exàmens i notes aprofito un minut de pausa per ensenyar-vos l'LO que vaig presentar a la fira de Sitges. Aquest any tots els LO havien de tenir unes coses en comú: una fotografia (la mateixa per a tots), el títol (recuerdos tot i que jo em vaig permetre la llicència de traduir-lo) i journaling amb algun sentiment que ens evoqués la fotografia.

Ràpidament vaig tenir la idea d'utilitzar una càmera i que la fotografia fos com el que veia a través de l'objectiu, però no sé perquè però em va costar molt posar-m'hi i materialitzar aquesta idea. Vaig barallar-me amb el fons, primer buscant papers i després amb un blanc que vaig "tacar" amb distress. I vaig voler lligar aquests sentiments escrits amb aquells cordills que tan m'agrada utilitzar, com a fil conductor de les paraules. Els enamels són una petita dedicatòria a la Charo (que m'ha viciat, jajajaja) i la ploma fa de missatgera de les meves paraules. Tot i que no s'apreciï massa tant en la ploma com en els negatius hi ha paper vegetal.

Tal i com li vaig dir a l'Esther, després de molt pensar-hi em vaig adonar que, apart de que no em sento còmoda treballant en espais grans, necessito tenir un vincle emocional amb els treballs que faig, potser per aquest motiu no faig encàrrecs. Em cal tenir un lligam amb una foto, o amb la persona a qui va adreçat el treball... que realment les emocions que em desperti siguin molt profundes. Potser és per això que em va costar.

Em va costar acostumar-me a l'LO que reposava a la taula del meu estudi i me l'anava mirant i remirant... quan més el mirava més m'agradava però no l'identifico com meu, és una sensació estranya... a veure què en penseu vosaltres...

I bé... no m'enrotllo més... aquí van unes quantes imatges...

L'escrit evoca la sensació que vaig tenir la primera vegada que vaig venir a Vilanova a veure un pis de lloguer, recordo que venia amb el cotxe i en un moment donat de la carretera davant meu va aparèixer aquell mar blau confonent-se amb el cel... Va ser l'inici d'un gran canvi a la meva vida... I l'inici de moltes i moltes passejades aprop del mar i de les meves paraules sobre una llibreta escoltant la remor de les onades...