Una mica d'enquadernació....

(...) Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits (...)

(Joan Rovira)

Avui us ensenyo unes llibretes amb enquadernació belga, que a aquestes alçades ja sabeu que és un tipus d'enquadernació que m'encanta!!! 

Una d'elles va acompanyar la targeta d'aniversari que vau veure aquí i l'altra era un detallet per la noia a qui feia l'snail mail que us vaig ensenyar en la darrera entrada.

Les dues amb decoració senzilla i esperant que s'omplin de sentiments, de vida... del que els seus nous propietaris desitgin :). 

I res... no escric més... us deixo amb les fotos i amb aquest fragment de cançó d'inici (per animar-me a mi que ja estic en predepre pretornada a la feina :O).

 

Snail mail nadalenc...

M'agrada que arribi Nadal,
que el cel s'ompli de núvols,
que el blanc pinti el meu voltant,
i que els dies siguin especials
plens d'alegria i regals...

(Isabel Barriel)

Avui aprofito el darrer dia d'aquest llarg pont per fer una entrada tan llarga com aquest :). 

Aquest any he participat en un snail mail nadalenc. Em feia molta il·lusió i ràpidament vaig tenir la idea de què volia fer. Tot i no conèixer a la noia a qui anava adreçat vaig arriscar-me...

Vaig pensar a fer-li una mena de calendari d'advent, amb 24 sobrets i a dins de cada un xuxes nadalenques. Com m'agrada molt el Nadal i tinc un Diògenes acusat tinc milions de coses a casa, així que li vaig posar flocs de neu troquelats, flocs d'altres materials, fustetes, estrelletes, lluentons, cintes, washis, coses segellades, arbres, figuretes retallades, coses troquelades, etc... Enmig alguna xocolatina i una xuxe nadalenca. 

I on guardaria tot això? Tenia per casa una capsa de color marró força horrorosa (qui em coneix sap que no sóc ni de verds ni de marrons, tret del craft en els treballs d'scrap :)). Vaig decidir pintar-la amb chalk i decorar la portada, de manera que no quedés massa recarregada. Crec que vaig aconseguir força el clean and simple, vosaltres jutjareu :).

El dia 24 és el més especial perquè li vaig fer un àlbum estrella amb papers nadalencs però molt subtils. Vaig continuar amb la línia de decoració de la capsa i també em va quedar un àlbum clean and simple (no m'ho crec ni jo! dec estar malalta!!).

No vaig fer fotos del paquet però va ser graciós perquè vaig decorar-lo amb washis nadalencs, vaig escriure el nom a mà amb lletra maca (això vaig intentar) i vaig segellar un carter, un cargol i algunes cosetes. Quan arribo a correus la noia em diu que el que em surt millor és el paquet 72 hores i treu una macroetiqueta. Es mira el paquet i diu: ostres! no vull tapar-te això que és molt bonic!! el paquet pot viatjar de l'inrevés? Així que em va enganxar l'etiqueta a la part de darrera! I jo feliç! A partir d'ara potser ja no em molestaré ni a posar l'adreça... ja veig que no cal.

El paquet ja va arribar i sé que li va agradar a la meva penpal (o això diu, jeje). Espero que pugui fer moltes cosetes amb les xuxes!! tot i que em sembla que em va dir que no va tenir paciència d'obrir un sobre cada dia!

Ah! el regal anava acompanyat d'una targeta nadalenca molt senzilla (per cert... foto horrible feta de nit, no ho tingueu en compte!).

Bé... vaig al gra i us deixo amb les fotos!!! Aquests dies estic en mode postals de Nadal però ja us aviso que aquest any segurament arribaran tard perquè vaig una mica endarrerida...

Snail mail

L'única cosa que no surt és allò que deixes d'intentar.

(Mr. Wonderful)

Aquest any he participat per primera vegada en un snail mail. No ho havia fet mai i m'ha fet molta il·lusió. Jo encara no he rebut el meu regalet però la meva "penpal" sí, així que avui us mostraré el que vaig fer. 

El primer que vaig pensar va ser: i què és això d'un snail mail?... amb tantes "paraulotes" scraperes em perdo, jejeje. Així que vaig buscar imatges i tutorials i vaig aprendre que senzillament es tractava d'obrir la bústia i per un dia no trobar factures amuntegades :), en el seu lloc un sobre bonic ple de cosetes fetes a mà i xuxes scraperes. 

Després de mirar uns quants tutorials em vaig decantar per aquest de la Rocío. Les que em coneixeu ja sabeu que odio mirar vídeos tutorials, però la veritat és que aquesta noia és molt agradable i el vídeo no el vaig trobar gens pesat (valeeeeeeeeeeeeeeeeee! confesso que vaig saltar-me trossos, jejeje). 

Vaig pensar que aquesta carpeta seria ideal per guardar-hi les xuxes i després ella la podria utilitzar pel què volgués. Totes les noies que vam participar vam donar pistes sobre el que ens agradava i el que no. La meva penpal, la Pili va dir que li agradava Paris, la música, els colors mint, rosa, negre, el brilli, brilli i el clean and simple (oh horror! vaig pensar quan vaig llegir això darrer! ja sabeu que el clean and simple i jo no ens portem massa bé :O). 

Seguint les indicacions dels colors vaig triar una col·lecció que m'encanta (es diu Daydreamer de Kaisercraf) per fer la carpeteta. A les bossetes amb xorradetes (fustetes, targetes, enamels, botons, etc.) hi vaig posar etiquetes de la mateixa col·lecció per a que les pogués recuperar i utilitzar-les per qualsevol altre treball o per l'àlbum que acompanyava el regal.

Sí, sí... vaig pensar que li havia de posar alguna coseta més feta per mi i vaig optar per un àlbum estrella que sempre sorprèn a qui el rep. 

Bé... vaig al gra i us ensenyo els paquetets i els regalets...

No sé si he aconseguit l'objectiu de fer un àlbum clean and simple però que consti en acta que ho he intentat, eh?? :).

Llibretes...

La imaginació és més important que el coneixement. 

(Einstein)

Avui us porto quatre llibretes fetes amb enquadernació belga.

Les primeres que us mostro les vaig fer amb aquest paper de flors que em va enamorar quan me'l van regalar. Amb els papers de flors em passa una cosa ben curiosa, m'agraden, els trobo vius i plens d'energia però després mai sé com utilitzar-los ni on posar-los. En aquest cas (per allò de l'excepció que confirma la regla :)) ho vaig tenir clar des del primer moment: volia fer una llibreta. De fet com m'agradava molt també l'altra cara en vaig comprar un altre d'igual. 

Aquestes llibretes amb enquadernació belga les vaig preparar per un taller que vaig fer amb les noies amb qui cada mes (quan la vida m'ho permet) em trobo i passem un bon matí plegades compartint idees, projectes, etc. 

El llom el vaig folrar amb la tela d'enquadernar de roba de sac que havia utilitzat per l'àlbum del meu germà. M'encanta el toc rústic que li dóna! I la decoració senzilla, uns tags, i unes fustetes...

Ara m'adono que no he fet fotos de l'interior! i bé... la qualitat de la llum és nefasta :O, no sé si algun dia n'aprendré a fer fotos...

Ah! la llibreta gran és DIN A5 i la petita mesura més o menys 10x11 cm.

 

Les segones llibretes les vaig fer la setmana passada. Cada any vaig a visitar a una excompanya de la primera escola on vaig treballar. Ella estiueja a Sant Feliu de Guíxols i sempre em guarda un dia per compartir-lo amb mi i posar-nos al dia. Anem a la platjeta, llegim, ens relaxem i sovint anem a caminar pel camí de ronda de s'Agaró que és molt màgic. 

Sempre vull portar-li alguna coseta feta per mi però com sempre ens veiem just acabat de plegar mai tinc temps :O, aquest any ha estat més tard i per això li he fet dues llibretetes personalitzades. Cada vegada m'agrada més l'enquadernació belga, és molt versàtil i molt consistent.

Aquest va ser el resultat que li va encantar! Tant a la llibreta gran per a la meva amiga com en l'anterior vaig optar per posar una pinça per fer el tancament. En aquest cas a la petita vaig optar per un botó.

i això és tot... aviat tornaré amb més cosetes... em vaig prometre fer scrap aquest agost i ho estic aconseguint :).

60 anys...

La fotografia només pot representar el present, que un cop fotografiat, es converteix en passat.

(Berenice Abbott)

Ahir vam celebrar els 60 anys del meu germà. Ja feia temps que tenia en ment fer-li un àlbum com ja havia fet pels 50 anys de les meves germanes. Com sempre, malgrat saber-ho amb temps, vaig anar aparcant el moment de començar. Està clar que la meva creativitat funciona millor sota pressió!!

Fa uns mesos la Charo va venir a fer-me de profe per ensenyar-me una estructura que ja fa temps que volia aprendre: l'enquadernació amb espina. Em feia una mandra enorme aprendre mitjançant vídeos tutorials (qui em coneix sap que detesto mirar vídeos tutorials, perquè el que jo llegiria en tres minuts ho amplien a 25 i m'avorreixo moltíssim, perdent la paciència), així que li vaig comentar si me n'ensenyaria i ella va venir molt amablement. Moltísssssssssssssssimes gràcies wapa!!!!!! És el meu primer assaig amb un àlbum d'aquestes característiques i tan gran. He après que si vull que s'obri perfectament no puc carregar tan les pàgines :(, però estic contenta amb el resultat.

Tenia molt clar que aquesta seria l'estructura que utilitzaria i per Nadal vaig muntar-la tota. Entre unes coses i d'altres no vaig començar amb l'àlbum fins passat Reis, així que ha estat un mes molt intens d'scrap, però també molt gratificant abandonar una mica la feina del cole que sempre m'absorbeix massa i dedicar-me a una de les coses que més m'agraden: les manualitats. Per sort vaig comptar amb l'ajut de la meva germana que em va enganxar tots els papers de fons i també va fer una de les pàgines que veureu :).

Una de les passions del meu germà és la fotografia, aquesta és una passió que va heretar del meu pare. Quan jo era petita tenia el seu estudi de revelat dins de l'armari i recordo la llumeta vermella encesa per no entrar quan estava en procés. De fet totes les fotos que tinc jo de petita van sortir de la seva càmera. Per què us explico això? doncs... perquè aquest ha estat el fil conductor de l'àlbum. Sort que el tema càmeres sempre m'ha agradat per utilitzar-lo amb scrap perquè tenia una col·lecció de fustetes, papers, etc... immensa :). 

Avui només us mostraré la portada. L'àlbum fa 27x27 cm (el llom em sembla que fa 12 cm, perquè us feu una idea de les dimensions), està enquadernat amb roba de sac (vaig trobar una roba de sac preparada per encolar, com si fos una tela d'enquadernació, no us podeu imaginar la meva emoció en trobar-la!!!! ja sabeu que m'encanta!! ara em dedicaré a fer llibretes amb roba de sac, jejeje). 

La portada és molt senzilla (tot i que em va portar molta feina). Una càmera que ja heu vist en altres treballs meus retallada amb la Cameo (aquests dies ha tret fum! de fet m'he carregat un mat nou i una ganiveta nova!!! :O). Volia que fos una càmera especial, que es pogués obrir l'objectiu i sortissin unes quantes fotos del seu interior. Així que vaig retallar moltíssimes de les rodones interiors de l'objectiu per donar el volum suficient, vaig troquelar les fotos en forma de rodona i els hi vaig posar unes petites frontisses de cartolina als costats per fer l'acordió. Finalment a l'exterior vaig posar un brad per poder obrir l'objectiu i ho vaig tancar amb una mica de velcro (aquesta va ser una solució de darrera hora perquè no vaig pensar que òbviament en obrir l'àlbum també es desplaçaria l'objectiu i el seu contingut). Uns negatius de fusta i un petit toc blau-verd per trencar amb els colors marrons i negres van completar la portada.

Divendres in extremis vaig acabar-lo i de fet encara per la nit va estar assecant-se el glossy que havia posat a les paraules.

L'interior ja us l'aniré ensenyant mica en mica perquè l'entrada seria molt llarga (vull dir molt més encara, jejejeje).

En fi... crec que li va agradar molt. Jo he gaudit moltíssim fent-lo i pensant cada detall i per mi és molt gratificant saber que per ell serà un record molt especial.

Ah! la propera vegada que faci un àlbum pensaré primer en la capsa on posar-lo perquè aquest va ser un altre problema, per sort dijous en vaig trobar una, que tot i que és una mica gran vaig poder semi-adaptar-la. 

Au! no m'enrotllo més!! :)) Espero que us agradi!