Les 4 R's

A la terra fan falta persones que:

treballin més i critiquin menys,

construeixin més i destrueixin menys,

prometin menys i resolguin més,

que esperin rebre menys i donin més,

que diguin millor ara que demà.

(Che Guevara) 

Com cada any a l'escola treballem un projecte a tots els cursos i jo els darrers anys faig un diorama que intenti reflectir la idea general. Aquest any vam pensar en el tema de les 4R's (reciclar, reduir, reutilitzar i repensar), perquè sovint ens oblidem de tot el que podríem fer per millorar una miqueta el nostre planeta. Vam pensar en un lema que fos diferent i cridés l'atenció i va sortir aquest que simula una fórmula matemàtica: R4 x 1 món millor. 

Ràpidament em va venir al cap que hauria de fer un marc amb quatre imatges que representessin aquests quatre conceptes. La inspiració no em va venir fins el darrer dia de vacances que em vaig posar a treballar a tot gas.

La primera dificultat era fer un marc de les mides que volia (45 x 41 cm). Vaig partir d'una planxa de cartró i per fer els marcs (d'una profunditat de 2 cm) vaig fer capsetes de cartró que després vaig folrar. Al final us ensenyaré una foto cutre (amb el mòbil i poca llum) perquè veieu que tot està fet des de zero.

Després vaig buscar per internet unes imatges de nens que m'agradessin, les vaig imprimir, pintar i ja tenia els personatges! (posteriorment els hi vaig donar una capa de glossy per protegir-los de la pols de l'any que estaran penjats a l'entrada de l'escola.

La resta doncs... imaginació al poder! Definitivament m'encanta treballar diorames i cuidar tots els detalls. Per fer els contenidors vaig sortir a fotografiar els contenidors del davant de casa meva per a que fossin el més fidels possible i novament a construir cossos geomètrics! La fruita de la paradeta la vaig fer amb plastilina i els textos estan retallats amb la cameo... 

Bé... si voleu saber com he fet alguna cosa més, aquí estic, però ara us deixo amb el quadre. Espero que el gaudiu tant com jo l'he gaudit fent-lo!

 

I això és tot per avui. Gràcies per visitar-me i deixar els vostres comentaris!

Per molts anys!!!

(...) T'adones que en som de petits davant de la natura? I, tanmateix, ens creiem els éssers més importants, el centre de tot aquest univers. No és estrany? 

- La vida, la nostra vida, és l'única cosa important. Què importa la nostra petitesa si som grans pel fet de ser i engrandim el nostre entorn! (...)

(Tot et serà pres, Pau Joan Hernàndez)

Després d'una miqueta més d'una setmana voltant per Txèquia i meravellant-me amb els racons d'aquesta màgica ciutat que és Praga, torno a estar per aquí, en plena forma per scrapejar, que és el que penso fer aquest agost: platja, lectura, dormir, passejar, relax i espero que molt d'scrap, en tinc moltes ganes... sempre és el meu refugi. 

Avui us ensenyaré una altra targeta diorama que vaig fer abans de marxar per una persona molt especial a la meva vida. Hi ha persones que entren de puntetes a les nostres vides, sense fer gaire soroll, però mica en mica es van fent un espai en el nostre cor. Aquest és el cas d'aquesta persona amb qui dia a dia comparteixo moltes coses. 

Ell és un gran aficionat a l'espeleologia i li volia fer una targeta personalitzada que representés les coves, és per això que necessitava mostrar aquesta tridimensionalitat. Aquesta vegada però la vaig fer una mica diferent. Per Nadal, en el meu habitual intercanvi vaig rebre una targeta d'aquest tipus d'una noia, la Cristina, ella feia una estructura més tipus capsa per amagar els laterals i em va agradar molt la idea, així que la vaig posar en pràctica. També vaig reforçar molt la targeta, tant que fins i tot costa una mica tancar-la :O.

Vaig estar buscant i buscant per internet alguna imatge que fos divertida i en vaig trobar dues que vaig pensar que li donarien el toc informal que volia, són de diferents tires còmiques (les podeu veure aquí i aquí). Em vaig descarregar un parell de fons d'imatges de coves i cap a la copisteria!!!

Només em quedava retallar-ho tot i anar preparant les capes, l'espeleòleg negre petit del fons també el vaig retallar amb molta paciència. Vaig afegir uns ratpenats d'un kit de halloween i vaig folrar la targeta amb aquest paper que simula pedres. Ah! i no podia faltar el ratpenat de fusta! (de fet crec que ja li havia fet una targeta amb el mateix ratpenat :O, és el que té tenir mala memòria!).

I poca cosa més... aquí us deixo el resultat!

 

 

 

 

Enmig de l'oceà...

 

(...) Per art de màgia

baixem com l'aigua

i a cada obstacle

refem com si res el camí,

construint a mida el destí.

 

A contracorrent,

de cara al vent

amb mar de fons i onades,

governa tu el vaixell,

que no tens res a perdre,

res a perdre, res,

res a perdre.

Boig, el món és boig,

però és nostre

i és el millor

d'entre els possibles.(...)

(Què boig el món, Lax'n'Bustos) 

Avui us ensenyo una targeta que vaig fer fa una eternitat (potser l'any passat), però que no sé perquè s'havia quedat a l'arxiu. Ara és el moment adient de treure-li la pols a les fotos, quan el sol brilla i ve tan de gust banyar-se al mar i gaudir del relax de les vacances i de l'estiu.

Una vegada més vaig utilitzar el recurs de la tridimensionalitat que sovint aplico en meus treballs i vaig fer una targeta diorama, amb motius mariners que tant m'agraden! La majoria dels segells (el far, les estrelles de mar, l'àncora del darrera i els peixos) són uns segells de la Mariona de Segon Segona Studio, si no els coneixeu us animo a fer-ho perquè són una monada i ella és un encant de persona.

La resta una malla de cebes o patates :), aquest paper que simula fusta, cartolines, una mica d'imaginació... ah! i les fustetes i el cordill que no hi faltin!! :).

Espero que us agradi i us convidi a gaudir d'aquest estiu!

 

Un LO per a la fira...

(...) Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. (...)

(Antonio Machado)

Demà s'obren les portes de la fira d'scrap de Sitges, aquest ja és el cinquè any!!!!!

Mare meva! Com passa el temps!! Encara recordo la primera edició i com ha anat creixent... 

Els darrers anys, apart de passejar-me per la fira i buidar el bitlleter :), he participat també a l'exposició de LO's que es fa a l'edifici Miramar. Aquest any he estat novament convidada (moltes gràcies Esther!) i amb molta il·lusió avui us mostro la meva pàgina.

Aquest any es tractava de reflectir aquest 5è aniversari, amb alguna foto d'alguna edició anterior (no necessàriament de la fira), una crònica i el lema que és el que encapçala avui aquesta entrada: "se hace camino al andar".

Ràpidament vaig tenir la idea al cap: què reflecteix millor aquesta fira? les botiguetes, el material, la Rita que ens acompanya cada any en el cartell, les bosses..., les tisores, els colors de la fira... la meva neurona es va posar a treballar a tota velocitat... i... què és el que més li agrada fer a la Montse (o sigui jo :))??? doncs... un diorama! Així que vaig pensar que l'ocasió es mereixia un diorama on es mostrés una botigueta on la rita fa de venedora i també de creadora fents demostracions de materials. Vaig permetre'm la llicència de posar una finestreta a la parada amb una foto de Sitges (no és la millor del món, però és la tenia d'un dia gris...) i també vaig ignorar la consigna de la crònica, sóc nefasta per a això, no sé què posar, així que ho vaig substituir per unes paraules que acompanyen els cartells de les anteriors edicions.

La veritat és que tot i que jo no acostumo a tirar-me floretes estic molt contenta amb el resultat, he gaudit moltíssim fent-lo, imaginant cada detall... i espero que a vosaltres també us agradi en viu si teniu l'oportunitat d'anar-hi o en foto per aquí.

I ja està... no m'enrotllo més... espero trobar-vos a algunes de vosaltres per Sitges. Aquí van les fotos!

 

 

 

5 dies pel nou any...

(...) Àlbums i postals,

pluges de purpurina,

finestres de cel·lofana,

una lluna blanca,

olor de mandarina,

nevada amb farina,

versos trenats per la rima,

corones de cartolina

a un any que ja s'acaba.

(Isabel Barriel)

Aish... que se m'acumula la feina d'ensenyar-vos totes les targetes que tinc pendents (unes quantes encara!). 

La d'avui la tenia en ment des del principi. Ja sabeu que m'encanten els treballs amb tridimensionalitat i en volia fer un per una de les meves seguidores més fidels que sempre em fa "l'onada" quan penjo diorames :). 

Així que vaig voler crear una imatge amb uns quants detallets, vaig segellar una pila i pintar i retallar per crear aquesta escena que espero que us agradi. El dia que la feia estava amb la meva amiga Pilar que al·lucinava com retallava els ninos de neu miniatura i la robeta del pare Noel :). No hi podia faltar aquest cotxe amb els arbres, que són uns segells que vaig comprar aquest any i que van ser amor a primera vista.

Ara que ja sé que la Charo té la targeta a casa seva ja us la puc ensenyar i amb ella aprofito per participar en el repte d'aquest mes de La Pareja Creativa, on demana crear una escena. Podeu veure el repte aquí.

 Espero que us hagi agradat! Encara sou a temps a participar en el repte!

Viatgem a l'Edat Mitjana...

No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.

(John Steinbeck)

Dilluns torna a començar el curs escolar, tot i que jo ja fa dies que l'estic preparant. I com dic sempre per a mi és com si comences un nou any, amb noves experiències, noves matèries i com no! nou projecte d'escola, un nou viatge...

Aquest curs tota l'escola treballarem l'Edat Mitjana i com ja vaig fer l'any passat amb la cuina, aquest any el repte era fer un diorama amb aquesta temàtica. I realment era un repte!!! no sabia ni com començar, però mica en mica les idees van anar sorgint. Era senzill pensar en un castell, cavallers, princeses... 

El mes de juliol vaig fer una escapadeta a la Vall d'Aran i anant a comprar el diari a Vielha vaig topar-me amb uns segells medievals d'Aladine, vaig dubtar si comprar-los o no però com eren molt petits vaig decidir no fer-ho. Com acostuma a passar sempre que tenim una cosa a la mà i dubtem, vaig acabar "necessitant-los", així que els vaig buscar per internet i aquests han estat la base dels personatges utilitzats.

Sobre la base d'un cartró dels que utilitzo habitualment per fer enquadernació vaig dissenyar un castell. Bé... sent sincera haig d'agrair al meu amic Miquel el seu ajut incondicional. Normalment no li faig massa cas en els seus consells (especialment en tema de colors i lluentons que a ell li encanten i a mi no, jajajaja) però aquesta vegada sí i aquest diorama també és una mica seu. Em va ajudar en el disseny proposant-me una estructura amb diferents nivells i profunditats i també en el tema de les proporcions. El castell el vaig construir amb una cartolina gruixuda craft embossada amb una placa de textura de maons que li dóna un toc molt especial. I després res... a retallar, enganxar...

Al fons un paper de núvols, els segells escanejats els vaig imprimir a la mida i com estaven pixelats els vaig calcar amb paper vegetal i després els vaig fotocopiar, pintar amb colors aquarel·lables i cobrir de glossy per donar brillantor i consistència. i evidentment em vaig fer un fart de retallar detallets :O.

I ja només quedaven alguns detalls, pel terra sorra i palla, la reixa feta amb escuradents pintats, el pont llevadís amb la cadena, els pendons i banderoles i poca cosa més. Bé... poca cosa és un dir perquè és una feinada espectacular però també he gaudit proporcionalment!!! I he descobert que m'agrada molt enfrontar-me amb comandes estranyes perquè fan treballar la meva neurona creativa a tope!!

I bé... no m'enrotllo més, per qualsevol dubte pregunteu...

Aquí van les imatges!!! A l'escola ha agradat molt a tothom i ja espera a l'entrada a que dilluns arribin els nens i nenes.

I la tercera...

Si camines sol aniràs més ràpid.

Si camines acompanyat aniràs més lluny.

(Proverbi xinès)

Darrer dia de vacances (snif, snif...), ara ja començo a preparar la "vuelta al cole" amb la pila de feina que començarà a amuntegar-se damunt de la meva taula: exàmens de setembre, noves matèries per preparar, noves maneres de fer les coses i també un bocinet d'il·lusió per fer tot això possible (no us enganyaré ara mateix il·lusió, il·lusió no me'n fa, jajajaja però ja m'aniré posant en situació). 

Avui us porto la darrera targeta diorama i per una temporada espero que la darrera (quan m'emociono amb una cosa no puc parar!!!). El cert és que al mes d'agost és l'aniversari de la meva amiga Pilar i com em va veure treballar en les dues anteriors targetes i em va dir amb veu alta que li encantaven...  m'ho va posar fàcil! Aquesta va ser la targeteta que va acompanyar el seu regalet. Ara m'adono que no vaig fotografiar la part de darrera, és el que té treballar a darrera hora :-O (vaig fer el record guiness i la vaig fer en dues hores).

Una vegada més amb els segells de la Gerda Steiner, i això que mai he estat d'utilitzar segells amb un to més infantil!!! però tampoc utilitzava cors!!! com ens hem de veure!!!! jajajaja.

En fi... us deixo amb un parell d'imatges (una vegada més amb les fotos fetes a corre-cuita, prometo que un dels objectius d'aquest nou curs és fer fotos amb més qualitat).

Espero que us agradi!!