La mesura d'estimar és estimar sense mesura.
(Agustí d'Hipona)
Avui aprofito que és festiu a Vilanova per fer una nova entrada al blog (al final aconseguiré el meu propòsit per aquest any i el superaré, jajaja).
Aquest calendari-àlbum que us ensenyo avui va ser un dels meus regals de reis per una persona molt especial a la meva vida que fa molts anys que va entrar de puntetes i que mica en mica s'ha anat guanyant un lloc molt important. Ell ha estat al meu costat en molts moments difícils que s'han succeït al llarg d'aquests anys i també hem compartit molts moments feliços, alegres, dolços, fantàstics. Amb ell he descobert molts raconets de Catalunya que no coneixia (alguns turístics, els altres força desconeguts), n'he redescobert d'altres, hem caminat per molts camins i poblets, hem gaudit de molts moments. I aquesta és la meva particular manera de dir-li gràcies.
La meva primera idea era fer-li un àlbum de les nostres vacances de Madeira, però tenim tantes fotos i totes tan maques que l'àlbum es mereixia dedicar-li més temps del que disposava per fer-lo, així que em vaig decantar per fer un calendari on cada mes fos una activitat feta el mateix mes de l'any passat. M'he permès la llicència de canviar les fotos de dos mesos de lloc (alguns mesos en tenia moltíssimes i d'altres no tantes i un mes fins i tot no en tenia cap).
Hi ha fotos de Madeira, de Cardona, de Solsona i el Solsonès, de Besalú, de Palafrugell, Pals, del carnaval de Limoux, dels Mallos de Riglos, dels voltants de Vilanova (Penedès i Garraf), del pessebre de sorra de Vila-seca, d'alguns camins de ronda de la província de Tarragona i també de l'Empordà, de la Vall d'Aran, de la Seu d'Urgell, de Guimerà i... segur que me'n deixo més...
Estic molt contenta amb el resultat, potser ha estat un dels treballs que he fet amb menys hores de dedicació però vaig gaudir molt, recordant els moments, combinant papers i detalls.
Haig de confessar que hi ha alguns errors, jo que sóc així de precipitada vaig començar el calendari sense pensar que havia de canviar l'espirall perquè seria petita la que anava originalment amb el calendari. Quan ja portava no sé quantes pàgines vaig adonar-me que els forats de la meva enquadernadora no quadraven amb els del calendari, horror!!!! així que vaig enganxar una tira de cartolina i la vaig foradar novament! aish... sort que tot té solució... per molt cutre que quedi... :). Diuen que dels errors se n'aprèn però jo sempre en faig algun d'aquests... dec ser l'excepció que confirma la regla, jajajaja.
Bé... no m'enrotllo més... Ell m'ha donat per penjar
les fotos, així que prepareu-vos per una entrada llarga i plena de
fotos, espero que no us avorriu abans d'arribar al final.
Al Miquel dir-li... GRÀCIES... i com diem nosaltres (és un joc que tenim): AND DOT...