| Maqueta de Mangia che ti mangio |
Iela Mari
Com tants d'altres treballs de Iela Mari (amb o sense la col·laboració del dissenyador gràfic Enzo Mari) els dos contes que conté Historias sin fin no tenen text. El huevo y la gallina i Come que te como es recolzen únicament en la força del grafisme, el color, la proporció.
L'esquema narratiu és molt simple i també és habitual en els àlbums de la italiana: allò que comença, acaba, torna a començar i torna a acabar sense fi. Il·lustra cicles vitals que es van repetint: la gallina i l'ou, les estacions de l'any, la cadena alimentària, etc.
L'esquema narratiu és molt simple i també és habitual en els àlbums de la italiana: allò que comença, acaba, torna a començar i torna a acabar sense fi. Il·lustra cicles vitals que es van repetint: la gallina i l'ou, les estacions de l'any, la cadena alimentària, etc.
Si bé la trama dels contes és minsa, la idea que contenen és complexa i transmet una sèrie de valors. Desdramatitza la mort, per exemple, naturalitzant-la; i ens assenyala a tots com a caçadors i preses al mateix temps. Ningú és immune, tots mirem i som mirats.
El seu estil és molt clar. Utilitza formes planes, siluetes, poques vegades ressegueix amb línia (només en casos imprescindibles i no necessàriament en color negre), tendeix cap a les formes geomètriques, els colors són plans i la paleta acostuma a moure's entre els colors primaris i secundaris.
| Il·lustracions extretes de Mangia che ti mangio |
Cal destacar que malgrat els dibuixos són molt estàtics, la composició de les dobles planes és dinàmica i ens fa moure de manera natural per les planes del llibre, fins a recomençar-lo. Evidentment, això no és un fet casual sinó fruit de l'estudi sobre el disseny i la percepció que dugueren a terme la parella Mari a partir dels anys 50-60.
Arribats a aquest punt, és inevitable mencionar la influència del gran dissenyador italià Bruno Munari a qui ben aviat hauríem de dedicar una entrada pròpia i extensa.
Bonus Track!
Bonus Track!