Gènesi

Al principi, com no podia ser d'una altra manera, Déu va crear el cel i la terra. 

George Miller en dues paraules

Programa

Llegeix cada dia alguna cosa que ningú més estigui llegint.
Pensa cada dia alguna cosa que ningú més estigui pensant.
Fes cada dia alguna cosa que ningú més seria prou ximple per fer-la.
És dolent per a la ment formar part a tothora de la unanimitat.

(Missatge pòstum adreçat als seus amics de l’escriptor Christopher Morley)

Pensament del dia

¿Serà una il·lusió compartida pels humans de totes les èpoques i geografies, la de creure que els teus són temps únics i interessants? Feliç diada, per si de cas.

Instruccions d’ús

Al carrer estival de la teva ciutat, envaint les voreres, sobretot a les sortides del metro, hi trobes els forasters, capficats en les seves eines de navegació: guies, mapes, ipads o smartphones. Contemples la seva desorientació i no pots evitar sentir-te una mica superior, com qui coneix les veritables regles del joc.

Després, hi veus la metàfora: tots connectats per una sola tasca comuna, aprendre l’ofici de viure amb manuals d’instruccions defectuosos i obsolets.

Mínimes

Per molt que freqüentment digui pestes de les religions, els hi he de reconèixer que són  en gran part responsables de l’origen de totes les arts que estimo.

***

Consulto la biografia d’un dels joves actors de “Twin Peaks”. Veig que actualment té 57 anys i penso, què vell! Després m’adono que aquesta és també la meva edat.
 

***

Quan la principal virtut d’un electrodomèstic és la seva connectivitat immediata a Facebook, començo a pensar que el meu regne no pertany a aquest món.
 

***

Sona el telefon i, quan el despenjo, una senyoreta m’anuncia que és de “Fumadores por la tolerancia”. Estic començant a pensar que es tracta d’una broma concertada, fins que demana per Jorge. Li dic que s’equivoca. “Ah, ¿no es esto un estanco?”, pregunta. “No, em sap greu”, li responc.
 

***

Llegeixes la paraula orfandat i penses en situacions penoses i melodrames victorians, sense adonar-te que tard o d’hora sol ser el nostre destí natural.
 

***

Sempre em demoro a complir les meves obligacions. Temo que el dia que no tingui més tasques pendents n’hauré de complir la definitiva.

Existencialisme

Sartre contra Camus a la Travessera de Gràcia.

Sota mínims

El signe dels temps: una dita popular als anys 60 era “si l’amor és pur, què importa el sexe”. Als anys 80 esdevingué “si el sexe és pur, què importa l’amor”.

Càncer: diverses investigacions multidisciplinàries descobriren a finals de la dècada dels 70 que la vida era un mal lleig.

Tragèdia: era un home molt llegit; no es pot dir el mateix dels llibres que escrivia.

Primícia: el patriarca bíblic Noè no va emprar mai l’expressió “amb la que està caient”.

Esportivitat: per acabar de fer bé les coses, la “Roja” hauria de ser, a més, separatista i maçònica.

EuroBegues: s’ha vist un Elvis de pota blava pels voltants del delta del Llobregat.

Llei Sinde/Wert: a la caverna de Plató hi ha hagut garrotades.

Mariano Rajoy, rescatat per l’Snark de Lewis Carroll: “el que et dic tres vegades és veritat”.

Resposta: “Qui t’estimes més, el papa o la mama?” fou la frase més freqüent que va sentir el parricida durant la seva infantesa.

Plaça de l’Univers: frankfurts i cerveses negres. “Plaça de l’Univers”, quin gran títol per a un llibre de Thomas Bernhard que ni ell ni jo escriurem.

Pasqua Granada

Amb la que està caient damunt dels que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, encara bo que el cel continua a dalt i el terra sota els nostres peus.

Una altra miscel·lània per sortir del pas

Sants del dia: sant Nemesi, mr.; sant Anastasi I, papa (399-401) i mr.; beat Urbà V, papa (occità, 1362-1370); santa Fausta, mare de família mr.; santa Eva, mare dels humans.

[Disculpeu que m’hi fiqui (les qüestions del santoral no m’haurien d’incomodar), però Eva-mare-dels-humans és considerada una santa? No va ser ella qui ens va fer caure en la temptació i ens feu expulsar del Paradís Terrenal? No va ser ella la que ens va condemnar a parir amb dolor i a guanyar-nos el colesterol amb la suor dels nostres fronts? Ep, Benet!, que algú m’expliqui quins mèrits va fer per la santedat.]

—Yo pensaba que era el empacho por la cosa de las almóndigas, pobre ángel, pero de golpe se me vislumbró la antena: era que estaba en estado por la culpa del pomerania de mi cuñado.

(Julio Cortázar, “Último Round”)

Ella: Et presento el meu ex-marit: la Maria Antònia.

La meva opinió (i jo la comparteixo) és que els llibres estan plens dels mateixos errors que Internet (excepte els blocs que només són font de saviesa eterna).

(Puigmalet, segle XXI d.C.)

Les manies d’Allau: que els anglo-escrivents no sàpiguen distingir quan cal emprar “affect” i quan “effect”. O que tanta gent confongui “onomàstica” amb “aniversari”.

Consell per eliminar taques de tinta de la roba: anar a Zara i comprar-se’n una peça nova.

A un músic capaç de publicar un disc titulat “The Avalanche” li perdonaria qualsevol cosa. No em cal ser condescendent, Sufjan Stevens s’ho mereix:

Miscel·lània per a un pont

Vist que, malgrat el desastre aeri, aquí hem quedat quatre gats mal comptats, no malgastaré recursos propis i m’acolliré al gènere lleuger de la miscel·lània. Ben mirat, en temps propicis a la lectura en diagonal, el pica-pica i uns nivells d’atenció sota mínims, la miscel·lània es presenta com el futur de la literatura.

Sants del dia: Sant Nicolau (s. IV), bisbe de Mira (Lícia), venerat a Bari (s. X). Sant Pere Pasqual, bisbe de Jaèn i màrtir (mercedari); sant Fortià, innocent mr. venerat a Torelló; santa Asel.la, vg.

A la llibreria de la FNAC:

Dependent: Et sona “La Muntanya Màgica” de Thomas Mann?

Dependenta: Sí, crec que em sona.

El dia que vaig néixer la meva vida va canviar per complet.

David Grossman

Al carrer Balmes cantonada amb Aragó:

Ell: Te recuerdo que en el 98 estuvimos a punto de separarnos.

Ella: Sí, porque me pensaba que eras mariquita; y resultó que no.

No permetis que la gelosia ofegui els fonaments d'una bona amistat.

(Sòmines, segle V a.C.)

Un matemàtic s’ofega:

log, log, log, log, log, log…

(vist a “Professor Stewart’s Hoard of Mathematical Treasures”)

I de torna, com que Badly Drawn Boy m'agrada molt i acaba de treure disc ("It's what I'm thinking, part one"), us en deixo un clip:

Elemental

—Holmes, com vau descobrir que el sospitós era romà?
—Senzill, Watson, li vaig mostrar una camisa i li vaig preguntar de quina talla era. Em digué que de la 40.
—I?
—Comproveu-ho vos mateix, era una XL.

A la recerca del límit

Foto Claire Tsointsoin
Per què un dia els teus cabells, les teves ungles, són perfectament normals i l’endemà els trobes massa llargs i penses que els has de tallar? On rau la diferència?

Ampolla mig plena

©Olivander
Moltes sabateries exposaven sense vigilància sabates desaparellades a peu de carrer. No fou fins que li amputaren la cama que trobà la manera de treure-n'hi profit.

Convit estiuenc

Els parèntesis em fugen.

(Convit de Uendos, Greixets i Maremortes)

Fi (variació)

Quan li preguntaren al comdemnat a mort què volia sopar aquella última nit, ell, tot pensant que aviat la vida sencera li passaria davant dels ulls, va demanar una bossa de crispetes.

Fi

Just abans de morir i de veure passar en pocs segons la seva vida davant dels ulls, li projectaren un anunci de cotxes, un del servitíquet, i dos tràilers de vides francament millors que la seva.

Lurker

- Hypocrite lecteur, - mon semblable, - mon frère!

Cotxe

Mequi-mequi!

©The New Yorker