"No renuncies a nada"

Pensar que vivim en una societat global sense límits és el que ens ha portat fins aquí: una societat amb una esperança de vida molt alta, uns nivells d'educació també molt elevats i una riquesa econòmica mai vista abans. O sigui, un nivell de desenvolupament sense precedents. Bé, això és així per a una part de la societat global, perquè segons el darrer informe de Nacions Unides sobre el desenvolupament humà més de 1.500 milions de persones, o sigui una de cada cinc, viu en situació de pobresa multidimensional, amb carències concurrents en salut, educació i nivell de vida. 

Tornem, però, al desenvolupament dels països rics que, per bé que desigualment repartit entre capes socials (si tu tens dos cotxes i jo cap l'estadística ens diu que cadascú de nosaltres en té un) i entre gèneres, se sustenta, o així ho ha fet fins ara, sobre els recursos del planeta: aigua, biodiversitat, sòl, energia...

Qüestió de percentatges o només una mala nit?

Mai he treballat com a comerciant ni venedor. No m'he posat al darrera d'un mostrador i no puc imaginar-me com es veu la vida des de l'altre costat. Suposo que, com en totes les feines, deu haver-hi dies bons, mediocres i dolents. Deu dependre de tantes coses! De com has dormit, dels objectius econòmics que et planteges, de lo pesada que és la mestressa i, és clar, del tipus de clients que et toca. 

He de confessar que, de forma general, sóc molt mal client de pràcticament tot, especialment del que no considero imprescindible. No sóc gran consumidor als bars i restaurants. De fet, sóc molt mal consumidor. I el mateix em passa amb altres botigues on acostumo a comprar estrictament el que necessito. Així que, bé, no dec interessar gaire com a client. 

Vides de sants

Ara fa quaranta anys vaig fer la primera comunió. En tenia vuit i la vaig fer un any més tard que els meus companys d'escola perquè els meus pares creien que encara no estava prou preparat... Tinc algun record de la celebració i especialment de dos regals que em van frapar: per part del meu tiet Floro una Pantera rosa de goma amb filferro per dins que adoptava la forma que jo li donés; i una senyora, em sembla que es deia Elvira i devia ser amiga dels meus pares, em va regalar un llibre sobre la vida de Joana d'Arc, la Donzella d'Orleans que va ajudar a alliberar França de l'opressió anglesa fins acabar cremada a la foguera acusada d'heretgia, i amb el temps canonitzada i pujada als altars. El llibre era d'aquells que podies llegir la història en format còmic o amb el text seguit, una gran col·lecció de l'època perduda en els temps.