Fideuà d'entre setmana

Aquesta és una fideuà feta en un dia entre setmana, fent servir brou de la botiga i l'única bèstia fresca que porta son calamars. Tampoc és que es faci en 5 minuts, eh? Però no porta tanta feina com si us poseu a fer el brou vosaltres (que quedarà molt més bo) o si li afegiu gambes, o petxines, o peix trossejat... La vam fer per acomiadar la meva sogra, que s'havia estat amb nosaltres un mes, i ens va dir que l'última vegada que havia menjat calamars havia estat a Barcelona quan hi havia anat de turisme a l'any... vuitanta i pocs!! Fa més de trenta anys! Jo no sóc gaire experta en fideuàs, he seguit les línies generals de la fideuà de la cuina de sempre.

Ingredients

1 ceba

600 g de calamars

2 tomàquets ratllats

mitja ceba, dues pastanagues, dues branques d'api per millorar el brou, si us cal.

6 tasses de brou de peix (casolà millor, però podeu fer-lo a partir de concentrat). Reduit a 2-3 tasses després de bullir. Si no voleu millorar el brou feu-ne menys de 6 tasses.

3 tasses de fideus ben fins

oli d'oliva

mitja tassa de vi blanc

Elaboració

1) Talleu la ceba a trossets petits. Poseu-la en una cassola ampla amb un bon raig d'oli d'oliva. Deixeu-la coure lentament, a foc baix, fins que quedi tota transparent.

2) Mentre la ceba es cou netegeu els calamars. En el meu cas eren força petits. Treieu-los el bec, els budells i els ulls. Tota la resta es menja. El petit de la casa va ajudar a netejar-los, li va encantar estirar caps de calamar!

3) Quan la ceba estigui cuita i transparent afegiu els calamars. Deixaran anar aigua i s'encongiran.

4) Afegiu una mica de tomàquet. Jo hi he posat dos tomàquets ratllats, però un parell de cullerades de salsa de tomàquet també va bé. Remeneu i que es redueixi una mica.

5) Afegiu la mitja copa de vi blanc. Deixeu-ho reduir també. 

6) Manteniu tot el conjunt a foc molt baix durant força estona de manera que quedi una salseta fosca i els calamars s'estovin.

7) Escalfeu el brou de peix. Jo només en tenia del concentrat (tipus avecrem, però enlloc d'una pastilla és una pasta), que no està tan bo com el fet a casa, clar... per millorar-lo el vaig posar a bullir amb una ceba, una pastanaga, i un parell de branques d'api. Me'l vaig mig descuidar i el vaig reduir a menys de la meitat de les sis tasses. 

8) En una cassola a part poseu un bon raig d'oli i les 3 tasses de fideus. Remeneu i torreu lentament els fideus fins que quedin ben enrossits. 

9) Poseu els fideus en la salseta amb els calamars, i barregeu fins que quedi ben distribuït. Afegiu el brou que teníeu bullint al foc fins a cobrir els fideus. 

10) Com que els fideus son molt fins es cou en un moment. Si poseu fideus més gruixuts adapteu el temps de cocció. Veureu que els fideus es posen tots de punta. 

11) Podeu donar-li un últim toc posant la cassola a dins el forn que quedin torradets per sobre. 

Serviu amb allioli. A nosaltres sen's va tallar. Una llàstima!

(Ja sabeu que la fotografia no és el punt fort de la masovera... no fa una pinta gaire glamurosa a la foto però de veritat de veritat que estava per llepar-se'n els dits!)

Llenties amb xorisso

A casa sempre improvisem les llenties més o menys amb el que tenim. Ahir ens van quedar molt bé, així que poso la recepta en concret que vam fer. Els xampinyons no són un ingredient massa comú però en teníem uns quants una mica arrugats i els vam afegir. Les llenties vermelles van quedar molt bé perquè es van desfer i van fer que el líquid de les llenties quedés espès. A partir d'ara les posaré sempre!

Ingredients:

2 tasses de llenties
1/2 tassa de llenties vermelles
1 ceba grossa
2 pastanagues
1 porro gros
2 branques d'api
6 xampinyons
xorisso
oli d'oliva
2 fulles de llorer
3 grans d'all pelats i aixafats
2 cullerades de pebre dolç

Elaboració:

1) Feu un sofregit a foc mitjà amb oli d'oliva i la ceba, l'all, el porro, la pastanaga, l'api, i els xampinyons (jo ho vaig posar en aquest ordre). A mitja cocció afegiu-hi una mica de sal. Quan estigui la ceba transparent (però no torrada) i en general cregueu que el sofregit ja està fet, afegiu les dues cullerades de pebre dolç i doneu-hi un parell de voltes.

2) Afegiu els dos tipus de llenties i remeneu una estona amb l'oli. Jo no vaig remullar les llenties, però si voleu podeu fer-ho.

3) Afegiu aigua i sal i les fulles de llorer i deixeu que bulli una mitja hora. Jo vaig afegir aigua que tenia bullint en un altre pot per accelerar una mica el procés, però no cal. (ho vaig fer a ull i no sabria dir-vos la quantitat d'aigua que hi vaig posar... que quedi líquid, però no gaire...)

4) Talleu el xorisso en trossos de més o menys un centímetre i acabeu de fer-ho bullir tot uns 10 minuts o fins que les llenties estiguin al punt.

N'hi ha més o menys per sis persones. Bon profit!

Braons de xai

Hem tornat a passar pel mercat dels dissabtes i hem tornat a comprar carn "feliç", que en dic jo. De l'ecològica, que costa un ull de la cara, però que val la pena, perquè es tracta d'animals tractats amb respecte. Sí, son els xais que pasturen sota la pluja d'oregon. Després de fer una cerca per internet he arribat a la conclusió que tothom fa els braons bastant semblants. Aquesta és la nostra adaptació de les diferents receptes que hem consultat. És un plat que porta temps, però no necessita gaire dedicació després de la primera mitja hora.

Ingredients:
4 braons de xai (entre els 4 pesaven una mica menys de 2 quilos)
1 porro
1 ceba
4 pastanagues petites
1 cabeça d'alls
oli d'oliva
1 vas de vi blanc
1 vas de brou
1 fulla de llorer

Elaboració:

1) Renteu els braons. Assequeu-los i salpebreu-los amb sal i pebre abundant.

2) En una cassola de fons pesat cobriu el fons amb oli d'oliva. Poseu-hi els braons i doreu-los per totes les bandes. A la nostra cassola els 4 braons hi quedaven molt justos, així que per dorar-los bé (i que no comencin a deixar anar suc i bullir-se enlloc de dorar-se) ho hem fet en 2 cassoles diferents. Si en teniu una de bona mida ja n'hi haurà prou. Aquest pas dura uns 15-20 min.

3) Mentre el braó es dora, talleu el porro i la ceba a trossets. Peleu els alls, i peleu la ceba (si és molt gran, talleu-la en dos.

4) Quan els braons estiguin daurats els tornem a posar tots a la cassola i hi afegim el vas de vi. Deixem que es redueixi.

5) Afegiu les verdures. Doneu-los un parell de voltes i afegiu el brou i la fulla de llorer.

6) Poseu la tapa a la cassola i abaixeu el foc al màxim de manera que faci xup xup. Aneu controlant de tant en tant que la quantitat de suc sigui l'adequada. Si queda sec, afegiu més brou. Si hi ha massa líquid (és el que ens ha passat a nosaltres) destapeu-lo a la última part de la cocció. Al cap de dues hores, més o menys, ja tindreu el plat llest per entaular!

Nosaltres l'hem servit amb arròs blanc. Puré de patata també deu quedar molt bé.

Osso bucco

Vam anar al mercat dels dissabtes i la venedora ens va convèncer per provar un tall de carn que mai havia cuinat. Aquí en diuen Ossobuco (wikipedia diu que en italià vol dir os amb forat). Després de buscar una mica per aquí i allà hem vist que tothom fa la recepta més o menys igual, amb un munt de variacions. Aquesta és la que hem fet nosaltres. 

Ingredients:
- 2 talls d'ossobuco (els nostres pesaven una mica menys d'un quilo en total)
- una ceba
- dos tomàquets
- un porro
- tres grans d'all
- 8-10 xampinyons
- un vas de vi negre
- un vas de brou (o aigua)
- oli d'oliva
- sal
- pebre
- fulla de llorer
- farina

Elaboració:

1) Poseu un bon raig d'oli d'oliva en una cassola. Talleu la ceba petita i sofregiu-la amb els dos tomàquets ratllats i els grans d'alls sencers i aixafats. Salpebreu.

2) Salpebreu la carn i enfarineu-la. En una altra cassola, marqueu-la fins que quedi daurada per tots costats.

3) Ajunteu la carn i el sofregit, i afegiu-hi el vas de vi negre i la fulla de llorer. Deixeu-ho reduir una mica.

4) Afegiu el brou, els xampinyons tallats a trossets i el porro tallat a trossets. Jo ho he fet a l'olla a vapor. Trigarà més o menys 30 minuts (al nivell alt de la meva olla).

Podeu servir-ho amb patates o amb arròs blanc. La carn ha resultat ser molt tendra i melosa, ens ha agradat molt!

Calamars amb salsa

Com que últimament no he fet gaire bondat en posar receptes a la masovera us adjunto una altra recepta de la meva mare. Ja tenim diverses receptes de calamars en aquesta pàgina. La de calamars amb ceba i la de calamars amb ceba i mongetes, les dues força semblants a la que posem avui (perquè, ho he d'admetre, el que volia era reproduir la recepta de la meva mare, la que us poso avui directament amb les seves paraules!). El que us puc dir és que aquesta recepta l'he menjat un munt de vegades i està deliciosa. Si dubteu entre les tres... jo us diria que proveu aquesta la primera!

Ingredients:
* 1 kg de calamars, grans o mitjans
* 1 kg de ceba
* un parell de cullerades de salsa de tomàquet
* Oli d'oliva
* aigua
* Sal
* 1 gotet de vi (per exemple Oporto)
* Arròs blanc per acompanyar

Consells:
Aquest plat és senzill i segur, queda perfectament en el moment i per l’endemà. Només requereix temps.
- Compreu calamars frescos. Amb congelats segurament es pot fer encara que jo no ho he fet mai. Un cop estiguin cuinats reduiran molt perquè deixen anar molta aigua. Els podeu tallar en anelles o trossets, (utilitzant totes les parts del calamar excepte tripes, ulls i bec) segons us vagi millor per repartir. Jo els hi deixo tota la pells que puc, dóna molt color i sabor.
- Us adjunto un esquema dels calamars perquè, de vegades, fan passar per calamars altres cefalòpodes semblants que no tenen la mateixa qualitat.



- La ceba talleu-la ben petita i coeu-la fins que estigui ben tova i daurada, així al final, desapareixerà i no caldrà passar la salsa.
- La salsa de tomàquet que NO sigui fregida de pot. Millor una mica de tomàquet madur ratllat fregit amb sal i sucre o una salsa feta per vosaltres amb tomàquet natural triturat de pot, fregit fins que queda espès amb sal, sucre morè, pebre negre mòlt i orenga. O, fins i tot, passeu sense la salsa de tomàquet. Només cal que poseu dues cullerades que donen molt sabor però si en poseu més espatllareu el plat perquè amagarà el sabor de mar.
- La sal és poc necessària. El calamar té un gust potent. Poseu-ne la mínima.

Elaboració:

1) En una olla espaiosa poseu la ceba tallada ben petita a coure, amb un culet d’oli i un pèl de sal, fins que quedi transparent i daurada. Afegiu oli sempre que us sigui necessari però solament l’imprescindible.


2) Afegiu els calamars nets i tallats, en aquest cas a quadradets.



3) Remeneu i que es vagin coent i reduint fins que hagin absorbit l’excés d’aigua que deixen anar. Ara és el moment de tirar el gotet de vi i les dues cullerades de salsa de tomàquet, remeneu i que quedi tot integrat. Si els voleu amb tinta, s’ha d’afegir en aquest moment, una mica diluïda amb aigua.

4) Afegiu aigua que tot just cobreixi el calamar. Com que la cassola és ampla anirà evaporant l’aigua amb facilitat millor que en una olla alta. Durant aproximadament una hora es tracta que vagi bullint amb el foc alegre, afegint més aigua quan calgui remenant i que tota la mescla es vagi enfosquint (sense torrar-se) i amorosint. A base de posar aigua (que es va evaporant) i remenant (ara és el moment en que es podrien cremar) al final, el calamar ha de tenir una bona quantitat de salsa espessa i fosca.


Per acompanyar, és perfecte arròs blanc. Perquè els calamars, després de tant de coure es redueixen molt però són intensos de sabor i així, amb l’arròs resulta un plat complert i molt bo.

Sopa de ceba

Tenia ganes d'aprendre un plat d'aquells de tota la vida que no havia fet mai: la sopa de ceba! Aquí us poso la recepta que he seguit fent una barreja de llibres de cuina i preguntes a àvies i mares. Triga força a fer-se, però val la pena ser pacient i reduir bé la ceba. La meva va quedar una mica menys feta del que m'agrada, perquè era hora de dinar i m'estava morint de gana!

Ingredients:

3 cebes grosses

una cullerada de mantega

oli d'oliva

aigua

pa sec

formatge parmesà ratllat

una cullerada de sucre

Elaboració:

1) Poseu en una paella antiadherent tota la ceba tallada a la juliana amb una cullerada de mantega i un bon raig d'oli d'oliva. Fregiu a foc viu uns cinc minuts i després afegiu sal i el sucre, baixeu el foc i deixeu que faci xup xup durant força estona fins que la ceba estigui molt tova, transparent, i reduïda.

2) Afegiu aigua i deixeu bullir durant uns 20-30 minuts

3) Aboqueu la sopa en bols que puguin anar al forn. Poseu els trossos de pa sec a dins la sopa i espolvoregeu parmesà per sobre. Gratineu al forn fins que quedi torrat per sobre i serviu immediatament.

Vigileu no us cremeu la llengua que està molt calenta!!

Coca de recapta

Aquest cap de setmana vam decidir provar de fer coca de recapta. O coca de recapte, o coca d'oli, o focaccia. La veritat és que no sé gaire la diferència entre totes aquestes coques. Jo volia coca de recapta, però tinc la impressió que vaig acabar tenint una cosa més similar a focaccia. Per mi, són coses diferents... De tota manera, sigui com sigui, la massa va resultar ser força fàcil de treballar i es va comportar molt bé. I el resultat boníssim.

Ingredients:

Per la massa

500 g de farina

Una mica més d'una tassa d'aigua (potser una tassa i quart...)

30 g de llevat de forner (o 1 i 1/4 cullerades de postre del llevat deshidratat d'aquest en boletes que venen aquí)

1 i 1/4 cullerades de postre de sal

100 ml d'oli (unes 7 cullerades soperes)

Per sobre (en general el que vulgueu, però nosaltres vam usar):

1 ceba vermella gran

1 albergínia

4 carxofes

1 culleradeta de sucre

oli d'oliva

Elaboració:

1) Dissolveu el llevat en mitja tassa d'aigua tèbia, i incorporeu-ho a la farina. Afegiu la resta de l'aigua fins a tenir una bola homogènia. Jo vaig mirar d'afegir la mínima quantitat d'aigua per tenir una massa homogènia, no més. Deixeu reposar durant unes tres hores en un lloc càlid tapat amb film transparent (o amb una tapa que encaixi en el bol que useu). Com a lloc calent jo poso en marxa el forn uns minuts, l'apago, i poso el bol a dins el forn. Mireu que en posar la mà dins el forn s'hi estigui calentó i bé, no ha de cremar.

2) Després de les tres hores la massa haurà pujat (vegeu la foto de sobre). És el moment d'afegir l'oli i la sal. Primer afegiu la sal i amasseu fins que s'hagi absorbit tota. Seguidament aboqueu una cullerada d'oli d'oliva a la massa i amasseu fins que s'hagi incorporat. Repetiu fins que hi hagueu posat els 100 ml d'oli, unes 7 cullerades. Veureu que cap al final la massa comença a ser enganxosa. Torneu a posar la massa en el bol i deixeu reposar en un lloc calent durant uns 30 minuts. Aquí teniu la foto de l'aspecte de la massa abans i després de deixar-la reposar els 30 minuts.

3) Mentre la massa reposa podeu anar preparant les verdures. Hi ha tantes possibilitats! Suposo que una de les millors és una escalivada, però jo no tenia disponible el forn i, tot i que sigui una profanació he de confessar que no m'entusiasma el pebrot... Així que el que vam fer és el següent:

a) Talleu la ceba a làmines fines. Poseu-la a fregir amb un bon raig d'oli d'oliva i una mica de sal a foc fort, remenant sovint perquè no s'enganxi, de 5 a 10 minuts (foto). Quan estigui tova baixeu el foc, afegiu una culleradeta de sucre, i deixeu que faci xup xup, remenant de tant en tant.

b) Talleu l'albergínia a làmines d'una mica menys de 0.5 cm de gruix. Poseu una paella antiadherent o una planxa al foc amb un raig d'oli i cogueu-les. Doneu-los la volta un parell de cops per assegurar-vos que estan fetes pels dos costats. No oblideu la sal.

c) Ja he parlat de les carxofes en aquest país i de com, no sé per què són més punxants que les de Barcelona, oi? Aquesta vegada per evitar el mal tràngol vam buscar el procediment correcte de netejar i coure carxofes i vam trobar això: arranqueu les fulles més exteriors, i talleu 1/3 de les carxofes (les puntes dures). Amb els dits arranqueu totes les fulles roses de l'interior que trobeu, i amb l'ajuda d'un ganivet de punta rodona arrenqueu els pèls durs i punxants. Peleu una mica els tronxos de la carxofa amb un ganivet, també, sense separar-los de la carxofa. Ompliu una olla amb dos dits d'aigua i cogueu les carxofes al vapor. Quan estan cuites i tendríssimes separeu els cols de les fulles. Les fulles mengeu-vos-les amb delit. Els cors reserveu-los per la coca.

4) Després dels 30 minuts de repòs enfarineu lleugerament una superfície i amb un corró aplaneu la massa i doneu-li forma de coca. Aquí en vam fer dues d'allargades.

5) Poseu les coques sobre un paper encerat en una safata de forn i col·loqueu-hi les verdures a sobre. Ha d'estar al forn durant aproximadament 30 minuts (a nosaltres ens va trigar una mica més) a 180 C (350 F).

D'aquí uns minuts em menjaré un tros de la que va sobrar per dinar! Nyaaaammm...

Guisat de carbassa

Aquesta recepta l'he adaptat una mica de "The moosewood cookbook", està titulada com a "Arabian squash casserole". La veritat és que té un gust peculiar, una mica "hippie", diria jo, però està bo. Ho haureu de tastar.

Ingredients

-4 tasses de carbassa cuita i feta puré
- Oli d'oliva
- 1 tassa 1/2 de ceba tallada
- sal i pebre
- 2 o 3 grans d'all tallats petits
- 1/2 tassa de iogurt
- 1 tassa de formatge feta esmicolat
- Llavors al gust: pipes de girasol, de carbassa o nous

Elaboració

1) Per preparar la carbassa feta puré jo ho faig de la següent manera: rento la pell de la carbassa i amb un bon ganivet la parteixo per la meitat. Amb una cullera trec les pipes i les descarto (o les torro al forn amb una mica de sal i me les menjo, però això depèn de la carbassa). Unto amb una mica d'oli una safata de forn i poso les dues meitats de la carbassa cap per avall. Les tinc al forn a uns 230 C (450 F) fins que en clavar una forquilla aquesta entra fàcilment (uns 40 minuts, però depèn del tipus i mida de la carbassa). La treieu del forn i la deixeu refredar una mica per poder manipularla. Gireu les meitats cap per munt i amb una cullera separeu la polpa de la pell. La carbassa queda tan tendra que és molt fàcil fer-ho. Per fer-la puré no cal ni que la passeu pel minipimer, amb una forquilla ja feu.

2) En una paella poseu a dorar la ceba amb un raig d'oli uns 5 minuts. Afegiu sal. Si voleu afegir altres verdures tallades petites per afegir color (com ara pebrot, o carbassó) doreu-les amb la ceba.

3) Afegiu l'all, i el pebre.

4) En un bol barregeu la ceba, la carbassa, el iogurt i el formatge feta i ho barregeu.

5) Poseu-ho tot en una safata de forn. Afegiu pipes de girasol o de carbassa i nous per sobre.

6) Poseu-ho al forn preescalfat a uns 200 C (375 F) durant uns 25 o 30 minuts o fins que comenci a bombollejar.

Espero que us agradi!

Calamars amb ceba i mongetes

Aquesta recepta l'he tret del club de cuines de TV3, i l'he adaptada una mica. És una recepta del cuiner Josep Solà que podeu trobar aquí. Aquesta ens va sortir millor que la recepta de la masovera de Calamars amb ceba, però les dues estan ben bones!

Ingredients

- Tres cebes grosses tallades fines

- 4 grans d'all

- Julivert

- Vi blanc

- Oli d'oliva

- mitja tassa de tomàquet fregit

- 3 calamars grossos (aproximadament un quilo). Els nostres eren congelats i no tenien potes, però si en teniu de frescos i amb totes les parts, molt millor!

- Alfàbrega

- mig litre de fumet de peix (jo no en tenia i amb brou de pollastre va quedar la mar de bé!)

- 800 g de mongetes cuites de la varietat que més us agradin. Jo en vaig usar unes que tenen aquí que es diuen black eyed beans, però mongeta del ganxet deu quedar deliciosa! (10 minuts a l'olla pressió)

Elaboració

1) Sofregir la ceba l'all i el julivert amb oli d'oliva. Afegiu mig got de vi blanc.

2) Quan la ceba estigui transparent afegiu el calamar, el tomàquet fregit, l'alfàbrega, i una mica més de vi blanc. Comenceu a foc fort i quan comenci a bullir baixeu el foc. Deixeu-ho coure a foc lent. El calamar canviarà la textura i es tornarà blanc.

3) Afegiu el brou o fumet i les mongetes. Deixeu reduir. Jo sempre tasto els calamars per estar segura que estan prou tendres.

Ja està acabat! El plat necessita una mica de paciència, perquè els temps de cocció són llarguets, però queda deliciós. Bon profit!

Calamars amb ceba

Sorprenentment fàcil i bo. És lent, però és difícil que quedi malament, tot i que pot quedar bo o mooolt bo. Jo de moment només he aconseguit que quedi bo, he de practicar més perquè la veritat és que eren molt diferents dels de la meva mare (els seus són mooolt bons, clar)!

Ingredients:

- Tres calamars grossos

- Quatre cebes grosses

- Un parell de cullerades de salsa de tomàquet (la vaig preparar fregint a foc lent tomàquet triturat en llauna, posant-hi un parell de cullerades de sucre, una miqueta de sal, una fulla de llorer, farigola, i oli d'oliva)

- Oli d'oliva

- Un raig de vi blanc

Elaboració:

1) Netegeu els calamars i talleu-los a rodanxes, tires o quadrats, el que us faci més gràcia. Talleu les cebes a la juliana.

2) Poseu els calamars a una cassola gran amb un raig d'oli d'oliva i sofregiu fins que perdin l'aigua.

3) Afegiu la ceba, amb una mica de sal. En principi heu de sofregir la ceba fins que quedi rossa. Hi ha molta ceba, però no patiu, que es reduirà molt.

El meu problema va ser que el tipus de cebes que vaig comprar eren molt sucoses. Van començar a deixar anar aigua, i em vaig quedar amb 10 cm d'aigua, així que res d'enrossir la ceba. Simplement, a fer xup xup a foc mitjà. Veureu que la ceba es desfà, deixant lloc a una salseta.

4) Al cap d'uns 40-50 minuts (aproximadament) de fer xup xup afegiu-hi dues cullerades de suc de tomàquet i un raig de vi blanc. Deixeu-ho reduir uns 15 minuts més, assegurant-vos que el calamar estigui ben tendre abans de treure-ho del foc. Si no ho està, deixeu-ho més estona!

Serviu-ho amb arròs blanc. Boníssim! (la foto no hi fa gens de justícia! Està per llepar-se'n els dits!)

Mongetes tendres rostides

Aquesta recepta m'agrada molt. Em sembla una manera molt original de menjar mongeta verda i està boníssim!!

Ingredients:

- 1 quilo de mongeta tendra

- 1 ceba

- un grapat de nous

- dues cullerades d'oli d'oliva

- sal i pebre al gust

Elaboració:

1) Preescalfeu el forn a uns 225 - 250 °C (uns 475 ° F). Netegeu les mongetes i escapceu-los la punta, i talleu la ceba a tires.

2) Poseu les mongetes tendres, la ceba, i les nous en un bol gran. Afegiu-hi una mica d'oli d'oliva i barregeu, fins que veieu que tots els ingredients queden lleugerament brillants o homogèniament enllardats. Vigileu no us passeu que si queda massa oliós no és bo. Afegiu sal i pebre al gust, però tingueu en compte que la sal és important per tal que quedin ben rostides. No sé el principi físic, però si no es posa prou sal les mongetes queden massa seques.

3) Poseu la verdura en una plata que pugui anar al forn. Hi hauria d'haver un gruix d'uns 2 o 3 cm. Si no hi ha prou verdura s'assecaran. Si n'hi ha massa les coureu al vapor més que no pas rostir-les.

4) Fiqueu la plata al forn preescalfat. Al cap de 10 minuts treieu la plata del forn i barregeu la verdura amb una espàtula o cullera de fusta. Torneu a posar al forn 10 minuts més.

Bon profit!!

Macarrons amb tomàquet

No us vull enganyar... Aquests macarrons m'haurien pogut sortir millor! És un intent d'imitar els macarrons de la mama, però ja se sap, això no es pot fer! De tota manera li demanaré consell i ja us escriuré les seves propostes per millorar. De moment aquests macarrons van quedar prou bons, però sense aquell punt especial, sabeu?

Ingredients

500 g de macarrons

dos tomàquets ben grossos

una ceba i mitja (grossetes, també)

salsitxes

oli d'oliva i sal

Elaboració

1) Piqueu la ceba ben fina i poseu-la a fregir amb un bon raig d'oli. A foc lent, ha de quedar transparent però no cremada.

2) Agafeu els tomàquets i ralleu-los. Salpebreu. Quan la ceba estigui al punt, poseu a fregir el tomàquet.
3) Feu boles amb la carn de les salsitxes i poseu-les a fregir amb la resta.

4) Bulliu la pasta amb aigua abundant, sal i una fulla de llorer.

5) Quan la pasta estigui cuita coleu-la i poseu-la dins de l'olla on teniu la salsa. Remeneu-ho tot ben remenat.

6) Ratlleu formatge parmesà per sobre. I si voleu, gratineu al forn. Quedaran cruixents i boníssims!