Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Religió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Religió. Mostrar tots els missatges

dijous, d’abril 16, 2009

PECATS

Aquest dibuix d'Hector Salas em fa pensar en moltes coses....

Perfectament davant la mirada de Jesús hi podriem estar tu o jo, o un banquer rescatat de la misèria pel generòs govern, o un pederasta, o un bisbe, o un rei, o el veí del costat, o la veïna de dalt...
Però hi ha pecats i Pecats.
I avui, com gairebé sempre, els Pecats -amb lletra capital- es realitzen des del poder... i des del poble, en tot cas pequem, en minúscula. Malgrat les nombroses excepcions.

I mentre pequem en minúscula, lluitem per la vida i la germanor, tal i com predicada Jesús.

I mentre Pequen en majúscula, lluiten per la misèria global, però diuen que -també- lluiten per la vida i la germanor.

Il·lustració d'Hector Salas, extreta de Pig Arts.

dimecres, d’octubre 22, 2008

JOAN CARRERA

El traspàs el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, aplana més les coses als elements de l'escola nacionalcatòlica de la jerarquia episcopal espanyola de cara a facilitar l'encaixde l'Església catalana a una realitat força allunyada del tarannà català i catòlic de base: la caspa de Rouco i els seus acòlits.


I mentrestant la Conferència episcopal Espanyola continua l'atac a la democràcia a través de la Cope anant contra la llengua, cultura i nació catalanes i també exaltant el període franquista des de la rialla fàcil a propòsit de la darrera garçonada.



Voleu dir que si Jesús avui es fes home o dona escolatria la COPE?

dissabte, de juny 28, 2008

EL MUSEU DE LLEIDA, SENCER

De què serveix l'autonomia, els estatuts i tota la patuleia si encara existeixen a Salamanca documents que fóren robats pels militars irredents espanyols als seus legítims propietaris, per "derecho de conquista" i en canvi, per contra ara obligaran a desmebrar el Museu de Lleida.
El Museu de Lleida serà expoliat de peces d'art sacre que pertanyen de forma legítima als seus propietaris actuals, i no per tornar a les parròquies d'orígen (lo qual no estaria malament), sinó per bastir un museu nou. És a dir, les obres d'art sacre van ser comprades legalment, a l'igual que d'altres peces van ser comprades per col·leccionistes d'arreu del món doncs els seus propietaris no les valoraven i les teníen en estat de deixadesa. Però a banda del tema de la legítima i legal propietat, ningú ha d'oblidar que les comarques de la Franja de Ponent també van ser separades, expoliades administrativament parlant i que per sobre d'autonomies i d'altres galindaines tenen en Lleida la seva capital de referència (estudis, sanitat, etc.) i a més tenen un índex de catalanoparlants molt superior al que pugui tenir Tarragona, Alacant o la mateixa Barcelona.

Més info aquí.

dimecres, de juny 18, 2008

LA BOTIGA DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Aquesta foto correspon a l'interior de la botiga de la catedral de Tarragona.
Guiris i no tant guiris poden endur-se un record d'allò més caspós a casa seva. Guiris i no tant guiris poden pensar també que ja s'ho faran. Nosaltres no som d'eixe món, que diu la cançó...
Aquest país no és ni el que dibuixa la COPE a les ones, i -segur- que els responsables de la botiga de la Catedral han d'optar entre l'espanyolisme ranci dels seus prestatges o les arrels cristianes d'una terra que poc te a veure amb aquests souvenirs tejerians.

dimecres, de març 12, 2008

CASSIÀ M. JUST

"Somio amb una Església que tingués una nova Pentecosta, com van definir Joan XXIII i altres papes en el Concili Vaticà II, que hi hagués una valentia dintre d'una fidelitat absoluta al missatge de Jesús, a la fe dels apòstols. Una Església més contemplativa, més carismàtica, més participativa, no agressiva, sinó més aviat agraïda per les coses positives, pels nostres contemporanis més que no pas angoixada per les seves incoherències i disbarats. Evidentment, hi ha molt sofriment en aquest món nostre"
Paraules del pare Cassià durant una entrevista que l’any 2005 li va fer el periodista Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. Fotografia i text extrets del butlletí Església Plural.

dijous, de febrer 28, 2008

VOLEM BISBES CRISTIANS

Recordeu la campanya "Volem bisbes catalans"... Doncs l'actual campanya "Volem bisbes cristians", m'hi ha fet pensar. Com diuen Els Pets "no n'hi ha prou amb ser català" i sinó que li preguntin al Samaranch o al mateix Francisco Camps. En tot cas «Volem bisbes cristians», segons els organitzadors " significa que volem bisbes que segueixin a Jesús amb autenticitat, que siguin autocrítics, que acullin la pluralitat tal i com Jesús acollia a tothom i s’adaptin als signes dels temps."

Més informació a: www.volembisbescristians.org

dissabte, de febrer 02, 2008

EL NACIONALCATOLICISME DESACOMPLEXAT

L'Església és molt més que una Conferència Episcopal Espanyola que s'entesta en "estimular l’exercici responsable del vot" de forma partidista, però es negà a donar suport explícit a les manifestacions contra la guerra d'Iraq, o pel dret a la vivenda.

L'Església -recordem-ho- també és pecadora, però sobretot és plural i va més enllà de la jerarquia. La jerarquia forma part de l'Església però no és sinònim d'Església.

No vull restar en silenci davant el pensament únic que els bisbes més arrenglerats a la dreta espanyolista pura i dura estan duent a terme.

Amb aquesta actitud nacionalcatolicista, la Conferència Episcopal Espanyola, està fent un flac favor a l'Església doncs potencia la identificació "Església=Jerarquia" deixant fora de l'Església "de facto" a moltes sensibilitats i a moltes persones que segueiexen de forma exemplar i fraterna el missatge evangèlic.
No puc cloure aquest post sense citar en Francesc Vidal i Barraquer, el cardenal de Cambrils que es negà a donar suport al dictador Francisco Franco i no signà la carta de l’1 de juliol de 1937. Morí a l'exili, a Friburg l'any 1943. Aquest és per a mi un referent digne del que avui anomeno "jerarquia". I n'hi ha més, és clar. Avui, però torna el nacionalcatolicisme desacomplexat, de la mà de la brunete mediàtica.

dimecres, d’octubre 03, 2007

EL VEL ISLÀMIC I L'ESCOLA ANNEXA DE GIRONA

La polèmica sobre l'ús del vel islàmic -del xador- a les aules, que va ocupar primeres planes el 2004 a França i que ja era font de conversa a casa nostra ha despuntat aquests dies amb la decissió del Departament d'Educació que desautoritza l'equip directiu del CEIP Annexa de Girona, qui havia negat el dret a assitir a classe a una nena de 6 anys amb l'excusa de que utlitzava el vel islàmic.
Personalment penso que l'escola ha de ser laica, però que això no s'ha de confondre amb el laïcisme. Per tal penso que tant de dret te aquesta nena a vestir el vel, com una persona a dur una de les clàssiques cadenetes de primera comunió amb una creu o medalla... De fet també penso que cal respectar els pentinats: amb la ratlla, rastes, crestes, etc.
Fins ara no existía cap normativa general al respecte però ara el germà de Pasqual Maragall ja ha posat els seus subordinats a pensar, i de fet la junta de directors de centres a Girona ha menat una normativa clara.
Penso que cal que siguem respectuosos. Hem d'educar les noves generacions de catalans, potenciant el seu arrelament al país a base de fer atractiva la nostra terra, de captivar-los, d'engrescar-los. I mentre s'integrin a mi m'importa ben poc si vesteix xador o no.
Actituds com la de l'equip directiu de l'escola Annexa l'únic que fan és afavorir guethos i impedir el normal desenvolupament d'aquests nous catalans, que en molts casos són el veritable nou proletariat en un país de classes mitjanes. I deixo per un altre moment -si voleu- abordar aquest tema des de l'òptica del diàleg inter-religiós.
Bé, gràcies per anar-vos passant per aquí durant tots aquests dies que he mantingut el blog amb una certa inactivitat a nivell de continguts, que no de posts. Espero poder ben aviat tornar a blogejar amb una mica de calma.
Fotografia de Bruno Bostica extreta de One Vision Photo i dibuix de Le Monde extret de Barcelonetes.

divendres, de setembre 07, 2007

IDEES ANTIGUES EN AQUESTS TEMPS MODERNS

Hi ha persones que durant gairebé tota la seva vida són maltractades... per la vida. Patiments, malalties... N'hi ha d'altres que ho són de forma puntual. Potser és ingenu pensar-ho, però... existeix algun motiu? Per quin motiu uns si i d'altres no? I molts cops els que no, són realemnt uns cabrons. En Francisco Franco, per exemple, va morir al llit, vell i amb ràbia.

Des de sempre hem pensat en aquestes coses, per això vull compartir amb vosaltres un parell de cites de dos textos que he estat assaborint amb calma aquests dies: La modernament anomenada Teodicea Babilònia (anys 1400-1000 abans de Crist) i del Llibre de Job ("aprox. 500 abans de Crist").
Vull doncs compartir aquest parell de citacions:


"Es reforça el tirà que no és més que pecat, però s'aixafa el dèbil i es rebutja el que no produeix" (Teodicea Babilònia 273-275)


"¿T'agrada fer-me mal, rebutjar l'obra de les teves mans i afavorir els plans dels malvats?" (Job 10, 3)

Llegint aquests textos arribem a pensar que no hem inventat res de nou... Temps moderns, doncs, amb idees antigues.

dissabte, de juny 02, 2007

dijous, de maig 31, 2007

LEONARDO BOFF I EL CANVI CLIMÀTIC


Leonardo Boff aquests dies està en terres catalanes divulgant el seu missatge. Penso que es tracta d'un dels grans personatges del cristianisme contemporani, i que ha estat capaç de tocar de peus a terra amb dignitat tot conjugant teoria i pràctica.
Amb una seixantena de llibres publicats, el teòleg brasiler ens alerta de la necessitat de la consciència ecològica, que tanta falta li fa a la humanitat doncs la terra està canviant els seus ritmes i ara ens toca adaptar-nos al canvi climàtic en el qual ja hi estem posats de quatre grapes. El país de Boff -per exemple- te una mitjana de 250 dies de sol anuals, per la qual cosa serà una de les zones més afectades pel calentament climàtic, amb lo que això suposarà de pèrdua de massa forestal amazònica.
Els nostres fills i filles -ens recorda Genezio Darci Boff, que aquest és els eu nom civil- podran preguntar-nos per quin motiu nosaltres coneixíem la gènesi i els efectes del canvi climàtic però no hem fet res per.
Mireu quina terra deixem als nostres descendents...
Fotografia extreta de LeonardoBOFF.com.

dimecres, de maig 30, 2007

MESQUITES PRINCIPATINES

El dissabte 2 de juny un seguit de mesquites del Principat de Catalunya obriran les seves portes un parell d'horetes. Penso què és una excel.lent notícia. M'agradaria poder visitar-ne alguna doncs només he tingut la sort de visitar mesquites turques i penso que poder visitar algunes mesquites catalanes pot ser una bona idea de cara a facilitar tant el diàleg inter-religiós com l'apropament de la comunitat islàmica catalana al país.

Les persones de Tarragona que vulguin visitar alguna mesquita que sàpiguen que s'hauran de desplaçar a Valls, Roda de Berà, Reus o El Vendrell.

No cal dir què al Camp de Tarragona existeixen més comunitats islàmiques, i molt diferents entre elles, però encara no tothom participa en aquesta iniciativa.

dimecres, de maig 02, 2007

CITACIÓ DE L'ALCORÀ

Certament Déu no canvía la situació d'un poble,
si aquest poble no es canvía a ell mateix.


Alcorà 13:12

Aquesta citació em fa pensar en la llibertat de la persona humana, en el progrès, en l'avenç... i en la responsabilitat que no ens és aliena.

També en la idea de què som poble, formem part d'un poble: no som ciutadans individuals i aïllats de tot i tothom.

Què et sembla?