Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Circ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Circ. Mostrar tots els missatges

dilluns, de maig 14, 2007

TAOUB: ACROBÀCIES DE TÀNGER

Si en el post anterior us parlava de l'espectacle protagonitzat per Blai Mateu, el fill de Tortell Poltrona, ara us faig cinc cèntims de "Taoub", del Groupe Acrobatique de Tanger, obra que vaig poder veure al Teatre Bartrina de Reus aquest cap de setmana.
De vegades diem que el món és un mocador i ens l'imaginem ple de mocs... Doncs no! Treieu-vos aquestya idea del cap! Els dotze acròbates de la companyida de circ de Tànger despleguen un mocador de colors, de trempera, d'alegria... un mocador que connecta allò més ancestral -l'acrobàcia del nord d'Àfrica- amb allò més actual, com pot ser la imatge de vídeo. La música, els ritmes, les expressions, els salts el vestuari -de fet els vestuaris antics i moderns-... ens transmeten una manera de fer que va aconseguir captar l'atenció del públic assitent.
So voleu saber millor del què us parlo us enllaço aquí i aquí uns vídeos de l'espectacle. Tot i amb això vaig marxar del Trapezi amb un punt d'enyor del circ més tradicional: el que es fa sota una carpa, amb pallassos i arriscats números, cada cop més arriscats números...
Taoub, Aurélien Bory, és una molt bona oportunitat per copsar com -a l'igual que l'obra Ï- a França la paraula circ s'escriu en majúscules, a diferència de casa nostra on això no passa i encara menys amb el circ més tradicional.

Fotografies extretes de Scènes de cirque, a qui agraeixo la gentilesa.

diumenge, de maig 13, 2007

"Ï", DE BLAI MATEU i TRIAS

L’austeritat en la que transcòrren els seixanta minuts de l’obra “Ï”, de la companyia Baro d'Evel Cirk, no passa desapercebuda doncs ens trasllada a una època que és encara nostra i a un fet què ens ha marcat com a poble: l’exili republicà. Realment vaig trobar-lo un espectacle molt digne, amb una excel.lent qualitat i sobretot sobretot una manera de fer circ en la frontera amb el teatre –si existeix aquesta frontera-, una manera de demostrar-nos que encara no està tot inventat i què ens cal continuar avançant en la recerca de noves formes d'expressió i -com no- de la llibertat... I això darrer perquè ho dic? Mireu. En iniciar-se la representació el protagonista, Blai Mateu Trias, comença a pintar sobre un suport plàstic: utilitza bàsicament el color vermell –vermell, rojo, rouge, diu- com a metàfora de llibertat i amb aquest color ens va desgranant tota la sopa de lletres dels principals partits i moviments de l’esquerra, aconseguint un ritme fascinant que certament s’imposa al color negre –en referència a la dictadura franquista-. En aconseguir passar la frontera de l’exili el protagonista afirma sentir-se lliure, respira, està content i trenaca amb tot un món (representat pel plàstic pintat, el seu passat més proper) que més endavant necessitarà per tal de poder-se resguardar i protegir-se de les inclemències motivades per la manca de llibertat. El vent assota els camps de concentració que existíren a la Catalunya Nord, avui molts en concorregudes platges les onades de les quals ens canten un secret a veus, una vergonya a crits.

Aquesta representació vaig poder-la gaudir al Teatre Fortuny de Reus dindre del marc del festival de circ de Catalunya Trapezi, en la seva estrena a Catalunya després d’un quinzena de representacions a l’estat francès, on el llegat de l’exili republicà continua present en milers i milers d’històries personals. L’avi del pallasso Blai Mateu i Trias fou també un exiliat republicà, i va tastar l’amargura dels camps de concentració, la inclemència del vent... En Blai ha connectat amb aquest llegat tant real des de l’inconscient, endinsant-s’hi mentre anava implicant-se en el muntage dirigit per Michel Cerdà.

“Ï” es representarà al Teatre Metropol de Tarragona el 5 de juny. Curiosament l’entrada al Teatre Fortuny de Reus costava 7 euros i en canvi a Tarragona l’entrada costa 12 euros. A Reus el president del Parlament seia a la presidència acompanyat de polítics locals, a Tarragona potser no hi haurà tant de glamour però si vull repetir hauré de pagar una miqueta més que el que costava a Reus... A Girona -Joana no tens excusa!- es representarà el 20 de maig al Teatre Municipal (entrades de 6 a 14 €). Us ho recomano.
Fotos: Blai Mateu en la seva actuació, extretes de les webs del Teatre Municipal de Girona i del Trapezi.

dimecres, de març 14, 2007

POSA'T EL NAS!

Món, el creador de la garrofa de Mont-roig, ens proposa una necessària campanya blocaire de solidaritat amb el Circ Cric, que tant m'agrada. Consisteix en penjar un nas de pallasso al vostre blog per tal de recolzar el circ de Tortell Poltrona i la senyoreta Titat, que acaba d'acomplir vint-i-cinc anys de circ itinerant, amunt i avall. Però quin és el tema? Un aniversari? No!!!
Resulta que el circ ha hagut de suspendre la seva gira precisament en terres del Camp de Tarragona degut a un via-crucis burocràtico-surrealista fruit del civisme d'alguns ajuntaments que no acaben d'entendre què el circ és cultura. El més paradoxal és que un d'aquests ajuntaments hagi estat el de Reus, amb una potent àrea de cultura i implicat en iniciatives com el festival de circ Trapezi o el festival de mim i teatre gestual COS, entre d'altres. A més 30 persones s'han quedat sense contrcate doncs no hi ha gira.
Penso que el circ no s'ha de vincular a un problema d'ordre públic, ni a ordenances cíviques, sinó al més alt exponent de la cultura; de la cultura que aconsegueix connectar-nos amb la màgia, que aconsegueix arrencar un somrriure a un nen d'un país en guerra, que aconsegueix -diguem-ho fort- que siguem una mica més persones, que siguem una mica més lliures, que siguem una mica més feliços... En moments com aquest personalment em dol que -sigui per culpa de tècnic o de polítics, o de tots plegats- les nostres institucions no estiguin a l'alçada de les circumstàncies. Rebre la visita d'un circ com el que dirigeix en Tortell Poltrona és un luxe, una sort que no sempre som capaços d'aprofitar, us ho dic de debò.
Mentre, la Generalitat de Catalunya està "disposada a estudiar mesures per ajudar el circ", sense concretar a la pràctica gairebé res, centenars de ciutadans no hauran pogut gaudir de l'espectacle més gran del món, de la mà del premi nacional de circ 2005, curiosament recollit a Tarragona, ciutat on enguany els cartells del Circ Cric han estat tapats i l'Ajuntament tarragoní -tan cívic ell- ha prohibit instal.lar la publicitat del Circ Cric.
Com diu en Tortell: Salut, sort i circ!

diumenge, de febrer 18, 2007

L'ENTRANYABLE CIRC CRIC

A Tarragona estem de sort i en poques setmanes ens han visitat dos circs, el circ Deros i Cric. Enceto aquest post anomenant els dos circs malgrat només parlaré d'un, però ho faig per tal d'il.lustrar una mica el matxambrat de cartells de la primera instantània, en la qual els encarregats de distribuïr la publicitat del Deros van tapar la informació del Cric: curiós, si més no.

Però anem a pams. Personalment va marcar-me molt la gira del Circ Cric 2005-06, doncs l'espectacle va entusiasmar-me, tant per la qualitat com per la sensibilitat i sobretot per estar tant i tant ben fet, ben plantejat... 65.625 van ser els espectadors d'aquesta gira, poca broma! Des de llavors, i anant llegint els escrits del crític de circ Marcel Barrera, que m'he interessant pel món de la faràndual més tradicional.
De la mà de l'entranyable pallassa blanca Senyoreta Titat i del genial pallasso august Tortell Poltrona va transcorrent la màgia dins la carpa del Cric. L'optimisme és la marca de la casa d'aquesta parella de valents que s'han atrevit a fer una cosa que semblava de bojos: estimar el circ i fer de la pràctica l'esglaó més alt de la teoria. Barra, trapezi, acrobàcies i malabars formen part de l'espectacle d'aquest circ sense animals (si exceptuem la clàssica puça).
És un circ amb ànima, amb el sabor de les coses fetes amb professionalitat i amb rigor, un circ que dóna cabuda a artistes excepcionals, com la companyila de trapezistes Els Tigres, formada per Boris Ribas, Igor Buzato, Arnaldo da Costa i Isabel Jardim. És un circ amb música en directe, dirigida pel "maestro" Victor Ammann, la qual cosa aporta aquell punt de màgia que es barreja amb el minúscul polsim blanc que cau des de dalt de la carpa cada cop que un trapezista enllaça amb un altre.
I com que m'ha agradat tant, doncs vull compartir-ho amb tots vosaltres i aquí us copío el calendari d'actuacions més properes: del 24 al 25 de febrer a Cambrils, del 3 al 4 de març a Tortosa, del 10 al 11 de març a Reus, del 17 al 18 de març a Valls i del 24 al 25 de març a Vilafranca del Penedès. I que consti que això no és "pay x post"!!
I vosaltres, fa temps que no aneu al circ?