"Custodia compartida" (Xavier Legrand, 2017) és també una pel·lícula de terror que convoca l'angoixa de l'espectador plantejant una situació terrible i dosificant la intriga amb saviesa. Més o menys com "Un lugar tranquilo". Fins i tot, el director també es permet crear suspens amb una banda sonora en què els silencis del pare tenen tanta força expressiva com l'alarma del cotxe quan els personatges no es posen el cinturó de seguretat.
Es podria objectar que no hi ha elements de ciència-ficció i que la pel·lícula de Legrand, sobre els problemes derivats d'un divorci problemàtic i la custòdia del fill menor d'edat, està ancorada en la nostra realitat més immediata. És ben cert, i això encara la fa més terrorífica. I podríem afegir que l'escena inicial de la vista al jutjat, sent prou realista, demostra com la justícia només és una ficció que difícilment pot aprehendre la dimensió humana dels conflictes.