Són els anys noranta. Vuit monjos de l'Ordre del Císter viuen en un monestir de l'Atlas algerià; els seus dies transcorren plàcidament, entre els quefers diaris, les pregàries i la relació totalment harmònica amb l'entorn físic i humà de les muntanyes.
Sobtadament, l'aparició d'islamistes radicals que s'enfronten al govern i que assassinen tots els estrangers que arrepleguen i algun compatriota per pecats com no portar el vel o explicar als joves que enamorar-se és normal, farà que els monjos es plantegin si han de fugir del monestir, abandonant la gent del poble ("nosaltres som els ocells i vosaltres les branques on reposem; si marxeu, què farem?"), abandonant l'única manera de viure que coneixen, o bé han de restar dintre els murs del vell monestir, exposant-se al martiri.
"De dioses y hombres", de Xavier Beauvois, parla d'aquesta difícil decisió; parla d'aquests homes que estimen sense esperar gran cosa a canvi, de les converses que mantenen entre ells i amb Déu (algú ha criticat que les escenes de cerimònies i càntics són massa llargues, però també resulten importants per entendre com pensen i senten els personatges). Sobretot, és un film que parla d'amor, de tolerància (els monjos respecten els costums locals; el prior coneix el Corà com si fos la Bíblia i defensa l'Islam no contaminat per la violéncia); i parla de la llibertat ("sóc un home lliure; no tinc por de la mort" -diu el metge monjo interpretat per Michael Lonsdale).
"De dioses y hombres" és una pel·lícula extraordinària que hauria de ser de visió obligatòria en una època com la nostra en què tendim a simplificar els problemes i a refugiar-nos en la intolerància. I no penseu en cap moment que sigui dogmàtica ni discursiva. Totes les paraules que es diuen tenen la força que no tenen les armes dels qui volen imposar amb elles la seva raó; no obstant això, algunes de les millors escenes, i les que més bé resumeixen allò que el film ens vol explicar, no necessiten paraules: el metge fa un petó al front d'una nena malalta; el prior (Lambert Wilson) passeja pels voltants d'el monestir i acarícia un arbre centenari.