Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TOM FORD. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TOM FORD. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de desembre del 2016
ANIMALES NOCTURNOS
"Animales nocturnos", el segon treball de Tom Ford set anys després del seu debut amb "Un hombre soltero", certifica la seva capacitat per crear un univers visualment atractiu, i conté un discurs interessant sobre la culpa i la venjança. No obstant això, l'estructura, que consisteix en una història de ficció explicada dins d'una altra història "real", nivells de lectura que es complementen i constitueixen la raó de ser del film, resulta prou hàbil però implica l'inconvenient que el thriller i el drama que s'interpel·len mútuament també s'interrompen, la qual cosa impedeix una major densitat dramàtica en les dues pel·lícules que tenim al preu d'una. Si més no, hi surt Amy Adams.
dissabte, 18 de setembre del 2010
UN HOMBRE SOLTERO
Un dissenyador de moda famós -Tom Ford- es converteix en director de cinema amb una pel·lícula de temàtica homosexual i col·loca un top-model -Jon Kortajarena- en un paper de chapero. Per dotar de glamour la proposta contracta com a director de fotografia Eduard Grau, el d'"Honor de cavalleria" (Albert Serra).
Explicat així caldria témer el pitjor, però "Un hombre soltero" resulta ser un film amb alguns defectes típics de les primeres obres però en conjunt notable. D'entrada, el treball d'Eduard Grau és admirable, i les variacions del color, que passa d'esmorteït a saturat segons el moment i les reaccions dels personatges, són una excel·lent idea de posada en escena. L'esquema argumental és molt simple, però la font literària en què es basa és de nivell (la millor novel·la de Christopher Isherwood), i el context històric de la lleu trama, Estats Units sota l'amenaça dels míssils de Cuba i la guerra nuclar, l'any 1962, serveix com a metàfora d'una societat conservadora que té por dels canvis i que recela del protagonista per la seva condició d'home solter (un eufemisme, òbviament), que aquest porta amb resignada discreció. En qualsevol cas, el millor de la funció és la interpretació superlativa de Colin Firth, sòbria, matisada, commovedora; ben secundat per Julianne Moore, que sembla destinada a protagonitzar films sobre la història recent dels Estats Units amb personatges gais pel mig ("Lejos del cielo").
Subscriure's a:
Missatges (Atom)