El tercer títol de la trilogia és, doncs, continuació del primer i, com aquell, troba la seva raó de ser en les nombroses referències cinèfiles, que van de "Psicosis" a, paradoxalment, la revolució del vídeo (esmentat des del mateix format d'algunes seqüències), passant pel giallo i el cinema de Brian de Palma, pantalla partida inclosa. La banda sonora és magnífica i la intervenció de Kevin Bacon en el paper del detectiu privat més llefiscós imaginable, no té preu. Que el guió tingui alguna coherència ja són figues d'un altre paner, però potser també cal agrair-li a West la reiterada menció al conservadorisme de bona part dels americans: les manifestacions davant dels estudis, el clímax a la casa dels turons o el comentari d'un dels personatges: "Com n'és de fàcil manipular la gent a través de la por!".
Molt oportú atès el moment que s'està vivint als Estats Units; qualsevol temps passat va ser millor, inclosos els vuitanta.