MAYA

El protagonista de "Maya" (Mia Hansen-Love, 2018) acaba de viure una experiència traumàtica a Síria. Per guarir les ferides i retrobar el seu passat viatjarà a l'Índia. Allà, coneixerà la Maya, una noia maca i intel·ligent. Però, com els passa als personatges de la directora, el pes de la vocació és molt fort i la de reporter de guerra és una feina solitària.

"Maya" és una pel·lícula insòlita, renoirana, lleu en la forma i tràgica en el fons, una història d'amor elemental -gairebé massa elemental- i una passejada molt agradable per un territori exòtic que no cau en els errors de la postal turística ni del documental conscienciat.

EDÉN

Entre "Un amour de jeunesse" (2011), en què parla de l'adolescència, i "El porvenir" (2016), centrada en l'edat madura, Mia Hansen-Love recorre novament a la seva experiència personal per parlar-nos d'un xicot (el personatge està basat en el seu germà) que és incapaç de fer-se gran. Disc-jockey de vocació i de professió, amant del garage, viu l'eclosió de la música electrònica a França, amb els Daft Punk com a referents.

"Edén" (2014) podria ser un documental sobre aquests estils musicals i un retrat generacional, però acaba sent una reflexió gairebé tràgica sobre les dificultats de relacionar-se, de créixer i, finalment, de sobreviure, quan hom no està disposat a renunciar a res.

EL PORVENIR

Si a "Un amour de jeunesse" (2011), Mia Hansen-Love ens parlava amb tanta senzillesa com eloqüència del primer amor, a "El porvenir" (2016), protagonitzada per Isabelle Huppert, ens condueix, amb idèntica intel·ligència i sensibilitat, cap al drama de la maduresa, al moment en què els nostres anhels s'esvaeixen soterrats pel pes i el pas dels anys i la independència es fa difícil de distingir de la solitud, els fills es fan grans, el marit fuig amb una dona més jove i el jovent (la nostra heroïna és professora de filosofia) no pensa com nosaltres perquè pensa com ho fan els joves. La manca d'expectatives es veu substituïda per l'amor als néts o l'amor al gatet que abans ens provocava al·lèrgia, el símptoma que ens estem convertint en els nostres pares ancians.