Netflix ens porta l'obra més recent dels germans Joshua i Ben Safdie, dos talents del cinema independent americà que, apadrinats per Martin Scorsese, podrien fàcilment convertir-se en hereus de l'italoamericà.
Tant "Good Time" (2017) com "Diamantes en bruto" (2019) són thrillers espídics sobre personatges autodestructius que intenten aconseguir diners i alguna mena de redempció amb tanta energia com manca de sentit comú, fugint, en un trajecte angoixant, de la policia, dels creditors, de si mateixos en certa manera.
En la primera, Robert Pattinson (en un paper tan poc glamurós com el d'"El faro") i el també realitzador Ben Safdie, que fa de discapacitat, són dos germans que només saben delinquir i que sembla que vulguin estimar, estimar-se i obtenir certa pau però que, clarament, no saben com. La càmera els segueix quasi en temps real en un periple que va d'un hospital psiquiàtric a la presó, passant per cases de desconeguts entre lletges i miserables i un parc d'atraccions que podria ser el de "La dama de Shanghai" en versió trap.
Una fotografia molt contrastada, una càmera en perpetu moviment i el predomini del primer pla defineixen un estil aparentment descurat però matisat per alguns plans generals (sobretot zenitals) i per un ús de la banda sonora calculadament agressiu que permeten albirar una intenció d'anar més enllà de l'estètica
indie.
"Diamantes en bruto" confirma aquesta impressió. Amb més pressupost (i Darius Khondji rere la càmera) els germans Safdie no renuncien al seu estil abrupte però fan més evident que la posada en escena no és descurada sinó intencionadament frenètica; pot ser espectacular i elegant quan s'ho proposen (l'escena inicial a Etiòpia, l'escena a la discoteca amb llum negra), però sempre agressiva, l'única manera de transmetre de manera convincent l'epopeia narrada quasi en temps real (com a "Good Time") del joier ludòpata encarnat per un magnífic Adam Sandler, un personatge excessiu i contradictori com el seu univers, entre l'opulència i la ruïna econòmica, el mal gust i la lluminositat de l'òpal, la bona vida i la mala vida perseguit per gàngsters i usurers, pinxos i estrelles del bàsquet. L'aposta els surt més bé als directors que al protagonista i en resulta un film hipnòtic i adrenalític, sobretot en el tram final, un film diferent, imperfecte però apassionant, un diamant en brut.