A QUEMARROPA

"A quemarropa" (1967) va ser el primer treball als Estats Units del britànic John Boorman i va significar una brillant revisió del gènere negre, potser el més americà després del western. 

Ambientada a Los Ángeles (amb un inici i un epíleg a San Francisco -Alcatraz, per ser exactes-), en els primers minuts situa un conflicte que podria haver signat Peckinpah, puix conté la traïció d'un amic i d'una esposa; sembla que la continuació se centrarà en la venjança del protagonista (Lee Marvin), però el tema es complica amb la intervenció d'una cunyada amb els trets d'Angie Dickinson i d'una organització criminal tan sofisticada com la posada en escena de Boorman, brillant i alhora abrupta com en els millors thrillers, substituint la fotografia expressionista dels títols dels quaranta pel format scope i el color, il·luminat pel sol de Califòrnia.

DEFENSA

Burt Reynolds serà recordat per moltes pel·lícules de conya i acció, i també per la seva resurrecció cinematogràfica a les ordres de Paul Thomas Anderson a "Boogie Nights". Però ara vull parlar d'un títol que va protagonitzar amb John Voight i que va esdevenir de culte des de la seva estrena l'any 1972.

"Defensa", dirigida pel britànic John Boorman, narra la dura experiència de quatre amics de caràcters molt diversos que, per fugir de la ciutat i la rutina, fan un viatge en canoa pels Apalatxes. Una topada massa íntima amb els muntanyencs primitius que viuen en aquelles contrades derivarà en un enfrontament a vida o mort.

Amb les seves ínfules de burgesos moderns i civilitzats, els protagonistes gosen penetrar en un univers que els és desconegut, un espai salvatge que els atraparà en un malson. Jo, després de la primera trobada amb els vilatans i el duel de banjos (una escena mítica), ja hauria arrencat a córrer.