HUSBANDS

L'any 1970, John Cassavetes reincideix en l'estil assajat a "Faces": llargues escenes en temps real, molta improvisació i distància focal llarga per no molestar els actors, tot i que, paradoxalment, "Husbands" és en molts moments una simfonia de primers plans, que intenten captar allò que els personatges no saben expressar amb paraules.

Ell mateix intervé com a actor, secundat per Peter Falk i Ben Gazzara, que es convertiran en actors-fetitxe; i encarnen tres quarantins una mica desorientats, sobretot després de la mort d'un amic; tant és així que, sense tornar a les seves respectives llars amb les seves famílies, se'n van de festa i, després d'acabar amb les reserves d'alcohol de Manhattan, viatgen a Londres, on plou a bots i barrrals, juguen al casino i es lliguen unes britàniques. El film podria semblar una poca-soltada però en el fons és força dramàtic i, si més no, il·lustra de manera prou convincent allò que de vegades fem els homes quan ens deixen sols: emborratxar-nos, perdre el nord, tornar-nos nens per fugir de la por.

UNA MUJER BAJO LA INFLUENCIA

"Una mujer bajo la influencia" (1974) és un dels títols més celebrats de John Cassavetes, sobretot per la interpretació superlativa de Gena Rowlands (esposa del director i actriu-fetitxe), en el paper d'una mare de família que malda per aconseguir certa normalitat en la seva vida quotidiana i li resulta difícil perquè pateix un seriós desequilibri emocional. El marit, un obrer de la construcció d'origen italià (Peter Falk), se l'estima i no és mala persona, però el seu caràcter una mica brusc no ajuda gaire. Finalment, les convencions socials són el llast que acaba per enfonsar la protagonista en el pou de la malaltia mental. Cassavetes, amb el seu estil característic de plans llarguíssims i seqüències en temps real, barreja hàbilment el retrat domèstic disfuncional amb un comentari implícit que pot remetre a la seva visió de la societat contemporània o, fins i tot, a l'experiència personal.

FACES

L'any 1968, John Cassavetes dirigia un títol essencial del cinema independent: "Faces" narra la crisi d'un matrimoni burgès amb un estil proper al gènere documental -a pesar de la preeminència dels primers i els primeríssims plans-, amb seqüències molt llargues presentades gairebé en temps real; resulta igualment moderna per la franquesa amb què aborda temes com la llibertat sexual i l'adulteri.

THRILLERS INSÒLITS

El propietari d'un club de strip-tease (Ben Gazzara) té un deute de joc amb la màfia; com que pagar amb diners li resulta difícil, els gàngsters li encarreguen l'assassinat d'un corredor d'apostes xinès, la qual cosa dóna títol a aquest curiós thriller de John Cassavetes, "El asesinato de un corredor de apuestas chino" (1976).

El protagonista és un perdedor una mica tarambana que sent, això sí, una devoció especial per les artistes i els números del seu show, que Cassavetes mostra amb cert detall tot i que l'espectacle no destaca per la seva qualitat.

Dir que el to del film és malenconiós és quedar-se curt. De fet, deu ser un dels thrillers més tristos de la història, amb strip-tease o sense, una petita simfonia d'oportunitats perdudes, vetlles nocturnes i ressaques matutines.

Un parell d'anys abans, Sidney Pollack debutava en el gènere negre amb una curiosa variant que anticipava treballs de Ridley Scott i Quentin Tarantino: enviava un crepuscular Robert Mitchum al Japó, a enfrontar-se amb la màfia del país i amb el seu passat. L'ajudava un nipó molt seriós interpretat per Ken Takakura (feia un paper similar a "Black Rain").

Amb guió de Paul Schrader i Robert Towne, "Yakuza" explora situacions que posteriorment han esdevingut tòpiques: els deutes d'honor com a motor de l'acció; l'ofrena del dit petit per fer-se perdonar; les lluites amb katana travessant parets de paper. Alguns plans picats anticipen moments de "Kill Bill" i una subtrama amorosa amb final sorpresa atorga relleu a un film que enllaça hàbilment el cinema negre de Hollywood amb la tradició cinematogràfica nipona i recupera temes ja abordats pel cinema nord-americà en l'afany de reconciliar-se amb l'enemic de la Segona Guerra Mundial, posteriorment aliat: "El kimono rojo" (Samuel Fuller, 1959), "Sayonara" (Joshua Logan, 1957), "La casa de té de la luna de agosto" (Daniel Mann, 1956).