L'any 1966, el polonès Jerzy Kawalerowicz estrenava una de les produccions més ambicioses del cinema de l'Est de tots els temps. Amb soldats de l'Exèrcit soviètic exercint d'extres, "Faraón", com indica el seu títol, ens porta a l'Egipte de l'Imperi Nou per narrar les lluites entre Ramsès XIII i la casta sacerdotal, que no en tenen prou amb el poder religiós i també volen el polític. Més enllà d'un missatge que potser vol traduir les circumstàncies de Polònia en l'entorn comunista, el film no ha perdut vigència gràcies a una reconstrucció històrica rigorosa (tot i que no hi va haver cap Ramsès XIII) i, sobretot, una posada en escena d'excepcional elegància, que combina sumptuosos moviments de càmera en els lluminosos exteriors del desert amb tenebrosos travellings en els ombrívols interiors; llums i ombres d'un home cridat a governar com un Déu terrenal que, en la pràctica, està totalment sotmès a les obligacions del càrrec i les pressions que rep de totes bandes. Les imatges subratllen aquesta contradicció fins a un final en què un eclipsi molt oportú i l'enfrontament del protagonista amb el seu doble segelleran el seu destí tràgic.
Escenes de batalla i orgies filmades càmera en mà, pentinats monumentals i vestits vaporosos d'unes egípcies guapíssimes i una escenografia i colors que, malgrat mostrar un Egipte perfectament plausible, afavoreixen una estètica aclaparadorament sixties; una delícia.