Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JERRY SCHATZBERG. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JERRY SCHATZBERG. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 d’octubre del 2025

ESPANTAPÁJAROS

Després de "Pánico en Needle Park", Al Pacino repetia a les ordres de Jerry Schatzberg a "Espantapájaros" (1973), una road movie canònica en què compartia protagonisme amb Gene Hackman. 

Són dos perdedors amb serioses dificultats per relacionar-se amb l'entorn que es troben en una carretera solitària i decideixen fer-se companyia fins a Pittsburgh, on pretenen muntar un negoci de rentat de cotxes. El to tràgic de la proposta i el periple per l'Amèrica dels més desfavorits agermanen aquest amb altres títols de losers de l'època ("Cowboy de medianoche", "Easy Ryder", "Fat City", "Gent de pluja", "El último deber"). 

En la línia dels títols precedents en la seva filmografia, Schatzberg contraposa a l'extravagància dels dos protagonistes una mirada quasi documental, continguda, confiant en els plans generals per als moments més dramàtics o violents. "Espantapájaros" va guanyar la Palma d'Or a Cannes, potser per les prestacions de dos actors enormes, potser per la fotografia esplèndida de Vilmos Zsigmond, potser pel retrat d'una Amèrica que s'enfrontava a les seves contradiccions.

divendres, 10 d’abril del 2020

PÁNICO EN NEEDLE PARK


Jerry Schatzberg va debutar el 1970 amb "Confesiones de una modelo", protagonitzada per Faye Dunaway. El seu segon llargmetratge ("Pánico en Needle Park", 1971) ens porta a un univers menys glamurós però amb idèntica vocació documental: a través d'una història d'amor que recorda l'argument de "Días de vino y rosas", ens mostra sense escatimar detalls el dia a dia dels addictes a l'heroïna que es busquen la vida als carrers d'una inhòspita ciutat de Nova York. "French Connection" havia posat de moda el mateix any la filmació al carrer; però el cantó fosc de la Gran Poma ja havia impulsat altres títols en anys precedents, fins i tot fora del gènere negre com en el cas de "Cowboy de medianoche", amb la qual el film de Schatzberg comparteix director de fotografia -Adam Holander- i, per extensió, el mateix estil: exteriors filmats amb teleobjectiu i els personatges passejant neguitosos entre el tràfic; interiors polsegosos i claustrofòbics on es punxen i malviuen.

Cinema independent d'indubtable valor, "Pánico en Needle Park" també passarà a la història per ser el primer paper protagonista d'Al Pacino; aquí ja exhibeix el seu talent però la fama li arribaria un any més tard quan Coppola el fitxa per fer de Michael Corleone.

L'actor, però, es va mostrar fidel als seus inicis i, el 1973, va repetir amb Schatzberg a "Espantapájaros" i va tornar a recórrer els indrets més sòrdids de Nova York a "Serpico", a les ordres de Sidney Lumet.