ORFEO

Jean Cocteau realitza, l'any 1950, una particular versió del mite d'Orfeu i Eurídice en què el protagonista de la història (interpretat per Jean Marais) és un poeta existencialista que cerca noves maneres d'expressar-se. 

La relació amb la seva esposa Eurídice resulta ambivalent; l'artista es mostra concentrat en el seu art i també obsedit amb uns versos que escolta casualment a la ràdio d'un cotxe. En canvi, esdevindrà més intensa -tot i que fugaç- la seva relació amb una Mort (Maria Casares) que viatja d'un món a l'altre a través dels miralls. 

Un conte surrealista de l'autor de "La bella y la bestia" en què novament contraposa la realitat i el món dels somnis -o el Més Enllà- ajudat per uns efectes especials potser senzills però enginyosos i d'innegable força visual.

LA BELLA Y LA BESTIA

Abans de les versions de Disney en dibuixos o en imatge real, va haver-n'hi una d'excel·lent i més fidel al relat de Jeanne-Maire Leprince de Beaumont, que va dirigir Jean Cocteau, un poeta.

L'any 1946, amb la col·laboració del seu amant, l'actor Jean Marais, i de Josette Day, i amb l'assessorament no acreditat de René Clément, adapta al cinema el conte de "La belle et la bête", un relat per a infants, com destaca el pròleg del film, o per a espectadors que vulguin sentir-se infants, que li proporciona una excusa perfecta per elaborar en imatges el seu univers surrealista. Cocteau sap extreure tot el romanticisme de la història del monstre solitari i la seva presonera bella i abnegada, reflexiona sobre la relació entre la bellesa exterior i la bellesa interior, i aconsegueix una obra mestra del fantàstic contraposant l'escenari realista de la casa de la Bella amb el castell de la Bèstia, un indret tenebrós en què uns braços travessen les parets per subjectar els canelobres que il·luminen tènuement els passos de la noia filmats al ralentí, potser per expressar la ingravidesa dels somnis.