Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JACK CLAYTON. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JACK CLAYTON. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de setembre del 2022

SUSPENSE

El 1961, Jack Clayton adaptava la novel·la de Henry James "Un altre pas de rosca". "Suspense" és un relat gòtic excel·lent que ha inspirat molts títols del gènere fantàstic ("Los otros", d'Amenábar, és un dels casos més evidents). 

Deborah Kerr és la institutriu que, substituint la seva predecessora, morta en estranyes circumstàncies, s'instal·la en una mansió misteriosa amb l'encàrrec de tenir cura de dos germans orfes que semblen simpàtics però tenen algunes rareses. La realització del britànic és tan elegant com magnífica la fotografia de Freddie Francis en blanc i negre; ambdós aconsegueixen dotar la pel·lícula de la subtilesa requerida per un argument en què la protagonista no haurà de lluitar només contra els fantasmes sinó contra una influència obscena que, a través d'uns nens que exerceixen de mèdiums, xocarà amb la seva sexualitat reprimida, amb conseqüències més aviat catastròfiques. 

El títol original "The Innocents" és igualment ambigu i relaciona aquest treball amb un film posterior de Clayton no menys notable, també protagonitzat per uns nens orfes que poden ser perversos: "A las nueve cada noche", del 1967, amb Dirk Bogarde.

dijous, 27 de març del 2014

EL GRAN GATSBY


L'estil excessiu de Baz Luhrmann pot no semblar el més apropiat per adaptar al cinema la precisa prosa de Francis Scott Fitzgerald. No obstant això, la grandiloqüència de la posada en escena ens transporta fàcilment a la disbauxa dels anys vint que va voler retratar l'escriptor. Luhrmann no destaca per la seva subtilesa però és força respectuós -potser fins i tot massa- amb l'original literari, i finalment la seva versió resulta superior a les precedents: la més coneguda, la de Jack Clayton de l'any 1974, escrita per Francis Ford Coppola i interpretada per Robert Redford i Mia Farrow; i n'hi ha tres més, una de l'any 2000 dirigida per Robert Markowitz amb Toby Stephens i Mira Sorvino, una de l'any 1949 protagonitzada per Alan Ladd i una versió muda de l'any 1925 de la qual només han sobreviscut algunes escenes.

Leonardo DiCaprio no té el carisma de Redford però almenys procura interpretar; Carey Mulligan també és més expressiva que Mia Farrow, tot i que la seva Daisy Buchanan no està gaire ben perfilada. La diferència més evident pel que fa al tractament dels personatges està en el Nick Carraway que interpreta Tobey Maguire, més protagonista que en les versions anteriors i molt més simpàtic que el sonso de Sam Waterston de la versió de Clayton.