HATER

Teníem ganes de veure la darrera pel·lícula de Jan Komasa després de descobrir-lo a "Corpus Christi". "Hater" (2020) és interessant però també decebedora. Com el títol precedent del seu director, parla de la impostura; pero el hater Tomek (Maciej Musialowski) és molt més antipàtic que el fals capellà de "Corpus Christi" i, si també el seu rostre omple la pantalla en pràcticament totes les escenes, no té el mateix carisma. En qualsevol cas, es tracta també d'un personatge d'extracció humil que vol arribar on no li pertoca i, per aconseguir-ho, es convertirà en un manipulador sense escrúpols de cap mena. Komasa ens mostra una societat molt classista (els pijo-progres polonesos resulten tan odiosos com els d'arreu) i això ens permet una identificació una mica perversa amb el protagonista. Les activitats d'ell i de l'agència per a la qual treballa, que destrueixen reputacions escampant missatges falsos a través de les xarxes socials, i les contradiccions d'una societat que, com passa a tot Europa, s'enfronta als perills del populisme i del neofeixisme, són temes de rigorosa actualitat i constitueixen el principal atractiu d'un film força interessant però menys rodó que l'anterior, tot i comptar amb el mateix guionista (Mateusz Pacewicz); el llibret és més ambiciós però massa alambinat, fins a l'extrem de perjudicar, sobretot en un tram final més extens del compte, la versemblança de les situacions i les actituds d'uns personatges que el mateix film havia descrit força bé en la mitja hora inicial.

CORPUS CHRISTI

En una temporada sense gaires títols remarcables, la polonesa "Corpus Christi" (Jan Komasa, 2019) és una autèntica joia. 

La història d'un delinqüent juvenil (creació extraordinària de Bartosz Bielenia) que es fa passar per capellà en un poble marcat per una tragèdia en forma d'accident automobilístic constitueix un exemple insòlit de cinema d'inspiració religiosa. No us vull espantar: ja sabem que els polonesos són molt catòlics però el film és ben apte per a agnòstics; i tampoc no em vull posar transcendent, però si hi ha una pel·lícula (almenys, una pel·lícula recent) que sàpiga transmetre el missatge cristià sobre la caritat i el perdó, és aquesta; i si hi ha una escena que resumeixi en una imatge l'esperit apostòlic és aquella en què el protagonista mostra als feligresos el seu tors nu ple de tatuatges i cicatrius.