MALIGNO

James Wan retorna al terror clàssic a "Maligno" (2021), però, al revés del que passava a "Insidious", no és fins a la sorpresa cap al final del metratge (relativament previsible però eficaç), que la pel·lícula adquireix un mínim interès més enllà de descobrir els qui no ho sabíem que existeix una ciutat soterrada sota la moderna Seattle. Fins llavors, tot es redueix a una successió d'ensurts que només convoquen la indiferència.

INSIDIOUS

Famós per haver dirigit "Saw" (2004), un film enginyós que inaugurava una nissaga molt rendible i que ha influït el gènere d'horror dels darrers anys, més atent als vessaments de sang per mètodes tan cruels com sofisticats que a la versemblança dels arguments i a la progressió dramàtica, James Wan recupera amb "Insidious" una variant més clàssica del fantàstic, barrejant elements de "Poltergeist" i "El exorcista" amb notable habilitat, aconseguint atmosfera i algun ensurt considerable sense obviar un sentit de l'humor molt peculiar. Potser l'ha traït la voluntat d'aconseguir una sorpresa final, com va fer a "Saw", que aquí no funciona tan bé i gairebé espatlla una història que, malgrat tractar sobre viatges astrals i altres fenòmens parapsicològics, mantenia l'aparença realista que distingeix els millors títols del terror modern.