BARBIE

Un film sobre les aventures de la Barbie i el Ken en una visita al món real? Una proposta decididament arriscada que Greta Gerwig resol amb perícia dosificant convenientment els diversos elements que la componen. 

L'escena inicial és una òbvia aclucada d'ull cinèfila que aplaudiran els fans de Stanley Kubrick; però el deute més evident és amb els videoclips dels vuitanta, fonament dels números musicals i l'estètica kitsch. I aviat ens adonem que "Barbie" vol ser més que una diversió estiuenca que apel·la a la nostàlgia, i que conté una reflexió sobre els rols de gènere sens dubte més eficaç que les dissertacions de Marc Giró i els seus contertulians/contertulianes en el programa de RAC1 que diàriament arremet contra l'heteropatriarcat. 

"Barbie" no pot evitar ser una pallassada més o menys estrafolària, però està elaborada amb enginy i sentit de l'humor. Un sentit de l'humor que comparteixen els seus intèrprets, Margot Robbie i Ryan Gosling parodiant sense complexos la seva imatge de sex-symbols.

MUJERCITAS

Si no he vist, que recordi, cap de les moltes versions de la novel·la de Louisa May Alcott, i si li tinc tírria a la Greta Gerwig des de "Frances Ha", voleu dir-me perquè tenia ganes de veure aquesta "Mujercitas" del 2019?

A més, no m'ha desagradat. La història de les quatre germanes que viuen en un poble de Massachusetts durant la Guerra Civil americana té les dosis de cursileria esperables i les notes feministes que també calia esperar i que, lògicament, vehicula el personatge de la Jo, aspirant a escriptora i presumpte àlter ego de l'autora de la novel·la. Però Gerwig aborda un material tan sensible amb una barreja d'intel·ligència i passió que, acompanyada d'una fotografia i ambientació impecables, fa prou interessant i còmoda la revisió d'aquest melodrama per a tots els públics.

No podem obviar l'entrega del repartiment. Només cal dir que l'excel·lent Emma Watson passa gairebé desapercebuda al costat de la notabilíssima Saoirse Ronan i de la hipnòtica Florence Pugh ("Lady Macbeth", "Midsommar"), la millor Amy de totes, la que millor riu i millor plora i que enamora l'espectador i els pretendents rics que es creuen en el seu camí. Per cert, els personatges masculins tampoc no es conformen amb ser elements del decorat i l'inevitable Timothée Chalamet interpreta amb soprenent intensitat el paper del veí ric de les pubilles.