He de confessar el meu desconeixement previ tant de l'obra cinematogràfica de Frank Borzage com de la novel.la homònima d'Ernest Hemingway. Si més no, d'aquesta manera puc valorar sense prejudicis la versió cinematogràfica d"Adiós a las armas" (1932), tot i que la sospito allunyada de l'original literari.
La campanya d'Itàlia durant la Primera Guerra Mundial és només el teló de fons d'una història d'amor intensa i tràgica, amb algun parèntesi que ens parla d'amistat entre uns militars una mica cràpules. Adolphe Menjou és més creïble que Gary Cooper fent d'oficial amant del whisky i de les dones (en aquest ordre), però el segon és prou ben plantat per donar la rèplica a la infermera interpretada per Helen Hayes; junts protagonitzen la relació més romàntica imaginable, que inclou la seducció en un jardí a la llum de la lluna, el festeig aprofitant la convalescència del xicot ferit al front, la separació forçosa i un retrobament molt accidentat. Borzage ho mostra amb gran elegància (a destacar, les dues escenes en què el protagonista arriba a l'hospital militar, la segona un travelling en pla subjectiu vist des de la llitera en què viatja el ferit) i amb poètica concisió fins a un pla final de sentit gairebé místic.