No sé si la Xina és com en el film de Yinan però, si el director vol imitar el cinema negre nord-americà clàssic, hauria de respectar-ne la voluntat documental. Sigui real o imaginat, l'escenari, i una posada en escena molt estilitzada que no oblida algunes referències a l'expressionisme cinematogràfic, són més apassionants que un argument amb poques sorpreses, tot i que el desig del protagonista de recuperar la seva família, encara que sigui pagant el preu de la seva pròpia mort, i la intervenció d'una "prostituta del llac" (sirena) amb qui manté una relació sexual passada per aigua, tenen certes ressonàncies homèriques.
De fet, aquesta Xina lumpen i la mateixa textura de la pel·lícula ens recorden moltíssim altres títols del cinema xinès contemporani que vam comentar fa alguns dies al bloc ("La ceniza es el blanco más puro", "Largo viaje hacia la noche").