Gran èxit del cinema argentí, el film de Damián Szifrón és irregular, com passa sempre en els films d'episodis. Els dos primers són impactants però tanmateix irrellevants. El tercer, protagonitzat per Leonardo Sbaraglia, ve a ser una versió d'"El diablo sobre ruedas" sense misteri i en clau d'humor negre, i resulta força divertit; com el darrer episodi, el del casament que acaba com el rosari de l'aurora, un relat tan salvatge com anuncia el títol de la pel·lícula i idoni per tancar aquest notable divertiment.
Però el quart i cinquè episodis, el de l'enginyer expert en explosius (Ricardo Darín) enfrontat a una administració inclement, i el de la família benestant disposada a subornar qui calgui per evitar que es faci justícia, tenen el valor afegit de denunciar una societat cínica i corrupta; i és terrible perquè és la nostra i no podem fer-hi res, tret -potser- d'alguna venjança poètica com la de l'enginyer "bombita", finalment redimit i convertit en heroi del poble gràcies a les xarxes socials.