LA CAZA

Sota el segell Blumhouse, ens arriba "La caza" (Craig Zobel, 2020), un film d'horror i violència que parteix d'una premissa tan escassament original com el seu títol (una cacera humana) però que incorpora algun signe de distinció. 

Que l'atractiva parella que es coneix al principi morin al cap de mig minut ja ens fa intuir -tot i ser una aposta tan antiga com el "Psicosis" hitchcockià- que Zobel pretén fer una cosa una mica diferent. Però el més curiós d'aquest film de consum ràpid és que els caçadors (els dolents) formen part de les elits urbanes progressistes dels Estats Units: es preocupen si maten algú que porta anell de casat, són vegetarians, filantrops (sic) i procuren no fer servir l'article masculí si hi ha alguna dona entre la concurrència; mentre que les seves víctimes són la patuleia ultradretana que va protagonitzar el recent assalt al Capitoli. Presumeixo que el film (força divertit, ho reconec) vol ser irònic, però em preocupa pensar que el puguin aplaudir els acòlits de Donald Trump, convençuts que conspiracions tan improbables com la mostrada aquí siguin reals com la fractura que li han deixat a Biden en herència.