Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BEN WHEATLEY. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BEN WHEATLEY. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de juliol del 2021

POSSESSOR

El fill de David Cronenberg sembla voler seguir els passos del seu pare (qui, per cert, fa molt temps que està inactiu). 

"Possessor" (2020) és una mena de thriller fantàstic en què una assassina a sou que té aspecte de tot menys d'això executa els seus encàrrecs introduint-se en la ment de persones properes a les víctimes. Però li costa trobar un equilibri entre ella i les personalitats que adopta i també té seriosos problemes per conciliar la feina i la vida familiar. 

Brandon Cronenberg ho exposa amb imatges elegants i simètriques i certa fredor que contrasten amb la violència dels assassinats i alguns moments en què una sort de psicodèlia visual vol reflectir la paranoia de tot plegat. 

No diré que Brandon no pugui arribar a ser un gran cineasta com son pare i el film és correcte, fins i tot interessant, però tan desequilibrat com la seva protagonista. 

La qual cosa no va impedir que l'any passat s'alcés a Sitges amb el guardó a la millor pel·lícula. Aquest any, en la nova edició del Festival, es parlarà segurament de "In The Earth", de Ben Wheatly. L'he poguda veure a Internet i... què voleu que us digui? Una versió lleugerament sofisticada del subgènere psicòpates rurals; substitueix la sang i el fetge (n'hi ha una mica però no gaire) per més psicodèlia visual i metafísica d'estar per casa. 

Ja està bé que els directors que conreen el fantàstic vulguin ser originals però s'ha de vigilar que no et donin gat per llebre.

dissabte, 21 de maig del 2016

HIGH-RISE


El britànic Ben Wheatley, director de la divertida i salvatge "Turistas" (2012), s'atreveix amb l'adaptació de la novel·la "Rascacielos" (1975), de J.G. Ballard ("El imperio del sol", "Crash"), una distopia igualment violenta protagonitzada pels habitants d'un gratacels concebut com una representació en miniatura de l'ordre capitalista.

Opta per la fidelitat al text literari, fins i tot situant l'acció en l'època en què va ser escrit. I potser ho fa per dissimular la seva incapacitat per aportar coherència a un relat que narra la prevalença del caos sobre un ordre tal vegada irracional. "High-Rise" podria haver estat dirigida per David Cronenberg, qui ja havia adaptat a Ballard i autor que comparteix algunes obsessions de l'escriptor britànic, i Wheatley sembla copiar l'estil del canadenc -no pas malament-, sobretot en la primera meitat del film. Però quan tot se'n va en orris trobem a faltar una mirada que il·lumini una història tan suggerent com ambígua, que ens guïi a través dels foscos racons d'un monstre de ciment en què la civilització és només una aparença i les apagades de llum contínues faciliten la victòria dels salvatges.